Un tel als ulls


No us ha passat mai haver-vos llevat un tel dels ulls i notar com tot al vostre voltant es remou i t'empeny cap a la llum? Sol costar molt ser conscients del tel, i el que més costa és treure la força i el coratge de llevar-te'l. Però si escoltes bé el que et diu el cor no dubtes en fer-ho. L'altre dia vaig posar aquesta imatge al facebook:
Després de donar-li moltes voltes una se n'adona que la vertadera fortalesa surt de l'amor que un sent cap un mateix i d'aquí sorgeix la valentia per assolir els aprenentatges que et regala la vida.

Que passeu un molt feliç diumenge i una millor setmana entrant!!!

Et fa por brillar?

“La nostra por més profunda no és que siguem inadequats. La nostra por més profunda és que som poderosos mes allà de qualsevol mesura. És la nostra llum, no el nostre costat fosc el que més ens fa por.

Ens preguntem a nosaltres mateixos: qui sóc jo per ser brillant, bell, amb talent i fabulós? En realitat, qui ets tu per no ser-ho? Ets un fill de Déu.

El fet que juguis a ser insignificant no li serveix de res al món. No hi ha res d'il·luminat a encongir-se perquè la gent del teu voltant no es senti insegura.

Es suposa que tots hem de brillar, tal com ho fan els nens. Hem nascut per manifestar la glòria de Déu que tenim dins. I no, això no està només en alguns de nosaltres: està en tots.

I així quan deixem a la nostra llum brillar, inconscientment estem donant permís a uns altres per fer el mateix.
I així quan ens alliberem de la nostra por, la nostra presència automàticament allibera a uns altres.”
Nelson Mandela

Em fa por brillar, perquè no és tan fàcil deixar de ser feble, perquè ja he tastat la mel del Déus i no vull tornar enrera, perquè em sent responsable pels qui em miren amb ulls amorosos i no els vull fallar,  perquè no em vull fallar a mi mateixa, més conscient que mai del que costa pujar cada un dels escalons del JO PUC.
Em fa por brillar, i així i tot brillo, perquè m'ho dec i ho dec als qui estim. I aquesta llum m'enlluerna encara, caminant a voltes a les palpentes, però donant passes amb cada vegada més fe i confiança. Sóc aquí i puc... adressant-me cap a la meva llibertat interior, i dins ella, poder alliberar els altres.
 Si, torn ser per aquí... crec que una mica diferent, un poquet més madura, més lliure, més segura... però amb la mateixa essència. 
Esper que hagiu passat un molt feliç diumenge i que passeu una millor setmana i també esper que la llum em vagi acompanyant per poder compartir tot el que duc dins.
Ventafocs