Aquest Nadal

 
Per Paolo Domeniconi
No, no m'acab d'oblidar del bloc, tot i que reconec que estic recorrent nous camins. Així i tot, és un bon moment per treure una mà i saludar-vos i dir-vos que us passegeu dins els meus pensaments, i que tenia ganes d'enviar-vos una grapada ben grossa de bons desitjos per tots vosaltres.
El Nadal es tenyeix de llums, d'il·lusions, d'emocions intenses. És l'època en la que ens hem d'oblidar dels problemes, de les nostres pedres en el camí. Una època en la que hem de somriure, i mirar cap al cel i dir, sóc aquí,  i seguir cap endavant amb esperit renovat, com si res... 
Atura't Ventafocs! Com si res, has dit? Bé, potser no com si res, potser necessitem més força que mai, potser les pedres se'ns han fet molt grosses, potser... potser hem de cercar la nostra pròpia llum ben al mig del nostres cors per seguir fent camí.
Somriure i veure les coses amb altres ulls no és senzill, però no és impossible. I sé que teniu raó. Per què al Nadal? Per què ara? 
I ...per què no? 
El cas és que us anim a cercar la vostra pròpia llum, a trobar la vostra força. Us anim a sortir a camí al que desitjau, amb fe, amb esperança, sense por... i que estimeu el que sou, el que feis, el que us envolta. La resta es farà sol.

Rialles, besades, abraçades... a dojo per tots vosaltres! 
Ventafocs


Aquest Nadal

Aquest Nadal
No vull que em compreu joguines
No vull  roba ni torrons,
Ni pastissos ni bombons

El que vull
no ho venen a les botigues:

Vull rialles i petons!
Montse Ginesta

                                              


Bon Nadal!



A cops d'aire



A cops d'aire
m'arrabassen ses fulles
I mentre el cor es despulla
esper el fred, resignat

Ventafocs

Acosta't

De Tomasz Alen Kopera
Un dia el mestre va demanar: 

- Per què crida la gent quan està enfadada?.
Els monjos van pensar 
- Perquè perdem la calma - va dir un d'ells, per això cridam.
- Però per què cridar quan l'altra persona està al teu costat?
Ningú va dir res, al final el mestre va dir:
- Quan dues persones estan enfadades, els seus cors s'allunyen molt. Per cobrir aquesta distància han de cridar, per poder escoltar-se. Quan més enfadats estiguin, més allunyats estaran, i més fort hauran de cridar per escoltar-se un a l'altre.
Després el mestre va demanar: 
- Què passa quan dues persones s'enamoren?.
- Es parlen suaument, perquè els seus cors estan molt a prop. La distància entre ells és molt petita. 

Quan discuteixin no deixin que els seus cors s'allunyin, no diguin paraules que els distanciïn més, ja que arribarà un dia en què la distància sigui tanta que no podran trobar el camí de retorn.

Meher Bava