Donar i rebre



- Què et passa Ventafocs? Et veig pensativa?
- És que estic molt confusa, Fada Padrina, em deman tantes coses!
- Què et preocupa ara, videta? Vols que en xerrem? Saps que sempre sóc aquí per escoltar-te...
- Donar és estimar i rebre és ser estimat?

- Veig que no perds el temps... Ai Ventafocs, em sembla que no és tan  senzill com això. Donar i rebre,  rebre i donar,  són dues paraules completament contraposades i així i tot tan complementaries, sinèrgiques...

- Com el ying i el yang de l’amor?
-Escolta’m, Ventafocs. Estimar és tan egoistament generós que quan dones, quan et dones, reps amb escreix el que has donat, i la línia que separa es donar i es rebre és difumina de tal manera que ja no tens clar el què és una cosa i és l’altre.
- Però, Fada Padrina. No estic segura de si t’entenc. Si jo estim, vull que m’estimin. 
- Tothom necessita que l’estimin. Si estimes seràs estimada, però potser no de la manera que tu esperes, ni per la persona que tu esperes. I has de tenir en compte que s’estima sempre sempre sense esperar res a canvi, si no ja no parlam d’amor.
- Vols dir que he de donar sense rebre?
- Vull dir que donar és rebre i que rebre és donar. Que tot el que sents quan estimes és un regal tan gran, una satisfacció personal tan extraordinària que ja has rebut amb escreix tot el que has donat. 
Pensa-ho a l’inrevés, Ventafocs. Quan algú t’estima, en el moment que tu l’acceptes, ja li dones l’oportunitat de ser generós i de sentir l’efecte de l’amor en tota la seva esplendor. No és això suficient? Les persones no donen per cobrir deutes o reben per recaptar el que se'ls ha donat, són lliures.  L’amor no ha de tenir cadenes, no s'ha d’esclavitzar, ha de ser lliure. 
- Crec que  començ a entendre-ho una micona... donar és rebre i rebre és donar. 
- I, per altra part, has de tenir en compte que és tan important saber donar com rebre, perquè quan reps el que t’és donat permets que l’altre estimi plenament, i així es completa el cicle.   
- Quantes coses per aprendre... em sent tant petita.
- Tots som petits i alhora extraordinaris, no ho oblidis mai, Ventafocs.
- Gràcies per ser-hi, no sé què faria sense tu.
- Gràcies a tu, estimada. Ja saps que sóc part de tu.
                                                                                                                                                   Ventafocs


8 silenci(s):