Llibertat


Un altre dels meus poemes que en aquests moments, per mi, recobren molt de sentit. I me n'estic adonant que no és exactament el mateix sentit que quan el vaig escriure, però si igual d'intens.
LLIBERTAT
 
L’ànima...
essència de l’ésser, essència de vida.
Vigor, força, quina il·lusió!
Una quimera, si està adormida.
Més quan es despert i cobra existència,
t’omple de goig i d’esplendor
i no hi ha ombres ni foscor
que t’embrutin la vivència.
És ben ver, és ben segur,
la llibertat pertany a un mateix.
A un mateix pertany el destí.
El destí de viure empresonat,
o de no ser mai esclavitzat,
i de crear i triar lligams
que t’ajuden i et permeten
omplir-te d’alegria.
No sempre és evident, 
no és tan senzill...
I així i tot, ningú em pot dir
que no sóc lliure de pensaments,
emocions i sentiments,
que em fan reviure i compartir
la felicitat amb tots els meus.
Ventafocs

El despertar


 

CREC EN UN DÉU

Crec en un Déu,
pare tot poderós,
que em guarda i m'il·lumina
i es mostra generós.
No vull intermediaris
que no em deixen arribar-te.
No crec amb els vicaris
que no em deixen estimar-te.
A vegades et despistes,
quan més t'he de menester.
I sembla que m'oblides.
Jo ja no puc més!
I qui no et diu que ell et mira,
i et dóna una lliçó,
com afrontar la vida
amb força i il·lusió.
Crec en un Déu,
que m’esmicola les pedres
dels camins enterbolits.
I em diu... sigues valenta!
No t’aturis aquí al mig.
Crec en un Déu,
que m'escolta i em coneix.
I així i tot encara hi és.
I per tot, també m’ajuda
a seguir amb el meu pes.
Crec en un Déu,
que felicitat em dóna.
Jo sé que és a prop meu, 
perquè sovint m’acarona.
Ventafocs 


Amics i amigues, na Ventafocs va creixent i em sembla que comença a sortir del conte. Està obrint els ulls i se n'adona que ella ja no és ella, o potser és més ella que mai.
Fa un parell d'anyets que va escriure aquest poema i ha tengut la necessitat de treure-li la pols. 
Com li agradaria ser capaç d'explicar-vos el que sent i fer-vos-ho arribar.  Una força interior que no havia sentit mai, que va augmentant per moments i que li dóna vida, sent que tot comença a tenir un sentit, que les seves pors van fogint. Es sent protegida i acompanyada.  No està sola, tot forma part d'ella i ella és part de tot.

És molt conscient que està aprenent a caminar i que li queda molt per aprendre, però no té res més a fer que aprendre, té tota aquesta vida per fer-ho i totes les vides que la segueixen.


La felicitat no és l'absència de problemes, sinó ser capaç de veure la llum dintre de l'adversitat, ser capaç de veure la pròpia llum, aquesta llum interior que et connecta amb Déu o amb l'energia superior que ens envolta (el nom que li doneu és el de menys), i que ens dóna seguretat i ens diu:  "...segueix cap endavant! ...ho estàs fent bé!" 
Tu també tens la teva pròpia llum!

Abraçadetes i molt feliç entrada a la primavera!!