El despertar


 

CREC EN UN DÉU

Crec en un Déu,
pare tot poderós,
que em guarda i m'il·lumina
i es mostra generós.
No vull intermediaris
que no em deixen arribar-te.
No crec amb els vicaris
que no em deixen estimar-te.
A vegades et despistes,
quan més t'he de menester.
I sembla que m'oblides.
Jo ja no puc més!
I qui no et diu que ell et mira,
i et dóna una lliçó,
com afrontar la vida
amb força i il·lusió.
Crec en un Déu,
que m’esmicola les pedres
dels camins enterbolits.
I em diu... sigues valenta!
No t’aturis aquí al mig.
Crec en un Déu,
que m'escolta i em coneix.
I així i tot encara hi és.
I per tot, també m’ajuda
a seguir amb el meu pes.
Crec en un Déu,
que felicitat em dóna.
Jo sé que és a prop meu, 
perquè sovint m’acarona.
Ventafocs 


Amics i amigues, na Ventafocs va creixent i em sembla que comença a sortir del conte. Està obrint els ulls i se n'adona que ella ja no és ella, o potser és més ella que mai.
Fa un parell d'anyets que va escriure aquest poema i ha tengut la necessitat de treure-li la pols. 
Com li agradaria ser capaç d'explicar-vos el que sent i fer-vos-ho arribar.  Una força interior que no havia sentit mai, que va augmentant per moments i que li dóna vida, sent que tot comença a tenir un sentit, que les seves pors van fogint. Es sent protegida i acompanyada.  No està sola, tot forma part d'ella i ella és part de tot.

És molt conscient que està aprenent a caminar i que li queda molt per aprendre, però no té res més a fer que aprendre, té tota aquesta vida per fer-ho i totes les vides que la segueixen.


La felicitat no és l'absència de problemes, sinó ser capaç de veure la llum dintre de l'adversitat, ser capaç de veure la pròpia llum, aquesta llum interior que et connecta amb Déu o amb l'energia superior que ens envolta (el nom que li doneu és el de menys), i que ens dóna seguretat i ens diu:  "...segueix cap endavant! ...ho estàs fent bé!" 
Tu també tens la teva pròpia llum!

Abraçadetes i molt feliç entrada a la primavera!! 
 

8 silenci(s):

  • joan gasull | 23 de març de 2013 a les 20:14

    ja se't feia cara de veure.....has tornat amb molta força veig. M'agrada que sigui així

  • Galionar | 23 de març de 2013 a les 20:45

    No saps com t’entenc, Catalina; aquesta tarda, mentre tu devies estar publicant aquest post, jo estava escoltant el CD de les Vespres a Montserrat, per l’Escola de Monjos i l’Escolania. Una música celestial. El meu pensament ha volat lluny, fins al passat mes de juny, quan vaig passar una setmana en solitari a la Muntanya. M’ha envaït una pau molt especial i m’he sentit acompanyada d’una presència que no sabria descriure, però que tu sí que has sabut fer-ho en el teu poema i en el teu text. M’ha anat molt bé llegir-te després de la reflexió i la música.
    Gràcies, amiga, i una forta abraçada!

  • Pep | 23 de març de 2013 a les 20:58

    Et desitjo la força per seguir endavant, escoltant la música de les paraules i observant les petites coses que fan que la vida sigui un regal dels Deus.
    Aprenem del sàvis, dels vells, dels amics i de les persones que màgicament ens deixen tresors coms els teus.
    Felicitats ¡¡

  • XeXu | 24 de març de 2013 a les 11:05

    Per una vegada, em sembla que el sentit de poema m'arriba perfectament. Penso que és així com s'ha de viure la creença, com cadascú necessiti, i sentir-se acompanyat per una presència superior em sembla d'allò més normal, comprensible i necessari. Una altra cosa és el que ens venen que ha de ser, però m'agrada més que cadascú s'ho munti a la seva manera.

    Si la teva vida està girant cap a bé, és perfecte. Espero que ens en vagis fent partícips per compartir l'alegria amb tu.

  • Aina | 24 de març de 2013 a les 20:46

    M'ha agradat molt, i que l'escrivissis fa anys demostra que tots tornam i voltam damunt nosaltres mateixos, cada vegada més sabis perquè ja hi hem estat i lo nou ens fa aprendre cada cop.
    És fantàstic trobar els teus escrits quan obro l'ordinador.
    Bona primavera!!!

  • Elfreelang | 25 de març de 2013 a les 13:39

    Celebro que estiguis contenta i que com dius la vida tingui un nou sentit per a tu
    endavant i bona primavera!

  • pons007 | 26 de març de 2013 a les 10:56

    La felicitat no existeix, un mite...

  • Joan Abellaneda | 27 de març de 2013 a les 19:21

    què bé cati, aquesta força interior que dius que et creix dia a dia, que les pors fugin... Tot plegat un gran notícia
    ho celebro molt ! Bona pasqua i bona primavera. Fins aviat !
    joan