Llibertat


Un altre dels meus poemes que en aquests moments, per mi, recobren molt de sentit. I me n'estic adonant que no és exactament el mateix sentit que quan el vaig escriure, però si igual d'intens.
LLIBERTAT
 
L’ànima...
essència de l’ésser, essència de vida.
Vigor, força, quina il·lusió!
Una quimera, si està adormida.
Més quan es despert i cobra existència,
t’omple de goig i d’esplendor
i no hi ha ombres ni foscor
que t’embrutin la vivència.
És ben ver, és ben segur,
la llibertat pertany a un mateix.
A un mateix pertany el destí.
El destí de viure empresonat,
o de no ser mai esclavitzat,
i de crear i triar lligams
que t’ajuden i et permeten
omplir-te d’alegria.
No sempre és evident, 
no és tan senzill...
I així i tot, ningú em pot dir
que no sóc lliure de pensaments,
emocions i sentiments,
que em fan reviure i compartir
la felicitat amb tots els meus.
Ventafocs

2 silenci(s):

  • Pep | 28 de març de 2013 a les 10:59

    La llibertat sempre va junt amb la felicitat.
    Bon poema i creu-me que a mi aquests dies em servirà i molt.
    Sovint fas un pas endavant i quan creus que fas un salt al buit, sempre hi ha una mà que et dona força per seguir caminant.
    Faig servir les teves paraules per cercar la meva llibertat.
    Bon dia Ventafocs ¡¡

  • Dafne | 29 de març de 2013 a les 10:55

    Sovint ens han camuflat la nostra llibertat, i ho hem sabut veure que la teníem en les nostres mans. Hem decidit coaccionats, pressionats, per una societat que castiga, i et fa sentir culpable.
    Avui, quan emprenem el camí de la nostra vida lliure, és quan descobrim, que era possible, sentir i gaudir de les emocions sense quedar ancorats en un port que no era el nostre.