Sinceritat

Il.lustració de Yevgenia Nayberg

5 silenci(s):

  • XeXu | 29 d’agost de 2013 a les 20:22

    La frase d'avui necessito pensar-la. Hi ha qui diu que no ens podem enganyar a nosaltres mateixos, que això és un contrasentit. Però en canvi sí que podem enganyar els altres... no ho sé...

  • marta | 29 d’agost de 2013 a les 20:51

    Tant de bo els demès haguessin sigut tan sincers amb mi com jo he sigut amb ells, en aquest moment estaria molt menys angoixada.

  • Catalina Cerdó | 29 d’agost de 2013 a les 21:09

    Jo pens que és molt fàcil enganyar-nos a nosaltres mateixos, sobretot per no afrontar la responsabilitat de la nostra pròpia vida. Presumir d'un benestar que no és tal perquè acceptar la realitat suposa fer canvis dràstics o acceptar que hem estat equivocats durant molt de temps. Responsabilitzar als altres del nostre propi destí, destí que només depèn de noltros, perquè si noltros canviem, tot canvia. Si som capaços de ser el que realment som, no té cap sentit intentar enganyar als altres... Potser enganyam als altres perquè no acceptam la nostra pròpia veritat.
    Una abraçadeta Xexu, sincera!!

  • Catalina Cerdó | 29 d’agost de 2013 a les 21:12

    Tot això tens guanyat, Marta... els altres t'han ensenyat a apreciar la sinceritat més que mai, i t'han enfortit!!! Probablement l'angoixa no és exactament per haver estat sincera, sinó pel dolor i la decepció que t'han produit els altres. Una altra abraçada ben sincera!

  • marta | 29 d’agost de 2013 a les 22:02

    Si Catalina pero fa mal i mentre hi ets es passa força malament, pero potser tens rao, es decepció perque tot en el que creies no existeix.
    Petonet guapa