interessant... shhhhhhhh (silenci)

Sense por

2012-02-09T22:01:00.000+01:00

Allà jeu, estoicament,

la Tramuntana,

abraçada per la neu

i les mirades.

I jo, amb coratgia,

m'abraço al fred

i a les paraules.

Ventafocs

A força de nits

2012-02-05T18:40:00.000+01:00

A força de nits
m'estimo la vida
i d'ella en vaig fent
la millor amiga,
a cop de veritats,
a cop de mentides,
un poc em fa mal,
un poc em fascina.

A força de nits
invento les albes
que cada matí
desvetllen la plana,
i espero el seu crit
que em digui "és ara",
per ser al seu costat
si serveixo encara.

I mentre, aprenc
el preu d'un anhel,
l'espasme del plor,
l'alfabet del crit,
i així faig del temps
el meu aliat
que cada segon m'acosta al demà.

A força de nits
envejo el nou dia,
malgrat els botxins
de raons i de vides.
No oblideu cap nom:
caldrà fer memòria
per no repetir
el pas d'una història.

Lluís Llach

Bells records

2012-01-30T22:44:00.002+01:00

Tot d’una que vaig llegir l’original proposta d’en Garbí d’enviar-nos una postal, me’n vaig enrecordar que en tenia una de molt especial. Una postal a la que guard una gran estimació i que m’ha fet molta il•lusió llevar-li la pols i mostrar-vos-la.
I mentre la buscava, han començat a ressorgir una gran quantitat de records: cartes, fotografies, cançons, olors, moments únics. Un cúmul d’emocions i nostàlgies han brotat de cop com si es tractessin de les mateixes Fonts Ufanes al bell mig de l'època de pluja.
La postal mostra el mercat de Pollença en plena ebullició. Però és molt més que això. Aquesta imatge parla de mi, de la família, de la pagesia, de feina, de tradició, d’un temps passat que ja no tornarà. Al fons s’hi veu l’Església Parroquial de Pollença, i entre els trasts i la gent, just devora l’enfilall de tomàtigues, ens hi trobem el meu pare i jo. Què us puc dir? M'agrada aquesta postal.

Estic segura que li hagués agradat que la posés al cor del meu blog.

Raó i Follia

2012-01-29T16:53:00.000+01:00

Alphonse Mucha. Poetry

És el meu petit homenatge a J.V. Foix. Ha estat difícil triar un dels seus poemes, però aquest l'he trobat molt proper, ai... si es pogués acordar la raó i la follia.

SI POGUÉS ACORDAR RAÓ I FOLLIA

Si pogués acordar Raó i Follia,
I en clar matí, no lluny de la mar clara,
La meva ment, que de goig és avara,
Em fes present l'Etern. I amb fantasia

-Que el cor encén i el meu neguit desvia-
De mots, de sons i tons, adesiara
Fes permanent l'avui, i l'ombra rara
Que m'estrafà pels murs, fos seny i guia

Del meu errar per tamarius i lloses;
-Oh dolços pensaments!, dolçors en boca!-
Tornessin ver l'Abscon, i en cales closes,

Les imatges del son que l'ull evoca,
Vivents; i el Temps no fos; i l'esperança
En ImmortalsAbsents, fos llum i dansa!

J.V. Foix

En certa manera m'ha fet recordar un poema que vaig escriure fa temps, molt personal (bé, supòs que els poemes sempre solen ser personals). Em fa com a cosa posar-lo al costat del de J.V.Foix, però bé, avui ha guanyat la follia. Aquí us el deixo.

QÜESTIONS

Es pot triar?

L’apatia o l’excés d'emocions

La contenció o l’esclat

Saber o confiar

La indecisió o la rauxa

Adormir-se o perdre la son

El pànic a ser feliç o la por al retorn

La ceguesa o l’enlluernament

La inseguretat o la determinació a costa del que estimes

L’ordre passiu o el caos apassionat

La resposta o l’evasiva

Ventafocs

Endevina endevinalla 9

2012-01-22T21:07:00.002+01:00

Hi ha qui la té llarga,

hi ha qui la té curta,

hi ha qui la té neta,

hi ha qui la té bruta.

La tenguis com la tenguis, fes-ne un bon ús!

Bona setmana!

Chop Suey

2012-01-18T19:03:00.000+01:00

Chop Suey, Edward Hopper, 1929

La meva germana i jo ens assemblem molt, només que ella és una mica més gran, més alta, més prima, més guapa, més... més de tot. De fet, potser no ens assemblem tant, però a mi m'agrada pensar que sí.
Ella va estudiar medicina. Record quan el meu pare se li omplia la boca d'orgull quan ho mencionava, i us puc ben assegurar que ho feia cada pic que en tenia ocasió. Inevitablement a mi m'afectava, i el pare, que em coneixia, de vegades hi afegia... i la petita és mestra! Massa tard. Massa tard per tantes coses!
Cada nit em passa el mateix. Estam assegudes en un bar, a la taula de devora la finestra. És un bar acollidor. Càlid. Ella, com sempre, moníssima. Té les galtes rosades, els ulls brillants, els llavis molt ben perfilats i una expressió especialment dolça. No puc deixar de mirar-la. Jo vaig vestida quasi igual, llevat de la bufanda de colorins que m'havia regalat feia temps.
Intent parlar-li. No em sent. Vull cridar, vull que m'escolti, però res, no hi ha manera. Me n'adono que tenc tantes coses a dir-li. Coses que sempre li he volgut dir i mai no m'he atrevit. Que estic molt enfadada perquè em va deixar, que tota la responsabilitat em va caure damunt, que m'hagués pogut avisar, que no tenia dret a fer-ho, i que ... i que a pesar de tot, encara l'estim.
Un renou fort em desperta. Estic suada i em costa respirar. A poc a poc torno a la consciència. Només ha estat un malson. Un altre.
La tia Aina ens vendrà a veure demà. Na Joana i na Maria ja frissen de veure els seus cosinets. M'hauré d'aixecar prest per anar a buscar-los a l'areoport. Convé que miri de dormir una estona.

Una aportació a Relats Conjunts

Té cor aquest camí?

2012-01-17T22:25:00.000+01:00

"Mira cada camí de prop i amb intenció. Prova'l tantes vegades com ho consideris necessari. Llavors fes-te a tu mateix, i només a tu, una pregunta. És una pregunta que tan sols es fa un home molt vell...

Et diré quina és:

Té cor aquest camí?

Tots els camins són el mateix: no ens duen enlloc. Són camins que van pel matoll. Puc dir que en la meva vida he recorregut camins llargs, llargs, però no sóc enlloc. Si el camí té cor és bo; si no, no serveix de res. Cap camí ens porta enlloc, però un té cor i l'altre no. Un fa gojós el viatge; mentre el segueixes, ets un amb ell. L'altre et farà maleir la teva vida. Un et fa fort; l'altre et debilita."

"Las enseñanzas de Don Juan"

Carlos Castaneda

Que el vostre camí sempre tengui cor!

La inquietud del roser

2012-01-14T22:48:00.000+01:00

La inquietud del roser

El roser en la seva inquieta manera de florir
va cremant la saba que alimenta el seu ésser.
Fixeu-vos en les roses que cauen del roser:
Tantes són que la planta morirà d'aquest mal!
El roser no és adult i la seva vida impacient
es consumeix en donar flors precipitadament.

Alfonsina Storni

Néixer... a cada instant.

2012-01-12T21:51:00.001+01:00

L'objectiu de la vida és néixer plenament,

però la tragèdia consisteix en què la major part

de nosaltres mor sense haver nascut vertaderament.

Viure és néixer a cada instant.

Eric Fromm

La importància del silenci...

2012-01-07T22:23:00.001+01:00

... per als indis americans!

“Nosaltres els indis sabem del silenci. No li tenim por. De fet, per a nosaltres és més poderós que les paraules.

Els nostres ancians foren educats en les maneres del silenci, i ells ens transmeteren aquest coneixement a nosaltres. Observa, escolta, i llavors actua, ens deien. Aquesta és la manera de viure desperts.

Observa als animals per a veure com tenen cura de les seves cries. Observa als ancians per a veure com es comporten. Observa a l’home blanc per a veure què vol. Sempre observa primer, amb el cor i la ment quiets i llavors, aprendràs. Quan hagis observat el suficient, llavors podràs actuar sense temor.

Amb vostès és el contrari. Vostès aprenen parlant. Premien als nins que parlen més a l’escola. A les seves festes tracten de parlar. A la feina sempre tenen reunions en les que tots interrompen a tots, i tots parlen cinc, deu o cent vegades. I ho anomenen “resoldre un problema”. Quan estan en una habitació i hi ha silenci, es posen nerviosos. Han d’emplenar l’espai amb sons. Així que parlen impulsivament, inclús abans de saber el que diran.

A la gent blanca li agrada discutir. Ni tan sols permeten que l’altre acabi una frase. Sempre interrompen. Per als indis això és molt irrespectuós i inclús estúpid. Si tu comences a parlar, jo no t’interrompré. T’escoltaré. Potser deixi d'escoltar-te si no m'agrada el que estàs dient. Quan acabis, prendré una decisió sobre el que has dit, però no et diré si no hi estic d’acord, a no ser que sigui important. Pel contrari, simplement em quedaré callat i m’allunyaré. M’has dit el que necessit saber. No hi ha res més a dir. Però això no és suficient per a la majoria de la gent blanca.

La gent hauria de pensar en les seves paraules com si fossin llavors. Les haurien de sembrar, i després deixar-les créixer en silenci. Els nostres ancians ens ensenyaren que la terra sempre ens està xerrant, però hem de mantenir el silenci per a escoltar-la.

Existeixen moltes veus a més de les nostres. Moltes veus”

Extractes del llibre “Neither Wolf nor Dog. On Forgotten Roads with an Indian Elder” per Kent Nerburn New World Library, 1994

Feliç dia de Reis!

2012-01-06T12:02:00.000+01:00

Brindo,

per la felicitat petita,

per l'amor gran,

pel somriure tendre!

Gloria Fuertes

Molt Feliç dia de Reis!

Cap d'any

2012-01-01T17:44:00.000+01:00

El cap d'any fa olor de compres,
enhorabones i postals
amb vots de renovació.
I jo que sé de l'altre món
que demana vida als portals,
em dono a fer una cançó.

La gent llueix estar d'acord,
meravellosament tot
sembla afí en celebrar.
Uns festegen els seus milions,
uns altres la camiseta neta
i n’hi ha qui no sap què és brindar.

La meva cançó no és del cel,
els estels, la lluna,
perquè a tu te la lliuro
que no en tens cap.

La meva cançó no és tan sols
de qui pugui escoltar-la,
perquè de vegades el sord
porta més per estimar-la.

Tenir no és signe de malvat
i no tenir tampoc és prova
que acompanyi la virtut.
Però el que neix ben parat,
a procurar-se el que anhela
no ha d'invertir salut.

Per això cant a qui no escolta,
a qui no deixen escoltar-me,
a qui ja mai em va escoltar,
a qui en la seva quotidiana lluita
em dóna raons per estimar-li,
a aquell qui ningú li va cantar.

Silvio Rodríguez

Feliç Any Nou!

2011-12-30T23:38:00.000+01:00

Compartirem misteris i desigs
d'arrel molt noble i secreta, en l'espai
de temps que algú permetrà que visquem.
Compartirem projectes i neguits,
plaers i dols amb dignitat extrema,
l'aigua i la set, l'amor i el desamor.

Tot això junt, i més, ha de donar-nos
l'aplom secret, la claredat volguda.

Miquel Martí Pol

(fragment del poema "Ara mateix")

Molt Feliç Any 2012!

xin xin!!!

El camí de la pau

2011-12-28T22:04:00.000+01:00

Alegria d'una al·loteta davant el sol. Joan Miró

La Pau és a cada passa.

Aquest lluent sol roig és el meu cor.

Cada flor somriu amb mi.

Què verds i frescs són aquests camps.

Què càlida és la brisa.

La Pau és a cada passa.

Segueix la infinita senda de l'alegria.

Thich Nhat Hanh

Emocions

2011-12-23T22:45:00.000+01:00

Amor

Ahir era el darrer dia de classe. Sóc tutora d'un grup d'un cicle superior de Formació Professional. Per acomiadar-nos vam fer una festeta i una espècie d'amic invisible, sense regals, només paraules... quasi res.

Sempre m'agaf les alabances amb pinces, és un petit defecte (entre d'altres) que tenc. Però ahir em vaig permetre el luxe d'emocionar-me i avui he tengut ganes de compartir-ho.

L'escrit anava acompanyat de la paraula "Amor" escrita en xinès i de la frase de n'Eleanor Roosevelt següent:

"Dar amor, constituye en sí, dar educación."

Ja us podeu imaginar com em sent i la força que m'ha donat com a mestra.

Moltes gràcies, des del fons de la meva ànima!!!!

Bon Nadal!

2011-12-20T22:20:00.001+01:00

Bones Festes i moltes moltes gràcies per acompanyar-me!

Una besada...

2011-12-18T09:40:00.003+01:00

La breu paraula

2011-12-14T17:54:00.000+01:00

A vegades el silenci
és la paraula justa
la que encén els llums,
la que millor s'escolta
la que plau o es sofreix
carregada de mil·lenis,
la que otorga bellesa
la flor del pensament.

És en aquest moment
de la clara harmonia,
de la millor tristesa,
de la sencera alegria.
És el gran fonament
que ronda a la grandesa:
la teva paraula i la meva
habiten el silenci.

Per això la paraula
ha de ser pronunciada
com una cerimònia
amb aire de campanes,
una festa de l'ànima,
fanal del pensament,
perquè fou generada
pel millor silenci.

Hamlet Lima Quintana.

Sachi

2011-12-13T21:18:00.001+01:00

Child of the Universe by Josephine Wall

Poc després del naixement del seugermà, la petita Sachi començà a demanar als seus pares que la deixaren solaamb el nou bebè. Com que ells temien que, igual que la majoria d'infants dequatre anys, la petita estàs gelosa i volgués fer mal al seu germà, li diguerenque no. Però Sachi no es mostrava gens gelosa. Era bona al·lota amb el bebè idemanava cada vegada amb més urgència que la deixaren tota sola amb ell.Finalment, els pares decidiren accedir-hi.

Joiosa, la nina entrà al'habitació del seu germanet i tancà la porta, que tot just es va obrir unamicona, tan sols per permetre als encuriosits pares observar-la i escoltar-la.

Llavors pogueren veure com lapetita Sachi s'acostava silenciosament al seu nou germà i, apropant el seurostre al d'ell, li va dir en veu baixa:

_ Bebè, conta'm com és Déu, quejo ja estic començant a oblida-me.

Dan Millman

I l'amor?

2011-12-12T20:12:00.000+01:00

Innocència?

2011-12-10T19:30:00.001+01:00

Avui al matí el meu fill s'ha aixecat tot content i ha anat a veure el seu pare, que mirava la marató del programa "Punto Pelota" del canal Intereconomia.

Son Pare li ha explicat que es tracta d'un programa que dura 24 hores seguides parlant del clàssic Barça-Madrid.

El petit, com aquell qui res li amolla:

- I han estat tota la nit desperts només per un partit de futbol? Tanta sort que els del Barça han anat a dormir!! No podran veure el partit aquests!!

Arròs i flors

2011-12-08T21:20:00.001+01:00

Em demanes per què compro arròs i flors?

Compro arròs per viure i flors per a tenir alguna cosa

per a la qual viure.

Confuci

Una abraçadeta i una flor!

Arranca... alegries!

2011-12-04T21:58:00.001+01:00

“Tu vius sempre en els teus actes. Amb la punta dels teus dits prems el món, li arranques aurores, triomfs, colors, alegries: és la teva música. La vida és el que tu toques.”

Pedro Salines

Bona setmana!

Inspiració

2011-12-03T18:14:00.001+01:00

Tardor, Giuseppe Arcimboldo, 1573

Fa unes dues setmanes que estic cercant la inspiració darrera aquesta imatge. De fet l'he buscada per davant, per darrera i per ambdos costats, però no hi hagut manera.

He de reconèixer que Arcimboldo va tenir un gran mèrit, escollint cada una de les parts i disposant-les en el lloc més adient . La patata, el nap, el codony i la magrana. La figa, el raïm, el bolet i també la pastanaga. El rave, la pera i, per descomptat, la carbassa. Sens dubte una composició original i sorprenent, mes he de confessar que no m'ha arribat al cor. Em sembla que la seva extravagància no em permet arrencar les paraules de la tela que l'empara.

He intentat apropar-me a cada un dels seus elements, observant-los de prop, palpejant-los un a un, memoritzant la seva textura i olorant-los com es pugui olorar el més car dels perfums. No m'he oblidat d'assaborir-los, com si es tractassin de la menja més exquisida que us pugueu imaginar.

Ha estat inútil. La mescla de sensacions obtinguda ha estat igualment estranya i poc satisfactòria per a l'afer en qüestió. A l'únic que m'ha inspirat és a un bon àpat de diumenge.

Us hi apuntau? (a l'àpat, vull dir...)

Una aportació a Relats Conjunts

Endevina endevinalla 8

2011-11-27T18:55:00.001+01:00

Il·lustració és de Mark Christopher Chandler

Al.lota, ¿ Vols que facem,

el que férem l'altre vespre?

Juntarem pèl entre pèl

i amagarem la resta.

Us animeu?

En Miquel Banús me n'acaba de donar una altra versió que potser us ajudarà una mica, moltes gràcies Miquel!

Maridet, maridet, anem al llit;

farem allò de cada nit:

pèl sobre pèl

i el belluguet al mig.

Pissicologia 2

2011-11-23T22:03:00.001+01:00

A poc a poc

2011-11-22T09:30:00.000+01:00

Il·lustració basada en l'obra "Caracol" de Consuelo Pillot Beeson

"Hi ha un lloc on tots arribarem, els ràpids i els lents. I allà, els ràpids esperaran per primera vegada, que els lents els contem com fou viure".

Patricia Sosa

Jo cada dia intent anar més a poc a poc, no sempre ho aconsegueixo, però me n'adono que cada vegada tenc més coses per contar... qui s'hi apunta?

U n a a b r a ç a d a !

La felicitat mai se'n va

2011-11-20T17:40:00.001+01:00

Hapiness Like a Butterfly, by Elzbieta Mozyro

La felicitat no té contraposat perquè mai és perd.

Pot estar enfosquida, però mai se'n va... perquè tu ets felicitat. La felicitat és la teva essència, el teu estat natural... i, per això, quan alguna cosa s'interposa, l'enfosqueix, i sofreixes per por a perdre-la. Et sents malament perquè ansies allò que ets. És l'afecció a les coses que creus que et proporcionen felicitat el que et fa sofrir. No has d'affeccionar-te a res, ni a cap persona, ni a la teva mare, perquè l'afecció és por, i la por és un impediment per a estimar.

El responsable dels teus enfadaments ets tu, doncs encara que l'altre hagi provocat el conflicte, l'afecció i no el conflicte, és el que et fa sofrir.

És la por a la imatge, que l'altre hagi pogut fer de tu, por a perdre el seu amor, por a haver de reconèixer que és una imatge la que dius estimar, i por a que la teva imatge, la que tu somies que ell tengui de tu es trenqui.

Tot temps és un impediment per a que l'amor sorgeixi.

I la por no és innata, sinó apresa.

La por és provocada pel que no existeix.

Tens por perquè et sents amenaçat per alguna cosa que ha registrat la memòria.

Tot fet que has viscut amb angoixes per unes idees que et ficaren queda registrat dintre teu i surt com una alarma en cada situació que t'ho recorda.

No és la nova situació la que l'emplena d'inseguretat, sinó el record d'altres situacions, que et contaren o que has viscut anteriorment amb una angoixa que no has sabut resoldre.

Si desperts a això, i pots observar-ho clarament recordant el seu origen, la por no es tornarà a produir, perquè eliminaràs el record.

Anthony de Mello

Gent necessària

2011-11-19T17:12:00.001+01:00

Gent necessària

Hi ha gent que només dient una paraula

Encén les il·lusions i els rosers.

Que només somrient entre els ulls

Ens convida a viatjar per altres llocs.

Ens fa recórrer tota la màgia.

Hi ha gent que només donant la mà

Trenca la solitud, para la taula,

Serveix l'olla, col·loca les garlandes

I només empunyant una guitarra

Fa una simfonia d'anar per casa.

Hi ha gent que només obrint la boca

Arriba fins als límits de l'ànima,

Alimenta una flor, inventa somnis,

Fa cantar el vi dins les alfàbies...

I després es queda com si res.

Hi ha qui se'n va de nuvi amb la vida

Desterrant una mort solitària,

Doncs sap que just al devora

Hi ha gent que és així, tan necessària!!

Hamlet Lima Quintana

Poeta argentí (1923 - 2002)

traducció pròpia

GENTE NECESARIA

Hay gente que con solo decir una palabra

Enciende las ilusiones y los rosales.

Que con solo sonreír entre los ojos

Nos invita a viajar por otra zona.

Nos hace recorrer toda la magia.

Hay gente que con solo dar la mano

Rompe la soledad, pone la mesa,

Sirve el puchero, coloca las guirnaldas

Y con solo empuñar una guitarra

Hace una sinfonía de entre casa.

Hay gente que con solo abrir la boca

Llega hasta los limites del alma,

Alimenta una flor, inventa sueños,

Hace cantar el vino en las tinajas...

Y después se queda como si nada.

Hay quien se va de novio con la vida

Desterrando una muerte solitaria,

Pues sabe que a la vuelta de la esquina,

Hay gente que es así, tan necesaria !!!!!

La casa de les paraules

2011-11-17T21:56:00.001+01:00

Il.lustració de Gustavo Aimar

"A la casa de les paraules, somià Helena Villagra, hi acudien els poetes. Les paraules, guardades en vells flascons de vidre, esperaven als poetes i se'ls oferien, boges de ganes deser triades: elles pregaven als poetes que les miressin, que les ensumassin, que les tocassin, que les llepassin. Els poetes obrien els flascons, provaven paraules amb el dit i llavors es llepaven els llavis o arrufaven el nas. Els poetes caminaven a la recerca de paraules que no coneixien, i també cercaven paraules que coneixien i havien perdut."

Eduardo Galeano

Libro del los abrazos

Un no sempre troba les paraules per expressar tot el que vol o necessita dir. Estaria bé disposar de la casa de les paraules per a pegar-hi una ullada, o simplement per perdre-s'hi una estona. Segurament hi trobaríem flascons grans, plens de contigut, i d'altres més petitons, quasi insubstancials... Potser hi trobaríem paraules mare, inspiradores, o qui sap, paraules imaginàries, d'aquelles que ajuden a expressar tot allò que és tan difícil de dir però que basta una mirada per fer-nos entendre.

Seguiré somiant, i entre els somnis aniré cercant paraules per a què les pugueu mirar, tocar, acaronar, i tastar-les, llepant-vos els dits i ja em perdonareu si algun cop us fan arrufar el nas.

Llibertat

2011-11-14T12:27:00.001+01:00

Namalam

L’ànima...

essència de l’ésser, essència de vida.

Vigor, força, quina il·lusió!

Una quimera, si està adormida.

Més quan es despert i cobra existència,

t’omple de goig i d’esplendor

i no hi ha ombres ni foscor

que t’embrutin la vivència.

És ben ver, és ben segur,

la llibertat pertany a un mateix.

A un mateix pertany el destí.

El destí de viure empresonat,

o de no ser mai esclavitzat,

i de crear i triar lligams

que t’ajuden i et permeten

omplir-te d’alegria.

No sempre és evident, no és tan senzill...

I així i tot, ningú em pot dir

que no sóc lliure de pensaments,

emocions i sentiments,

que em fan reviure i compartir

la felicitat amb tots els meus.

Ventafocs

Conhort

2011-11-12T11:48:00.001+01:00

He decidit anar afegint totes les poesies a la pàgina principal del blog, anar traient-les del racó per tenir-les totes més avinent. Simplement és qüestió de format, o qui sap... el fet és que aquí n'hi ha una de les primeres que vaig escriure. Em sap greu pels qui ja les han llegides, però m'ha semblat la millor manera de posar-les totes juntes. Una abraçadeta!

Fotografia de Cristina García Rodero. Nina caminant

Conhort

Mireu la nina que camina

pels camins empedreïts,

amb el cap mirant enterra

i el seu cor sempre encongit.

No rep consol del dia

i la nit ja és passada,

la rutina de la vida

li pren cada alenada.

I es despert a mitjanit

esperant una abraçada,

ha tingut un malson

i la nina està espantada.

Es dorm i no s’immuta

i al matí, ni una besada.

¿Què li he fet,

que no em torna la mirada?

Va creixent i se n’adona

que no hi ha delicte ni pecat,

però la vida mentrestant

li ha deixat una petjada.

I vol cridar ben fort,

necessita una estirada.

I les paraules no li surten,

ella no n’està avesada.

I quan sembla preparada,

ja ben gran i conhortada,

l’aprensió no l’abandona,

no li pot donar passada.

I no sap pregar perdó,

ni tampoc donar les gràcies.

Tot són aprenentatges

que s'atenyen amb la pràctica.

Ella és forta, i aprenent,

i s’aixeca amb esperança,

i agafa del present

el goig i l’alegrança

de les coses quotidianes.

Ventafocs

Entre

2011-11-09T16:51:00.001+01:00

Entre els teus braços
entre els meus braços
entre els tous llençols
entre lanit

tendres
sols
greus
feroços
luxuriosos
esplèndits
entre l'ombra
entre les hores
entre
un abans i un després

Idea Vilariño

traducció pròpia

Entre la realitat
i el desig
entre la vivència
i el somni
entre la prosa
i la poesia
hi ha un buit
un silenci.
Entre el vull
i el no puc
només enyors
i paraules.

Ventafocs

L'art de cuinar...

2011-11-06T13:27:00.002+01:00

Tota la nit ha plogut, la terra és més que humida i es respiren uns aires cada vegada més freds. Fa un dia de pilotes!

No, no,... no vull expressar cap tipus de malestar ni tampoc cap entusiasme extraordinari. Bé, pot ser sí que és un dia extraordinari, però el que realment volia dir és que aquest matí em passaré el matí fent pilotes, mandonguilles o mondonguilles, com vulgueu.

Julivert, ceba, moraduix i all, tot ben picadet, menut menut, i amb un parell d'ous, a remanar-ho tot ben remanat. Tal com feia la padrina. Jo no n'hi vaig veure fer, però me la m'imagino perfectament.

Espècies: sal i preba bo, les de tota la vida, sense complicacions, ...

Les carns assaonades prenen textura. S'entremesclen amb les mans, amarant-se de tots els sabors i, de tant en tant, un pessic als llavis. Uns llavis desitjosos per provar la menjua.

I ara, amb paciència i amb tendresa, les mans cobertes de farina comencen a donar-lis forma. Amb uns moviments quasi inconscients, però ben mesurats, una a una, sense pressa, sense pausa.
Ja només queda coure-les i, per descomptat, tastar-les... bon profit!

TIC TAC

2011-11-03T21:41:00.001+01:00

Les clarors i les ombres s'entremesclen aquí dintre. Els reflexes daurats de les peces m'enlluernen, quasi m'hipnotitzen, cada una d'elles en el seu lloc precís, amb el seu ritme, la seva funció i fins i tot sembla que tenen el seu propi tarannà.

Els seus engranatges s'acoblen magistralment uns amb els altres, conformant un únic cos. Un cos extraordinari, eficient, estoic. Quin nom tan poc poètic! ...rellotge.

Molts cops em demano com és possible que una màquina tan matemàticament perfecte pugui mesurar una cosa tan volàtil i relativa com és el temps. Aquell que a voltes camina pesat i parsimoniós, i d'altres lleuger i diligent que ni tan sols tenim l'ocasió d’adonar-nos-en.

I així i tot, el tic-tac no s'altera, tic-tac, tic-tac, tic-tac… de forma regular, harmònica, adient-se amb el propi univers. No el podem fer enrere, ni apressar-ho i molt menys aturar-ho, simplement deixar-nos-en embolcallar i gaudir de cada minut que ens ofereix.

Ventafocs

Una aportació a Relats Conjunts

Vents de tardor

2011-10-31T23:54:00.004+01:00

"Núvols i fulles" (C. Osorio)

Sóc com arbre de tardor

Que va perdent ses fulles

I a cada fulla, un sospir

I a cada sospir, una llàgrima

Despullant-me d’il·lusions

Tal com passa la jornada.

Les arrels em donen vida

I alhora em son presó

No sempre trob la saó

Ni la llum per ma ferida.

I entre engronsada i engronsada

Em deix dur pel mateix vent

I em demano, tota innocent

Si hi haurà noves primaveres

Ventafocs

El vent m'ha dit que n'hi haurà...

Esperança

2011-10-31T20:35:00.000+01:00

"Si de veres esperes el Cel, mostra'm què fas per a què la terra s'assembli menys a l'Infern"

René Juan Trossero

Escriptor, filòsof i psicòleg argentí.

Moltes vegades...

2011-10-29T13:19:00.000+02:00

¸.☆¸.

Res, ho és tot.

Poc és molt.

Massa no és res.

Abundància és pobresa.

Pobresa és abundància.

Tot depèn del teu nivell de valoració.

Autor desconegut

(almenys per mi)

Les eleccions...

2011-10-28T17:41:00.000+02:00

s'acosten.

No més fems!
(què difícil que ho tenim)

Per la discapacitat

2011-10-27T20:44:00.003+02:00

300 persones han aconseguit enregistrar aquesta preciosa
SceneMob ECOM per la discapacitat

Gotes

2011-10-26T17:16:00.000+02:00

plogut

somriures

banyant joiosos

les nostres paraules

i entre lletra i lletra

s'escolen gotes d'alegria.

plaer subtil

a distància

¸.✿´´

Ventafocs

Estima les lletugues

2011-10-24T22:57:00.001+02:00

“Quan sembreslletugues, si no creixen bé, no dones la culpa a la lletuga. Cerques les raonsper les que no ho fan correctament. Potser necessiten fertilitzant, o mésaigua, o més sol.

Mai dones laculpa a les lletugues. Així i tot, si tenim problemes amb els nostres amics o ambla família, li donam la culpa als altres. Però si sabem com tenir cura d’ells, creixaranbé, com la lletuga.

Donar la culpa noté cap efecte positiu en absolut, tampocintentar persuadir utilitzant la raó i l’argument. Aquesta és la meva experiencia.Cap culpa, cap raonament, cap argument, només comprensió . Si entens, i ho demostres, pots estimar, i la situaciócanviarà.”

Thich Nhat Hanh

Revelació

2011-10-22T12:22:00.000+02:00

El món

Un home del poble de Neguà, a la costa de Colòmbia, va poder pujar a l'alt cel.

A la tornada, contà. Va dir que havia contemplat, des d'allà dalt, la vida humana. I va dir que som una mar de petits focs.

- El món és això- revelà -. Un munt de gent, una mar de petits focs.

Cada persona brilla amb llum pròpia entre totes les altres. No hi ha dos focs iguals. Hi ha focs grans i focs petits i focs de tots els colors. Hi ha gent de foc serè, que ni se n'adona del vent, i gent de foc boig, que omple l'aire d'espurnes. Alguns focs, focs beneits, no il·luminen ni cremen; però d'altres abrasen la vida amb tantes ganes que no es poden mirar sense parpellejar, i qui s'acosta, s'encén.

Eduardo Galeano

El Libro de los abrazos

Traducció pròpia

shhhhhhhhh ...

2011-10-20T21:29:00.000+02:00

s i

i c

l e n

Preu a convenir

2011-10-19T16:17:00.000+02:00

La crisi agusa l'enginy...

Matemàtiques

2011-10-18T21:57:00.001+02:00

Nombres en color
Jasper Johns

1x1

1x1?

—Un.

1x2?

—Tot.

Tot?

—Sí; si els dos s'estimen.

Jairo Aníbal Niño

"La alegria de querer"

Literatura feta tendresa, escriptor, narrador, dramaturg... colombià.

(5/09/1941-30/08/2010)

2011-10-14T19:37:00.001+02:00

Kim Jong Bok Illustration

Somriures de sucre

Núvols de cotó

Abraçades de pluja

Somnis de tardor

Desiderata (poema)

2011-10-12T10:37:00.000+02:00

Camina plàcid entre el renou i la pressa i recorda

quina pau es pot trobar en el silenci.

Quan sigui possible i sense rendir-te,

mantén bones relacions amb totes les persones.

Enuncia la teva veritat d'una manera serena i clara

i escolta als altres, fins i tot al maldestre i ignorant,

també ells tenen la seva pròpia història.

Esquiva a les persones renoueres i agressives,

ja que són un empípol per a l'esperit.

Si et compares amb els altres, et tornaràs

va i amargat,

ja que sempre hi haurà persones

més grans i més petites que tu.

Gaudeix dels teus èxits el mateix que dels teus plans.

Mantén l'interès en la teva pròpia carrera

per humil que sigui,

ella és un veritable tresor

en el fortuït canviar dels temps.

Sigues caut en els teus negocis

ja que el món està ple d'enganys,

mes no deixis que això et torni cec

per a la virtut que existeix.

Hi ha moltes persones que s'esforcen

per aconseguir nobles ideals.

La vida està plena d'heroisme.

Sigues sincer amb tu mateix,

especialment no fingeixis l'afecte.

I no siguis cínic en l'amor,

ja que enmig de totes les arideses i desenganys,

és perenne com l'herba.

Acata dòcilment el consell dels anys

abandonant amb gràcia les coses de la joventut.

Conrea la fermesa de l'esperit,

perquè et protegeixi en les adversitats sobtades.

Molts temors neixen de la fatiga i la solitud.

Sobre una sana disciplina, sigues benigne amb tu mateix.

Tu ets una criatura de l'univers.

No menys que les plantes i els estels,

tens dret a existir.

I tant si ho tens clar com no,

indubtablement l'univers va com ha d'anar.

Per això has d'estar en pau amb Déu

sigui quina sigui la teva idea d'Ell.

I siguin quins siguin els teus treballs i aspiracions,

conserva la pau amb la teva ànima

en la bulliciosa confusió de la vida.

A pesar de tota la seva farsa, penalitats i somnis fallits,

el món encara és bell.

Sigues caut, esforça't per ser feliç!

L'origen d'aquest poema és incert, alguns diuen que és un anònim del segle XVI trobat en un monestir, per altra part, d'altres afirmen que l'autor és Max Ehramn (1872-1945), un advocat i filòsof de Harvard.

traducció de Ventafocs

ONU

2011-10-09T23:34:00.001+02:00

La ONU acaba de finalitzar l'enquesta més gran i important de la seva història. La pregunta fou:

'Per favor, digui honradament què opina de l'escassesa d'aliments a la resta del món?

Els resultats no han pogut ser més descoratjadors. L'enquesta ha sigut un total fracàs, perquè:

- Els europeus no entengueren què significava "escassesa".
- Els africans no sabien què eren "aliments".
- Els israelians no entengueren què volia dir "per favor".
- Els nord-americans demanaven què significa "la resta del món".
- Xinesos, cubans i àrabs demanaven que se'ls explicàs el significat de la paraula "opina".
- I en els Parlaments espanyol, argentí, colombià, xilè, bolivià, peruà, brasiler i veneçolà es segueix debatent què dimonis és això d'"honradament"

Bona setmana!

Sense títol

2011-10-07T22:20:00.001+02:00

Les llàgrimes que vaig vessar en el passat,

s'han convertit en pluja

que rega suaument

el meu jardí.

Thich Nhat Hanh

M'agradaria

2011-10-05T21:34:00.001+02:00

M'agradaria

veure-ho tot d'enfora

però amb tu.

Mario Benedetti

(el gran)

Coses de peixos...

2011-10-02T10:46:00.001+02:00

Peces Cobalto. Elena Ospina
http://editorialpatatuz.blogspot.com

"- Vostè perdoni - li diu un peix a l'altre-. Com que vostè és major i té més experiència que jo, probablement em podrà ajudar. Digui'm vostè: on puc trobar això que anomenen oceà? He estat cercant-lo per tot, sense resultat.
- L'oceà? - respongué el vell peix - és on estàs ara mateix.
- Això? Però si això no és més que aigua... El que jo cerc és l'oceà - replicà el jove peix, totalment decebut, mentre se n'anava nedant a cercar en un altre lloc."

Potser nosaltres estam igual de perduts cercant la felicitat, i la tenim tan a prop que no som capaços d'adonar-nos. La felicitat la trobam en un somriure còmplice, en una mirada, en un conversa amical, en una coca dolça, en l'oratge, en un silenci o en una melodia, en un poema, en la contemplació del núvols...

Bona setmana, amics lectors! Us envio un gran somriure!!!

Arribà el dia...

2011-10-01T11:15:00.000+02:00

"I va arribar el dia en què el risc que corria

per romandre ferma dins del capoll

era més dolorós

que el risc que corria per florir"

Anaïs Nin

Tant de bo...

2011-09-27T20:18:00.000+02:00

Tant de bo siguem dignes de la desesperada esperança.
Tant de bo puguem tenir el coratge d'estar sols i la valentia d'arriscar-nos a estar junts, perquè de res serveix una dent fora de la boca, ni un dit fora de la mà.

Tant de bo puguem ser desobedients, cada vegada que rebem ordres que humilien la nostra consciència o violen el nostre sentit comú.

Tant de bo puguem merèixer que ens anomenin bojos, com han estat anomenades les Mares de la Plaça de Maig, per cometre la bogeria de negar-se a oblidar en els temps de l'amnèsia obligatòria.

Tant de bo puguem ser tan porfidiosos per a seguir creient, contra tota evidència, que la condició humana val la pena, perquè hem estat mal fets, però no estem acabats.
Tant de puguem ser capaços de seguir caminant pels camins del vent, a pesar de les caigudes i de les traïcions i de les derrotes, perquè la història continua, més enllà de nosaltres, i quan ella diu adéu, està dient: fins després.
Tant de bo puguem mantenir viva la certesa de que és possible ser compatriota i contemporani de tot aquell que visqui animat per la voluntat de justícia i la voluntat de bellesa, nesqui on nesqui i visqui quan visqui, perquè no tenen fronteres els mapes de l'ànima ni del temps.

Eduardo Galeano

Bona setmana!

2011-09-25T23:17:00.002+02:00

Aquest és en Messi, el meu moix. Sí, ja ho sé, no li pega aquest nom essent tan blanquet, però entre Messi i Minnie, millor el que té. Cada vespre em fa companyia mentre acab de fer les meves tasques, i... em fa una enveja! Quin so més plàcid! Avui m'ha fet ganes fer-li una foto amb la mateixa càmera del l'ordinador per ensenyar-vos-lo.

Des que he començat la feina no tenc temps de visitar els blogs com solia fer, ni de fer les meves entrades. Ja em perdonareu.

Una abraçada a tots i que tingueu molt bona setmana!

En algun lloc més enllà de...

2011-09-21T18:43:00.000+02:00

En algun lloc més enllà de l'arc de Sant Martí

camí amunt,

hi ha una terra de la qual vaig sentir-ne parlar

un cop en una cançó de bressol.

En algun lloc més enllà de l'arc de Sant Martí

els cels són blaus,

i els somnis que vas gosar a somiar

es faran realitat de debò.

Algun dia desitjaré una estrella

i despertaré on els niguls són molt lluny,

rere meu.

On els problemes es desfan com gotes de llimona,

per sobre de les xemeneies,

allà és on em trobaràs.

En algun lloc més enllà de l'arc de Sant Martí,
volen ocells blaus.

Els ocells volen per sobre de l'arc de Sant Martí.

Per què llavors, oh per què no puc jo?

Si els feliços ocellets blaus volen

més enllà de l'arc de Sant Martí,

per què, oh, per què no puc jo?

Tant de bo algun dia ens hi trobàssim!!

Ensenyaràs

2011-09-18T23:29:00.000+02:00

Ensenyaràs a volar...
però no volaran el teu vol.

Ensenyaràs a somiar...
però no somiaran els teus somnis.

Ensenyaràs a viure...
però no viuran la teva vida.

Ensenyaràs a cantar...
però no cantaran la teva cançó.

Ensenyaràs a pensar...
però no pensaran com tu

Però sabràs
que cada vegada que ells volin, somiïn,
visquin, cantin i pensin...
Estarà en ells la llavor
del camí ensenyat i après!

Mare Teresa de Calcuta

Massa enyor

2011-09-17T18:41:00.000+02:00

Massa enyor. T'ennuegues

amb l'escreix de paraules.

No et deturis. Camina

sota la pluja. Perd-te

pels carrers. No t'espanti

la solitud ni et giris,

poruc, a mirar enrere.

Miquel Martí i Pol

(pensaments)

----------

Massa enyor. M'ennuego

amb l'escreix de paraules.

No em deturo. Camino

sota la pluja. Em perdo

pels carrers. No m'ha d'espantar

la solitud ni m'he de girar,

poruga, a mirar enrere.

Maria

2011-09-15T22:48:00.000+02:00

Quan venia de la feina anava darrera un cotxe que a la part de darrera duia una planta, semblava de maria. De na Maria Enganxa, potser.
El conductor se n'ha anat feliç, i jo feliçment he arribat a casa.

paraules

2011-09-12T23:07:00.000+02:00

Estats d'ànim

2011-09-09T22:47:00.001+02:00

Sóc una enamorada de'n Mario Benedetti, què hi farem?

A vegades em sent

com un àguila en l'aire.

Pablo Milanés

Estats d'ànim

Unes vegades em sent

com un pobre turó

i d'altres com una muntanya

de cims repetits.

Unes vegades em sent

com un penya-segat

i d'altres com un cel

blau però llunyà.

A vegades un és

font entre roques

i altres vegades un arbre

amb les últimes fulles.

Però avui em sent amb feines

com una llacuna insomne

amb un embarcador

ja sense embarcacions

una llacuna verda

immòbil i pacient

conforme amb les seves algues,

les seves molses i els seus peixos,

serè en la meva confiança

confiant que una tarda

t'acostis i et miris,

et miris en mirar-me.

Mario Benedetti
traducció pròpia

Mitges Taronges

2011-09-07T22:24:00.000+02:00

Avui us vull parlar de fruites. Fa uns dies que pel cap em ronda una qüestió, per què tota la vida, o almenys fins que l'has trobada, ens fan cercar la nostra mitja taronja? No sabeu la de coses que implica això? O és que cada un de nosaltres només som mitjos?

Ja em direu egoista, però jo no vaig de mitges taronges, jo tot ho vull ben sencer! Per compartir, per estimar, per fer camí, però sense dependre de ningú i, per descomptat, que ningú depengui de mi.

I, seguint amb les meves cabòries, per què dimonis hem de buscar taronges?Per què no pomes o síndries que almenys tenen cor? I us assegur (amics valencians i algun altre solleric) que no tenc res en contra d'aquesta meravellosa fruita.

Amics lectors, busqueu les fruites que us convenguin més, n'hi ha per a tots els gusts, però busqueu-les ben senceres. Algunes són més dolces i meloses, d'altres una mica més àcides. Algunes tenen molta polpa i d'altres més pela, però aneu en compte, n'hi ha que són molt apetitoses de vista, però molt poc gustoses. Així i tot, el més important és que no estiguin cucades.

Pregunta trampa, us agrada la macedònia?

La veu del silenci

2011-09-07T00:22:00.003+02:00

La Riera de Rupit

La veu del silenci

Una veu em crida cap al silenci

i fa que a voltes em senti ermità

perdut per viaranys, clots i cingleres

deixo volar l'esperit en plena llibertat.

Quan surt el sol tresco per les muntanyes

flairant a ple pulmó l'olor del bruc i del pi.

Pensaments, amunt, volen pels aires.

Res més desitjo. Ja sóc feliç així.

Contemplo embadalit el vol de les aloses

i dos pardals que enamorats fan niu.

Que boniques són les flors, clavells i roses

i el jonc que blincadís es cria vora el riu.

El que el meu cor amb més tendresa crida

és la incertesa d'anar per nous camins,

i que em fa sentir amb l'ànima ben viva

i descobrir-ne els secrets que porta a dins.

Escolto el vent, amic, senyor poeta

o el silenci que apunta a un més enllà

i que em revelen amb veu dolça i neta:

el gran secret, amic, és ... ESTIMAR...

Miquel Banús i Blanch

L'escola en català!

2011-09-05T19:46:00.001+02:00

La immersió lingüística és l'única esperança per a la supervivència del català i l'única via per assegurar la cohesió social del país. Si ara callem, estarem signant la sentència de mort a més de mil anys de llengua i cultura catalanes. És l'hora de ser lliures. I tenim pressa, molta pressa!

(crida feta a través de facebook per publicar-ho als murs particulars)

Aquesta crida és un instrument més, una iniciativa més de les moltes que han aparegut des de que hem conegut la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. És un nou atac a la nostra llengua i a la immersió lingüística al que hem de donar resposta unànimement.

Afegeix-te a la crida!

Supercalifragilístic espialidós

2011-09-04T23:08:00.000+02:00

“…Supercalifragilístic espialidós.

encara que soni extravagant, rar i espantós,..."

Avui no sé què he de dir, sembla que aquesta paraula serveix per això.

Què tingueu un molt bon començament de setmana!

PD. Acab de veure Mary Poppins amb els meus infants,... m'ha carregat d'energia positiva... molt bona! Em sembla que he gaudit més jo que ells, shhhh...

Saps què?

2011-09-02T18:28:00.000+02:00

Saps què?

Saps què?
Aquesta nit,
abocat a la finestra
veig la lluna
com si fos l'ull d'un
pany.
I saps què?
Em poso de puntetes
amb la il·lusió
d'aferrar el meu ull a la lluna
i a través d'aquest pany
contemplar-te dormida
en la teva cambra de l'espai.

Jairo Aníbal Niño

"La alegria de querer"

Literatura feta tendresa, escriptor, narrador, dramaturg... colombià.

(5/09/1941-30/08/2010)

traducció pròpia ¿Sabes qué?

Silenci

2011-08-30T13:25:00.001+02:00

Un home es va apropar a un monjo. Li va preguntar:
- ¿Què és el que aprens d'ordinari en la teva vida de silenci?
El monjo estava traient aigua d'un pou i va dir al visitant:
- Mira allà baix, en el fons del pou. ¿Què veus?
L'home va mirar no va veure res.
- No veig res, -va dir.
El monjo, després d'estar absolutament quiet durant una estona, va dir dir al visitant:
- Mira ara. ¿Què veus en el pou?
L'home va obeir i va respondre:
- Ara em veig a mi mateix: l'aigua és el meu mirall.
El monjo li va dir:
- Quan submergeixo la galleda, l'aigua es remou; ara, en canvi, l'aigua està tranquil·la. Aquesta és l'experiència del silenci: l'home es veu a sí mateix.

Autor desconegut (almenys per mi)

Records

2011-08-29T23:11:00.000+02:00

Els records no omplen la nostra solitud, com sol dir-se; ans, al contrari, la fan més profunda.

Gustav Flauvert

Eduquem?

2011-08-27T22:38:00.003+02:00

Consells del jutge Emili Calatayud per a formar fills delinqüents:

1. Comenci des de la infància donant al seu fill tot el que demani. Així creixerà convençut que el món sencer li pertany.

2. No es preocupi per l’educació ètica o espiritual. Esperi que assoleixi la majoria d’edat per a que pugui decidir lliurement.

3. Quan digui paraulotes, festegi. Això l’animarà a fer coses més gracioses.

4. No el renyi ni li digui que està malament alguna cosa que fa. Podria crear-li complexes de culpabilitat.

5. Reculli tot el que ell ha tirat: llibres, sabates, roba juguetes. Així s’acostumarà a carregar la responsabilitat en els altres.

6. Deixi-li que llegeixi tot el que caigui en les seves mans. Cuidi que els seus plats, coberts i tassons estiguin esterilitzats, però no que la seva ment s’ompli de fems.

7. Baralli’s sovint amb la seva parella en la seva presència, així a ell no li doldrà massa el dia en què la família, potser per la seva pròpia conducta, quedi destrossada per a sempre.

8. Doni-li tot el doblers que vulgui gastar. Que no sospiti que per a disposar-ne és necessari treballar.

9. Satisfaci tots els seus desitjos, apetits, comoditats i plaers. El sacrifici i l’austeritat podrien produir-li frustracions.

10. Posis de la seva part en qualsevol conflicte que tingui amb els seus mestres i veïns. Pensi que tots ells tenen prejudicis contra el seu fill i que de veres el volen fastiguejar.

No és difícil, no?

Melodia silent

2011-08-23T19:12:00.001+02:00

Melodia Silenciosa
Maria Belen Tozzi

Ens fonem en una abraçada,

compartint somriures

i paraules,

compartint angoixes

i batecs.

I mentre el meu cor s'avé al teu

composam una formosa melodia,

una cançó de silencis

i esperances,

Ens fonem,

en una abraçada,

potser màgica.

Ventafocs

Capturant el vent

2011-08-22T22:36:00.000+02:00

Enamora’t

2011-08-20T01:02:00.000+02:00

Ens varen fer creure

“Ens varen fer creure que el “gran amor” només succeeix un cop,

generalment abans dels 30 anys.

No ens contaren que l’amor

no és accionat, ni arriba en un moment determinat.

Ens varen fer creure que cada un de nosaltres

és la meitat d’una taronja, i que la vida només té sentit

quan trobem l’altra meitat.

No ens contaren que ja naixem sencers,

que ningú en aquesta vida mereix

carregar-se a les espatlles

la responsabilitat de completar el que ens manca.

Les persones creixen a través de la gent.

Si estam en bona companyia és més agradable.

Ens varen fer creure en una fórmula anomenada “dos en un”:

dues persones pensant igual,

actuant igual…

que era això el que funcionava!

No ens contaren que això té un nom: anul·lació.

Que només essent individus amb personalitat pròpia

podrem tenir una relació saludable.

Ens varen fer creure que el casament és obligatori

i que els desitjos fora de terme han de ser reprimits.

Ens varen fer creure que els guapos i prims són més estimats.

Ens varen fer creure que només hi ha una fórmula per a ser feliç,

la mateixa per a tots, i els que escapen d’ella

estan condemnats a la marginalitat.

No ens contaren que aquestes fórmules

són equivocades, frustren a les persones, són alienants

i que podem intentar altres alternatives.

Ah, tampoc ens digueren que ningú

ens diria tot això: cada un ho haurà de descobrir tot solet.

I llavors,

quan estiguis “enamorat de tu mateix”

podràs ser feliç i t’enamoraràs d’Algú.

Vivim en un món

on ens amaguem per fer l’amor

encara que la violència es practica a plena llum del dia.”

John Lennon

traducció de Ventafocs

Poques paraules

2011-08-18T23:29:00.000+02:00

Poques paraules

Entre les vores del dolor i del plaer

flueix el riu de la vida.

Només quan la ment es nega

a fluir amb la vida

o s’estanca en els vorals

es converteix en un problema.

Fluir amb la vida vol dir acceptació;

deixar arribar el que ve

i deixar anar el que se’n va.

Tu no ets el que succeeix,

ets a qui succeeix.

Sri Nisargadatta Maharj

traducció de Ventafocs

A vegades costa acceptar el que arriba i deixar anar el que se'n va ...

L'estel fugisser

2011-08-16T22:12:00.000+02:00

L'estel fugisser

De Sant Llorenç,

les llàgrimes,

els meus anhels s'emporten.

No són grans,

ni petits,

simplement són,

abrigats per la nit,

una porta

a l'esperança.

Ventafocs

Desaprendre

2011-08-14T14:49:00.002+02:00

Il·lustració d'Eulàlia Cornejo

Desaprendre

Desaprendre la guerra, realimentar el somriure,

desfilar les pors, purificar la brisa.

Anteposar el que és aliè,

curar-se les ferides.

Desconvocar l'odi, desestimar la ira.

Refusar usar la força, envoltar-se de carícies.

Reobrir totes les portes, rendir-se a la Justícia.

Envoltar-se de carícies.

Rehabilitar els somnis,

penalitzar les presses.

Indemnitzar l'ànima,

sumar-se a l'alegria.

Humanitzar els credos, assetjar cada mentida,

endreçar la Terra, reinaugurar la Vida.

Sumar-se a l'alegria, reinaugurar la Vida.

Juana María Larrañeta

traducció de Ventafocs

Amor dormit

2011-08-09T00:12:00.001+02:00

Amor Dormit, fresc, Palazzo Pitti
Volterrano

Amor dormit

Dormies, els braços em tendires i per sorpresa

envoltares el meu insomni. ¿Apartaves així

la nit desvetllada, davall la lluna presa?

El teu somiar m’embolcava, somiat em sentí

Jorge Guillén

traducció de Ventafocs

I el teu somni...

2011-08-06T20:45:00.000+02:00

... s'ha fet realitat?

Solituds

2011-08-04T23:03:00.002+02:00

Solitud
Salvador Dalí

Solituds

Ells tenen raó
aquella felicitat
almenys en majúscula
no existeix
ah, però si existís en minúscula
seria semblant a la nostra breu
pre-solitud

després de l’alegria la solitud
després de la plenitud ve la solitud
després de l’amor ve la solitud

ja sé que és una pobre deformació
però el cert és que en aquest durable minut
un es sent
sol en el món
sense agafadors
sense pretextes
sense abraçades
sense rancors
sense les coses que uneixen o separen
i en aquesta sola manera d’estar sol
ni tan sols un s’apiada d’un mateix

les dades objectives són com segueix

hi ha deu centímetres de silenci
         entre les teves mans i les meves mans
una frontera de paraules no dites
        entre els teus llavis i els meus llavis
i alguna cosa que llueix així de trista
       entre els teus ulls i els meus ulls

clar que la solitud no ve sola

si es mira per damunt de l’espatlla mustia
de les nostres solituds
es veurà un llarg i compacte impossible
un senzill respecte per tercers o quarts
aquest percaç de ser bona gent.

després de l’alegria
després de la plenitud
després de l’amor
ve la solitud

conforme
però
què vendrà després
de la solitud

a vegades no em sent
tan sol
si imagino
millor dit si sé
que més allà de la meva solitud
i de la teva
un altre cop vos
encara que sigui demanant-me a soles
què vendrà després
de la solitud

Mario Benedetti

Mireu els infants

2011-07-30T13:14:00.000+02:00

Mireu els infants

com pinten el dia,

tenyint de colors

la seva alegria.

Juguen i riuen

i retallen també,

construint sos somnis

amb trossets de paper.

Tenim gana!

Tenim set!

xocolata amb galetes

i un tir de llet.

Entre rialla i rialla

tot arriba al seu fi.

La son els abraça,

Shhh! Deixeu-los dormir...

Ventafocs

Per les meves filloles, na Marina i na Gemma, i els meus fills,en Jaume i na Maria, que s'ho han passat d'allò més bé jugant plegats.

Somriures

2011-07-27T09:57:00.000+02:00

"A vegades la teva alegria causa un somriure, però també hi ha vegades en les que el teu somriure pot causar-te alegria"

Thich Nhat Hanh

Us regal un somriure!

Silenci

2011-07-26T11:19:00.000+02:00

Silenci

Així com del fons de la música

brolla una nota

que mentre vibra, creix i s'aprima

fins que en una altra música emmudeix,

brolla dels fons del silenci

un altre silenci, aguda torre, espasa,

i puja i creix i ens suspèn

i mentre puja cauen

records, esperances,

les petites mentides i les grans,

i volem cridar i en la gola

s'esvaeix el crit:

desemboquem al silenci

on els silencis emmudeixen.

Octavio Paz

traducció de Ventafocs

Joc de mans

2011-07-23T20:52:00.000+02:00

joc temorós

joc temperat

joc desitjós

joc desitjat

joc de jocs

joc de mans

joc d'essències

joc amatent

joc d'absències

joc silent

joc sense joc

joc de mans

Ventafocs

Pesos i mesures

2011-07-21T20:19:00.002+02:00

PESOS I MESURES

No pots pesar en metres

ni el pa ni les castanyes,

ni mesurar en litres

l'altura de les muntanyes.

No compres per quilos

la roba quan et vols fer un abric:

ni es venen per hectàrees

els bolets per al rostit.

Ja sé que tu no confons

el pes amb la mesura;

del sistema mètric ets campió.

Però alerta, tingues cura..

Quan mesuris els homes

et pots equivocar, també:

si el més ric o el més fort

valores una mica més.

N'hi ha que mesuren l'altre

potser pel seu color,

però de l'home el que compta

no és la pell, sinó el cor.

Gianni Rodari

Enginy 2

2011-07-19T23:04:00.003+02:00

'Any de figues, no te'n rigues': quan hi ha bona collita de figues, plou poc a la tardor i l'any és dolent per falta de saó.
'Quatre figues a un brot, bona anyada de tot': es diu humorísticament pels qui exageren la importància d'una cosa.
'Tres mitges figues fan figa i mitja'.
'La figa,quan és madura, per ella mateixa cau'.
'La figa i la dona, quan torç el coll, és bona'.
'Figa verdal i mossa d'hostal, palpant es maduren'
'Figa tocada, figa menjada'
'La figa per ser madura, ha de tenir tres senyals: clivellada, secallona i picada de pardals'

A mi m'encanten ses figues, sobretot si compleixen ses tres senyals abans esmentades...ummmm! Us agraden a vosaltres? Bé, anem a la qüestió. Jo l'altre dia vaig anar a collir figues a una preciosa figuera que tenc devora la morera. Us diré que figues no en vaig collir, però tampoc en faig deixar. Em podríeu dir quantes figues tenia la figuera?

Cerquem...

2011-07-18T20:22:00.001+02:00

Cerquem...

Cerquem

cada nit

amb esforç

entre terres pesades i asfixiants

aquell lleuger ocell de llum

que crema i se'ns escapa

en un gemec

Idea Vilariño

Conjuguem?

2011-07-17T14:58:00.000+02:00

respirar
estimar
abraçar
acompanyar
ajudar
donar
conversar
somiar
passejar
contemplar
escoltar
mirar
llegir
escriure
dibuixar
escoltar música,
...
Pugem l'escala?
Ens atrevim?
Conjuguem aquests verbs?
Trobem el sentit de la vida?
Ja has trobat el teu?

"El sentit de la vida es construeix. No es troba"

Francesc Torralba

Com créixer?

2011-07-13T23:11:00.001+02:00

Strawberry Illustration by Mary Palmer

Un rei va anar al seu jardí i va descobrir que els seus arbres, arbusts i flors s'estaven morint.

El Roure li va dir que es moria perquè no podia ser tan alt com el Pi. Mirant al Pi, el va trobar decaigut perquè no podia donar raïms com la Vinya. I la Vinya es moria perquè no podia florir com la Rosa.

La Rosa plorava perquè no podia ser alta i sòlida com el Roure. Però, aleshores, va trobar una maduixera florint i més fresca que mai.

El rei li va preguntar:

- Com és que creixes saludable enmig d'aquest jardí tan esquifit i ombrívol?

No ho sé. Potser és perquè sempre vaig suposar que quan em vas plantar, volies maduixes. Si haguessis volgut un Roure o una Rosa, també els hauries plantat. Llavors em vaig dir a mi mateixa:

"Intentaré ser maduixera de la millor manera que pugui".

Ara és el teu torn. Estàs aquí per a contribuir amb la teva fragància. Simplement mira't a tu mateix.

No hi ha possibilitat que siguis una altra persona. Pots gaudir-ne i florir regat amb el teu propi amor, o et pots mustiar en la teva pròpia condemna ...

Conte de Jorge Bucay

Pissicologia

2011-07-11T20:22:00.000+02:00

Temps

2011-07-10T18:32:00.003+02:00

Naixem per a viure, per això el capital més important que tenim és el temps, és tan curt el nostre pas per aquest planeta que és una pèssima idea no gaudir a cada passa i a cada instant, amb el favor d'una ment que no té límits i un cor que pot estimar molt més del que suposam.

Facundo Cabral

(22 de maig de 1937- 9 de juliol de 2011)

Amants

2011-07-09T15:57:00.005+02:00

Amants

una flor

no lluny de la nit

el meu cos mut

s'obri

a la delicada urgència de la rosada

Alejandra Pizarnik

poeta argentina, 1936.

traducció de Ventafocs

Carícies

2011-07-08T16:53:00.000+02:00

El bes de Gustav Klim

Informe sobre carícies

La carícia és un llenguatge

si tes carícies em parlen

no voldria que callassin

La carícia no és la còpia

d'una altra carícia llunyana

és una nova versió

quasi sempre millorada

És la festa de la pell

la carícia mentre dura

i quan s'allunya deixa

sens emparament la luxúria

Les carícies dels somnis

que són prodigi i encant

pateixen d'un defecte

no tenen tacte

Com aventura i enigma

la carícia comença abans

de convertir-se en carícia

És clar que el millor

no és la carícia en sí mateixa

sinó la seva continuació

Mario Benedetti

traducció de Ventafocs

El sisè sentit ?

2011-07-05T00:18:00.003+02:00

Five Senses.
Ilustració de Claudio Lagos

Cants escolars. Els sentits.

Nin, anem a cantar

una bonica cançó;

jo et demanaré,

i tu em respondràs:

Els ulls, per a què són?

? Els ulls són per veure.

I el tacte?

? Per tocar.

I l'oïda?

? Per sentir.

I el gust?

? Per agradar.

I l'olfacte?

? Per olorar.

L'ànima?

? Per sentir, per estimar i pensar.

Amado Nervotraducció de Ventafocs

Brindo

2011-07-03T17:23:00.002+02:00

Brindo

per una pau perenne

(no només duradora).

Que duri

el que l’home duri

en aquesta terra.

Brindo per l’alegria del planeta.

Brindo per l’arròs

i la llentia

I brindo perquè tots

tinguem un poeta.

Brindo

per la felicitat petita,

per l’amor gran,

pel somriure tendre.

Brindo amb les copes de tots

els arbres de la terra.

… I brindo de veritat…

( encara que no surti

d’aquesta borratxera ).

Gloria Fuertes

Traducció de Ventafocs

I brindo per vosaltres

que m’embriagueu

l’ànima !

I vosaltres, per a què brindeu?

Obert...

2011-07-01T18:13:00.000+02:00

per vacances!!

Ona

2011-06-28T21:11:00.002+02:00

fotografia de Miguel Angel López

Ona

Joc salat

de carícies porugues

em beses els peus

i de mi t'allunyes

Ventafocs

Un missatge...

2011-06-24T22:02:00.000+02:00

Il·lustració de Duda Daze

Fer el que és útil, dir el que és
valent, contemplar el que és bell.
És suficient.

T.S. Eliot

Collarets de llum

2011-06-23T21:49:00.002+02:00

"Nit estelada sobre el Roine"
(1.889) oli sobre llenç -72,5 x 92cms.- Museu d'Orsay, París.

COLLARETS DE LLUM

Collarets de llum
quan la tarda fina;
si el rostoll s'adorm
tot és de joguina

Un estel petit
obre l'ull i parla:
-¿On serà l'amor
que no puc trobar-la?

-On serà l'amor?
-fa la Lluna bruna.
L'he cercat pertot,
que n'estic dejuna.

I l'amor ocult
entre satalies
riu que riu content
de ses traïdories.

Collarets de llum
quan la tarda fina;
si el rostoll s'adorm
tot és de joguina.

Prou l'estel petit
i la Lluna clara
cercaran l'amor
més i més encara.

Se'n riuran els camps
i les ribes pures
i els pollancs i el riu
i el pla i les altures.

Se'n riuran els grills
i els ocells cantaires
i el vent remorós
i els follets rondaires.

I ell, entaforat
entre satalies,
contarà a la nit
noves traïdories.

Collarets de llum
quan la tarda fina;
si el rostoll s'adorm
tot és de joguina

Martí i Pol, Miquel. “Collarets de llum”. Obra poètica/1. 1948-1971. Barcelona: Ed. 62,
Clàssics catalans del segle XX , 2000. (p.31-32)

Aclariment

2011-06-19T09:52:00.001+02:00

- Aclareixi'm la confusió: què és alimentació i què és nutrició?

- Alimentació és tot el que vostè menja, i nutrició, el que el seu cos aprofitarà.

...idò a mi em sembla que tot el que menj ho aprofit!

Teoria de Conjunts

2011-06-14T22:40:00.002+02:00

Lost Beauty of Disharmony

George Grie, October 1998

Cada cos té

la seva harmonia i

la seva desharmonia.

En alguns casos

la suma d'harmonies

pot ser quasi

embafadora.

En altres

el conjunt

de desharmonies

produeix alguna cosa millor

que la bellesa.

Mario Benedetti

Traducció de Ventafocs

Berenar...

2011-06-12T22:14:00.001+02:00

d'escriptors?