Què més queda per dir?


Digues-me: tu ets alguna cosa més
que una pedra o una planta.
Digues-me: sents, penses
i saps que penses i sents.
Aleshores, les pedres escriuen versos?
Aleshores, les plantes tenen idees sobre el món?

Sí, hi ha diferència.
Però no és la diferència que creus,
perquè tenir consciència
no m’obliga a tenir teories sobre les coses;
solament m’obliga a ser conscient.

Sóc jo tal volta més que una pedra o una planta?
No ho sé.
Sóc diferent. No sé el que és més i el que és menys.

Tenir consciència és més que tenir color?
Pot ser i pot no ser.
Solament sé que sóc diferent.
Ningú no pot provar que és més que només diferent.

Sé que la pedra és real i que la planta existeix.
Sé això perquè elles existeixen.
Sé això perquè els meus sentits m’ho mostren.
Sé que sóc real també.
Sé això perquè els meus sentits m’ho mostren,
encara que amb menys claredat
que la que em mostren la pedra i la planta.
No sé res més. Sí, escric versos, i la pedra no escriu versos.
Sí, elaboro idees sobre el món,
i la planta cap.
Però és que les pedres no són poetes, són pedres;
i les plantes només són plantes, i no pensadores.
Tant puc dir que sóc superior a elles per això,
com que sóc inferior.
Però no dic això: dic de la pedra, “és una pedra”,
dic de la planta, “és una planta”,
dic de mi, “sóc jo”.
I no dic res més.
Què més queda per dir?
 

Fernando Pessoa
“POEMAS INCONJUNTOS” (fragment, any 1913) 

Tu ets tu
jo sóc jo
 tu no ets més que jo
ni jo sóc més que tu
tu ets
i jo sóc 
 Vntfcs


No desig que em lliuris de tots els perills, sinó valentia per a enfrontar-me a ells. No deman que s'apagui el meu dolor, sinó coratge per a dominar-lo. No cerc aliats en el camp de batalla de la vida, sinó forces en mi mateix. No implor amb temor ansiós ser salvat, sinó esperança per anar aconseguint, pacient, la meva pròpia llibertat.

Rabindranath Tagore


Quasi res...

Donar i rebre



- Què et passa Ventafocs? Et veig pensativa?
- És que estic molt confusa, Fada Padrina, em deman tantes coses!
- Què et preocupa ara, videta? Vols que en xerrem? Saps que sempre sóc aquí per escoltar-te...
- Donar és estimar i rebre és ser estimat?

- Veig que no perds el temps... Ai Ventafocs, em sembla que no és tan  senzill com això. Donar i rebre,  rebre i donar,  són dues paraules completament contraposades i així i tot tan complementaries, sinèrgiques...

- Com el ying i el yang de l’amor?
-Escolta’m, Ventafocs. Estimar és tan egoistament generós que quan dones, quan et dones, reps amb escreix el que has donat, i la línia que separa es donar i es rebre és difumina de tal manera que ja no tens clar el què és una cosa i és l’altre.
- Però, Fada Padrina. No estic segura de si t’entenc. Si jo estim, vull que m’estimin. 
- Tothom necessita que l’estimin. Si estimes seràs estimada, però potser no de la manera que tu esperes, ni per la persona que tu esperes. I has de tenir en compte que s’estima sempre sempre sense esperar res a canvi, si no ja no parlam d’amor.
- Vols dir que he de donar sense rebre?
- Vull dir que donar és rebre i que rebre és donar. Que tot el que sents quan estimes és un regal tan gran, una satisfacció personal tan extraordinària que ja has rebut amb escreix tot el que has donat. 
Pensa-ho a l’inrevés, Ventafocs. Quan algú t’estima, en el moment que tu l’acceptes, ja li dones l’oportunitat de ser generós i de sentir l’efecte de l’amor en tota la seva esplendor. No és això suficient? Les persones no donen per cobrir deutes o reben per recaptar el que se'ls ha donat, són lliures.  L’amor no ha de tenir cadenes, no s'ha d’esclavitzar, ha de ser lliure. 
- Crec que  començ a entendre-ho una micona... donar és rebre i rebre és donar. 
- I, per altra part, has de tenir en compte que és tan important saber donar com rebre, perquè quan reps el que t’és donat permets que l’altre estimi plenament, i així es completa el cicle.   
- Quantes coses per aprendre... em sent tant petita.
- Tots som petits i alhora extraordinaris, no ho oblidis mai, Ventafocs.
- Gràcies per ser-hi, no sé què faria sense tu.
- Gràcies a tu, estimada. Ja saps que sóc part de tu.
                                                                                                                                                   Ventafocs