interessant... shhhhhhhh (silenci)

Sóc platja

2012-05-25T23:12:00.002+02:00

"Us convid a experimentar-vos com una platja extensa en la qual mansament acaben trencant totes les ones, en la qual es van dissolent de manera natural, sense necessitat de sortir a combatre-les, a subjectar-les, a controlar-les, a eliminar-les.
Quan no les acceptes tal com vénen i intentes subjectar-les, és quan més et poden embolicar. El mateix ocorre amb aquestes emocions, ansietat, ràbia, tristesa, que et fan passar moments difícils i que de vegades tractes, sense aconseguir-ho, de combatre, d'eliminar. Vas a imaginar que són ones que vénen a la platja de la teva vida i que et parlen dels moments difícils pels quals estàs passant, del conflicte que estàs experimentant. Són senyals que ets sensible i que el conflicte t'està afectant. Deixa-les que trobin mansament el seu lloc a la teva platja per poder gestionar-les millor”

“Acceptar com la platja accepta les ones”
(Linehan, 1993; Wilson y Luciano, 2002)

Sóc platja

Sóc platja,

densa i animosa.

Terra d'ones,

dòcilment dissoltes

de forma natural,

quasi divina.

No les combat

ni les subjecto.

No les condemno

ni les evito.

Es desfan a poc a poc,

ben dintre meu,

com ho fan les emocions

dins un cor sensible.

Ventafocs

Regal de primavera

2012-05-23T16:55:00.002+02:00

Il·lustració de Laura Fernández Arquisola

Vaig començar la setmana amb aquest petit regal de primavera, un texte preciós aromatitzat amb unes fulles de llorer. Deia així:

Déu, parla'm!

i l'ocell va cantar.

Però l'home no ho va sentir.

Després l'home, ho va demanar més fort:

- Déu, parla'm!,

i un raig va creuar el cel.

Però l'home no ho va sentir.

L'home va mirar al seu al voltant i va dir:

- Déu, permet que et vegi!

i un estel es va il·luminar amb gran resplendor,

però l'home no el va veure.

Llavors l'home va cridar:

- Déu, mostra'm un miracle!

i en aquest minut va néixer un bebè.

Però l'home mirava a l'altre costat.

Després l'home demanà a crits, en desesperació:

- Toca'm Déu i fes-me saber que estàs aquí!

Dit això, Déu baixà i va tocar a l'home, però aquest va espantar a la

papallona que volava ala seu voltant i va continuar caminant.

No et perdis una benedicció només perquè

no ve embolicada de la manera en què tu esperaves.

L'actitud ho és tot!!!

Els amics són àngels que aixequen els nostres peus de la terra,

quan les nostres ales han oblidat com volar.

Moltes gràcies, Carme, per aquest petit gran regal!

El mirall

2012-05-20T22:10:00.000+02:00

Albert Ràfols Casamada. Mirall

La vida m'ha ensenyat que la gent és amable, si jo sóc amable;

que les persones estan tristes, si jo estic trista;

que tots em volen, si jo els vull;

que tots són dolents, si jo els odiï;

que hi ha cares somrients, si jo els somric;

que hi ha cares amargues, si jo estic amargat;

que el món està feliç, si jo sóc feliç;

que la gent està enfadada, si jo sóc jo ho estic;

que les persones són agraïdes, si jo sóc agraït!!..

La vida és com un mirall:

Si somric, el mirall em retorna el somriure!!...

O sigui, que l'actitud que prengui enfront de la vida,

és la mateixa que la vida,

prendrà davant meu!!..

"EL QUE VULGUI SER ESTIMAT, QUE

ESTIMI"!!!....

Mahatma Gandhi

Racisme o rebel·lia?

2012-05-19T16:26:00.000+02:00

Por?

2012-05-18T14:02:00.001+02:00

Només tenc

por a la por

de no tenir-te.

Ventafocs

PREMI LIEBSTER

2012-05-14T23:52:00.000+02:00

He començat la setmana rebent un premi, no està malament, eh? Es tracta del premi Liebster, una iniciativa que consisteix en premiar de forma simbòlica a cinc blogs, o millor dit, als seus blogaires, reconeixent així, el seu treball i el seu esforç.

Sincerament, no sé si el mereixo, però vos he de dir que m'ha fet molta il·lusió. Moltes gràcies, Joan Abellaneda, del blog 2012, Esquitxos d'una vida, amic i company blogaire. Moltes gràcies per haver pensat en mi i haver-me regalat aquesta ditada de mel que transforma un dia qualsevol en un de molt especial.

L'emoció d'haver rebut el premi tot d'una es va transformar en una mica d'inquietud (no estic molt avesada a rebre premis), tot passant per il.lusió un altre cop i tornant acabar en la responsabilitat que ara m'havia tocat a mi, repartir el premi a cinc blogaires més. Només cinc. Cinc en tota la blogosfera, uff... quasi res. Hi ha molts blogs que s'ho mereixen i em sap molt de greu no poder fer la llista més llarga, però només en puc triar cinc.

N'elegiré cinc dels que sento més a prop:

1. A PEU, Jaume Pubill

2. Crea tu vida, Jordi Planes Rovira

3. Intercanvi, Pep Climent

4. Carpe Diem, Dafne

5. Idò, Maria Escalas

Amb ells m'enriqueixo, reflexion, creisc, m'emocion, sent i... el meu cor somriu. Moltes gràcies per tot el que compartiu!

Us paso les normes que heu de seguir si us animeu a continuar la cadena. No vull que us sentiu obligats a seguir-la, em conform en què sigueu conscients que vos he donat el premi amb molt d'afecte.

Normes:

1. Copiar i enganxar el premi al bloc, i enllaçar al blocaire que t’ho va atorgar.
2. Nominar als teus 5 blocs preferits (han de tenir menys de 200 seguidors) i deixar un comentari en els seus blocs per fer-los saber que van rebre el guardó.
3. Esperar que aquests blocaires passin el guardó a altres 5 blogs.

Si no sou dels nomenats, per favor, no m'ho tingueu en compte. Us envio una abraçada molt forta no menys valuosa.

Ventafocs

Gronxador de vida

2012-05-13T23:46:00.002+02:00

Amic i amat. Gronxador de sentiments, de somnis, de patiments, d'il·lusions. Testimoni de les meves follies, dels meus crits emmudits, del foc de l'amor i del desamor.

Venc a tu, innocent, defugint de mi mateixa, i a voltes sols puc refredar l'enuig de la impotència.

Roman callada, esperant que algú es quedi escoltant el meu no res. Paraules al vent. Paraules no dites, però tan intenses. Tu sí que m'entens. M'escoltes silent i amb paciència.

I en aquell precís moment m'oblido de la solitud, del passat, i del que vindrà. M'oblido, i m'encomano a Déu. Silenci. Ell tampoc diu res. No gosa a dir res. I així i tot, no em sento del tot sola. Em deixo acaronar per l'oratge, mentre tu jugues amb el meu cos quasi inert. I somric. Veig el present. Tu, jo, i el vent. Res més. Silenci.

Ventafocs

Una aportació a Relats Conjunts

Si jo pogués...

2012-05-13T10:33:00.002+02:00

Si jo pogués deixar-vos algun regal, deixaria accés al sentiment d'estimar la vida dels éssers humans.

La consciència d'aprendre tot el que va ser ensenyat pels temps que van passar per recordar els errors que van ser comesos i que no es repetiran mai.

La capacitat d'escollir nous rumbs.

Els deixaria, si pogués, el respecte per allò que és indispensable:
A més del pa, el treball.

A més del treball, l'acció.

I, si tot faltés, un secret:

El de buscar a l'interior d'un mateix la resposta

i la força per trobar la sortida...

Mahatma Gandhi

Un és el pres...

2012-05-10T11:13:00.001+02:00

Tot depèn de la llum,
de la manera d'il·luminar les coses...
Tot depèn de la forma,
dels contorns,
de les interpolacions i
dels dubtes.
Tot també depèn
que el temps ens marqui,
que els espais ens donin els titulars.
El veritable problema és triar entre
perseguir les ombres
o resignar-se a ser el perseguit.
Un estrany “To be or not to be”
en aquest gairebé ser
en aquest gairebé no ser.
Sortir des de les ombres
o fer les ombres perdurables.
I en l'última etapa de l'abisme
després d'alliberar als altres,
a tots els que són els altres,
recordar,
sense urgències,
que un és el pres.
I a partir d'aquí...
alliberar-se.

Hamlet Llima Quintana

Buit

2012-05-08T12:44:00.000+02:00

Buit

Et cerc entre els llençols

I només trob paraules

Et cerc entre les paraules

I només trob el buit

Obro els ulls

I el buit és dintre meu.

Ventafocs

El meu moment...

2012-05-04T12:33:00.000+02:00

Somriu

2012-05-01T18:26:00.000+02:00

Acarona'm

2012-04-29T20:22:00.000+02:00

Acarona'm

Vinc a Tu perquè m'acaronis

abans de començar el dia.

Que els teus ulls es posin

un moment sobre els meus ulls.

Que acudeixi al meu treball sabent

que m'acompanyes, Amic meu.

Posa la teva música en mi

mentre travesso el desert del soroll!

Que el centelleig del teu Amor

besi els cims dels meus pensaments

i es detingui a la vall de la vida,

on madura la collita.

R. Tagore

Sé i no sé...

2012-04-26T20:11:00.002+02:00

La nina i l'estrella de Loreto Pinedo Ried

“No sé d'on venc, però sé que sempre he estat aquí

No sé qui sóc però sé que el que sóc és el que l'altre és

No sé on estic, però sé que aquest lloc no té límits

No sé on vaig, però sé que a tota hora, algú m'acompanya

No sé com és la meva meta, però sé que per conèixer-la m’he d’arribar

No sé què és el que cerc, però sé que el que cerc, em cerca

No sé el que puc rebre, però sé agrair el que m'han donat.”

Alejandro Jodorowsky

No sé on vaig ni sé d'on vinc

el cas és que poc m'importa

oberta tinc sempre la porta

per si ve algun amic.

(m. banús)

No la tanquis, mon amic

que de tant en tant jo hi entraré

i amb delit escoltaré

els batecs dels teus silencis.

(ventafocs)

Ets més fort ara!

2012-04-22T19:22:00.000+02:00

Riu, encara que et sentis malament o massa cansat o esgotat.

Somriu, encara que estiguis tractant de no plorar i les llàgrimes t’estiguin cegant.

Canta, encara que la gent t’estigui clavant la mirada i et digui que la teva veu és espantosa.

Confia, encara que el teu cor et demani que no ho facis.

Intenta-ho, encara que el pensament no li doni sentit al que veus.

Fes beneitures, encara que se’n riguin de tu.

Besa, encara que els altres t’estiguin mirant.

Dorm, encara que tinguis por del que els teus somnis puguin dur.

Corre, encara que sentis que no pots córrer més.

I, sempre, recorda, encara que els records et pessiguin el cor. Perquè el dolor de tota la teva experiència és el que et fa ser la persona que ets ara mateix. I sense la teva experiència ets una pàgina en blanc, un quadern buit, un poema perdut. El que et fa valent és la teva voluntat de sobreviure a aquesta tremenda vida i mantenir el cap ben alt al dia següent. Llavors, no visquis la vida amb por. Ets més fort ara, després de tota la porqueria passada, del que ho havies estat mai abans de començar.

Alysha Speer

Que tingueu bona setmana, rient, confiant,

no deixant d'intentar-ho, fent les beneitures

que calguin, besant, dormint, corrent i

recordant la vostra fortalesa!

Quan vas deixar de...?

2012-04-14T23:59:00.002+02:00

En moltes societats xamàniques, si acudies a un xaman o a un remeier, afligit pel desànim, descoratjament o depressió, et feia una d'aquestes quatre preguntes:

Quan vas deixar de ballar?
Quan vas deixar de cantar?
Quan vas deixar d'embadalir-te pels contes?
Quan vas deixar de trobar consol en el dolç territori del silenci?

Quan deixem de ballar, de cantar, de sentir-nos encisats pels contes, o de trobar consol en el silenci, llavors és quan hem experimentat la pèrdua de l'ànima.

Ballar, cantar, explicar contes i el silenci són els quatre bàlsams remeiers universals.

Paraules de l'antropòloga Angeles Arrien, en el pròleg del llibre "Mapes per l'Èxtasis" de Gabrielle Roth

Té el seu punt de raó, no? Cantem, ballem, contem contes i trobem consol en el silenci i, per descomptat, també en les paraules.

Amb les ales de l'ànima

2012-04-14T00:49:00.001+02:00

Departure of the Winged Ship by Vladimir Kush

Amb les ales de l'ànima

desplegades al vent,

desentranyo l'essència

de la meva existència

sense defalliment,

i em dic que puc

com en una constant

i em mor de por,

però segueixo endavant.

Amb les ales de l'ànima

desplegades al vent,

perquè aprecio la vida

en la justa mesura

a l'amor... el reinvent,

i en viure cada instant

i en gaudir cada intent,

sé que tenc el més gran,

amb les ales de l'ànima

desplegades al vent.

Amb les ales de l'ànima

desplegades al vent,

més enllà de sorpreses

m'aixeco entre runes

sense perdre l'alè

i me'n vaig de les ombres

amb algun filament

i pujo a l'estora

amb la màgia d'un conte.

Amb les ales de l'ànima

desplegades al vent,

atresor l'humà

quan tendeixo les mans

a favor de la trobada

per la cosa més pura,

amb la qual m'aliment

pel meu pa de tendresa,

amb les ales de l'ànima

desplegades al vent.

Amb les ales de l'ànima

desplegades al vent,

davant cada notícia

d'estupor, d'injustícia,

em dessagno per dins

i em dol la gent,

el seu dolor,

les seves ferides,

perquè així solament

interpreto la vida.

Amb les ales de l'ànima

desplegades al vent,

més enllà de la història,

de les vides sens glòria,

sense honor ni sustent

guardaré de qui escriu

el seu millor pensament

vull estimar a qui viu

amb les ales de l'ànima

desplegades al vent,

al vent,

al vent...

Eladia Blázquez

traducció de Ventafocs (original)

vull estimar a qui viu
amb les ales de l'ànima
desplegades al vent

Hi ha lletres de cançons per les que val la pena tornar...

una abraçadeta!

La pau espera

2012-03-31T21:42:00.002+02:00

"Mentre,

la pau espera,

més enllà del soroll,

de les presses,

de la competència,

dels interessos,

dels egoismes.

Espera,

senzilla i humil,

per ser descoberta pels cercadors del Somni,

pels que saben en el seu interior que tots som un

i que la perfecta unitat de tots

ens conduirà a la profunditat del Somni,

on el Somiador espera per mostrar els seus plans,

per compartir el seu somni"
Mahatma Ghandhi

Petjades

2012-03-28T17:27:00.000+02:00

Bec del teu silenci

i em nodreisc només de somnis.

La lluna m'acompanya,

mentre la il·lusió

es fon en la rosada.

Sols em queden tes petjades.

Quan el silenci parla...

2012-03-28T09:23:00.000+02:00

Silence is Sexy by MSLucy

Quan calles, també parles de tu mateix.

Quan calles un secret, conec la teva fidelitat d'amic.

Quan calles el teu propi dolor, conec la teva fortalesa.

Quan calles davant el dolor aliè, conec la teva impotència i el teu respecte.

Quan calles davant la injustícia, conec la teva por i la teva complicitat.

Quan calles davant l'impossible, conec la teva maduresa i domini.

Quan calles davant l'estupidesa aliena, conec la teva saviesa.

Quan calles davant els forts i poderosos, conec el teu temor i covardia.

Quan calles davant el que ignores, conec la teva prudència.

Quan calles els teus propis mèrits, conec la teva humilitat i grandesa.

El Silenci és el temps on el savi medita.

Sembra per ser tu mateix...

GEORGE ELIOT

Un pessic!

2012-03-25T23:12:00.000+02:00

Sí, sí, un pessic per a despertar el vostre esperit alegre!!!!

Potser de vegades aquest esperit sembla que està adormit, però...a que és funciona millor si ens acompanya?

Que tingueu bona setmana! :-D

I tu? En necessites un altre? Somriu!!!!! ;-)

Si em trobes...

2012-03-24T18:46:00.000+01:00

He trobat aquesta imatge al facebook i m'ha encantat, jo simplement hi he afegit un toc de ma terra, que les coses no estan per a menys.

Un beset a tots els que m'han trobat i em segueixen!

Èxit vs Perfecció

2012-03-18T11:11:00.000+01:00

"Cerca l'èxit, no la perfecció. Mai renunciïs al teu dret a equivocar-te, perquè llavors perdràs la capacitat d'aprendre coses noves i avançar en la vida. Recorda que darrera de tot perfeccionisme hi ha la por. Si t'enfrontes a les teves pors i et permets ser humà, paradoxalment et convertiràs en una persona més feliç i productiva."

David Burns

Tenim por a fer i a no fer, al fracàs, al ridícul, a no complir les pròpies expectatives, fins i tot por a escriure les pròpies pors. La por és una mala companya de viatge, i la perfecció mal entesa també ho és.

Equivocar-se és tot un aprenentatge... uff! I a vegades costa tant! Però si un s'esforça, se n'adona que a cada error sorgeixen noves possibilitats, nous camins, i que es va guanyant en seguretat, perquè a cada passa som més capaços d'acceptar els propis errors i veure que les seves conseqüències no sempre són tan dolentes com ens pensàvem.

I encara hi afegiria una cosa més, estam segurs que el que succeeix és un error o simplement es compleix el nostre destí?

Seguint amb les paraules de Burns, crec que és molt important fer una reflexió del què significa realment tenir èxit, ja que intueixo que cada un de nosaltres té establerts els seus propis paràmetres.

Saps què?

2012-03-15T19:16:00.000+01:00

- Saps què?

- Què?

- La teva mirada m'alegra el dia...

- Si?

- Sent com si tingués lluernes dins l'estómac.

- Lluernes? No seran papallones?

- Ho dubto. És com si brillés per dintre, i sent tanta escalfor que a voltes pareix que em crem i tot.

...

2012-03-11T19:07:00.000+01:00

Encara trob cada dia massa curt

per a tots els pensaments que vull tenir,

per a totes les caminades que vull fer,

tots els llibres que vull llegir,

i tots els amics que vull veure.

John Burroughs

Veniu a sopar?