Què més queda per dir?


Digues-me: tu ets alguna cosa més
que una pedra o una planta.
Digues-me: sents, penses
i saps que penses i sents.
Aleshores, les pedres escriuen versos?
Aleshores, les plantes tenen idees sobre el món?

Sí, hi ha diferència.
Però no és la diferència que creus,
perquè tenir consciència
no m’obliga a tenir teories sobre les coses;
solament m’obliga a ser conscient.

Sóc jo tal volta més que una pedra o una planta?
No ho sé.
Sóc diferent. No sé el que és més i el que és menys.

Tenir consciència és més que tenir color?
Pot ser i pot no ser.
Solament sé que sóc diferent.
Ningú no pot provar que és més que només diferent.

Sé que la pedra és real i que la planta existeix.
Sé això perquè elles existeixen.
Sé això perquè els meus sentits m’ho mostren.
Sé que sóc real també.
Sé això perquè els meus sentits m’ho mostren,
encara que amb menys claredat
que la que em mostren la pedra i la planta.
No sé res més. Sí, escric versos, i la pedra no escriu versos.
Sí, elaboro idees sobre el món,
i la planta cap.
Però és que les pedres no són poetes, són pedres;
i les plantes només són plantes, i no pensadores.
Tant puc dir que sóc superior a elles per això,
com que sóc inferior.
Però no dic això: dic de la pedra, “és una pedra”,
dic de la planta, “és una planta”,
dic de mi, “sóc jo”.
I no dic res més.
Què més queda per dir?
 

Fernando Pessoa
“POEMAS INCONJUNTOS” (fragment, any 1913) 

Tu ets tu
jo sóc jo
 tu no ets més que jo
ni jo sóc més que tu
tu ets
i jo sóc 
 Vntfcs

2 silenci(s):