Pau i amor



Bon vespre estimats... si, ja sé que el títol sembla el d'una pel·lícula dels anys seixanta. Però no va per aquí la cosa.
Acab de venir d'una conferència. En un moment donat ha sortit el tema de que a pesar que tots som diferents, en el fons (alguns més en el fons que els altres) cercam bàsicament el mateix: la pau interior, l'amor, la felicitat, la fortalesa...  
La xerrada ha conclòs amb la idea de que només si tenim pau interior podem accedir a l'amor, i si tenim amor, podem ser feliços.
El recorregut cap a casa ha donat per molt i se m'han presentat tot una sèrie de qüestions:

Què és primer? La pau o l'amor? 
Un és inherent de l'altre?
Puc tenir pau i no tenir amor? 
Puc tenir amor i no tenir pau? 
Si cerc la meva pau interior, és perquè m'estim? 
Si cerc l'amor, es perquè no m'estim?  

Potser que necessiti posar una mica de pau als meus pensaments i deixar que les respostes em venguin soles... 

Que passeu una molt bona nit de diumenge i, per descomptat, estimau-vos molt... la resta, ja vindrà sol. 

Pau i amor, amic@s!!