Escriure sense pensar

He de fer l'exercici d'escriure tot el que em passa pel cap, sense pensar, sense dubtar, i l'únic que sé que no és el moment ni l'hora, però no em puc aturar d'escriure. Esper que els àngels em guiïn o que sigui el mateix Déu que em dirigeixi la mà. Tot d'una me n'adon que estic demanant massa. Tot és tan verd encara, tot és tan lluny. 
El camí és més que un camí, és una manera de viure, és una manera de veure el món. Però hi ha tantes coses per veure, tantes coses per aprendre, per assolir.  I així i tot cada segon de la meva existència pens en tu, i et deman, amb humilitat, que es faci en mi la teva voluntat, la voluntat divina.
Després de tants silencis, després de tant cercar, sense saber que estava cercant, ni què cercava, veig que estic arribant on havia d'arribar. 
No em conform, ja em perdonaràs, perquè ara si que en sóc conscient i em moro per trobar-te, per estar al teu costat, per seguir el teu camí. Sigues camí. El meu camí. El camí de tots.

Quan t'ho he llegit he sabut que ho havia escrit per tu... una abraçada molt forta, Maria Esperança! 
 

3 silenci(s):

  • XeXu | 4 de setembre de 2013 a les 21:28

    Escriure a raig és un molt bon exercici per poder-nos entendre millor. Sovint surten coses que ni hem pensat i ens n'adonem mentre anem escrivint. Si això ajuda a fer el camí, no ho deixis de fer!

  • Audrey | 5 de setembre de 2013 a les 0:11

    Escriure és alliberador,clarificador, endreça pensaments, sentiments...Ajuda a fer el camí i es tracta d'això, oi?, xino xano, fer camí, endavant!.

  • Maria Esperança | 5 de setembre de 2013 a les 13:25

    Gràcies per reaparèixer a la meva vida... i mostrar-me un nou camí a través de les teves paraules, de la teva presència, de la teva veu... gràcies per la teva Llum i energia...gràcies pel teu escrit...
    Una abraçada amb molt de cariny