Viu ja!



Laura Pausini y Andrea Bocelli



Capsa de colors,
de les emocions, dels tresors,
de les angoixes i de les pors.
Dels silencis i dels renous.

Sinceritat i confiança.
Han vengut a mi,
com si volguessin ser descobertes
o d'alguna manera
deixar-se tocar pel meu enteniment.

Sinceritat,
sinceritat cap a un mateix,
cap als altres.
Difícil de trobar,
potser oblidada,
pot ser només per descobrir.
Màgica.

Parlant de cor a cor
i amb el propi cor.
Obrir-te sense por.
Acompanyada de tacte,
discreció, oportunitat,
discerniment i humilitat.

Confiança,
obrir-te confiant en l'altre,
confiant en tu mateix,
ni et jutges ni et jutgen.
obertura bidireccional

I elles dues,
lligades de la mà
donant-se, acollint-se,
s'equilibren.



Ventafocs

La cançó de la teva ànima

Quan una dona de certa tribu d'Àfrica 
sap que està embarassada,
s'interna en la selva amb altres dones 
i juntes resen i mediten
fins que apareix la cançó del nen. 
Saben que cada ànima té la seva pròpia vibració
que expressa la seva particularitat, unicitat i propòsit.
Les dones entonen la cançó i la canten en veu alta.
Després retornen a la tribu 
i la hi ensenyen a tots els altres. 
Quan neix el nen, 
la comunitat s'ajunta 
i li canten la seva cançó. 
Després, 
quan el nen comença la seva educació, 
el poble s'ajunta i li canta la seva cançó.
Quan s'inicia com a adult, 
la gent s'ajunta novament i canta. 
Quan arriba el moment del seu casament, 
la persona escolta la seva cançó. 
Finalment, 
quan l'ànima està a punt d'anar-se'n d'aquest món, 
la família i els amics s'apropen al seu llit 
i igual que per al seu naixement, 
li canten la seva cançó 
per acompanyar-ho en la transició.

En aquesta tribu d'Àfrica 
hi ha una altra ocasió en la qual 
els pobladors canten la cançó. 
Si en algun moment durant la seva vida, 
la persona comet un crim 
o un acte social aberrant, 
la porten al centre del poblat
i la gent de la comunitat forma un cercle al seu al voltant. 
Llavors li canten la seva cançó. 
La tribu reconeix que 
la correcció per a les conductes antisocials 
no és el càstig; 
és l'amor 
i el record de la seva veritable identitat. 

Quan reconeixem la nostra pròpia cançó 
ja no tenim desitjos 
ni necessitat de fer res 
que pugui fer mal als altres. 

Els teus amics coneixen la teva cançó 
i te la canten quan l'oblides. 
Aquells que t'estimen 
no poden ser enganyats pels errors que comets 
o les fosques imatges que mostres als altres. 
Ells recorden la teva bellesa 
quan et sents lleig; 
la teva totalitat quan et sents trencat per dins; 
la teva innocència quan et sents culpable 
i el teu propòsit quan estàs confós. 

No necessit una garantia signada per saber que la sang de les meves venes és de la terra i bufa la meva ànima com el vent, refresca el meu cor com la pluja i neteja la meva ment com el fum del foc sagrat.


Tolba Phanem
Poetessa africana.

Sense paraules



Escolta un sol silenci 
Un silenci com el Sol
Un silenci pràcticament emmudit
Escolta el batec poruc
d'un cor que ha perdut son gemec 
I amb la seva veu ofegada 
Sense paraules
Crida vida dintre de la vida mateixa 
Crida somriures, llum i jocs a l'ànima
Sense paraules

Ventafocs
Illustration by Janet Broxon
Potser passi que, un cop cada segle, la lloança faci malbé a un home o ho faci insofrible, però és segur que un cop cada minut una cosa digna i generosa mor per manca d'elogi. 
Jonh Masefield.


Little Galaxie by Leslie Allen
Les coses succeeixen per una raó

De vegades la gent ve a la teva vida
i saps immediatament que estan destinats a ser-hi,
 per servir a algun tipus de propòsit, ensenyar-te una lliçó,
o per ajudar-te a determinar qui ets o qui vols arribar a ser.

Mai se sap qui poden ser aquestes persones. 
És possible que el teu company d'habitació, o el veïnat,
el professor o un amic perdut de fa molt de temps, un amant, 
o fins i tot un complet desconegut.
 Però quan creues els ulls amb elles, 
 en aquell precís moment ja saps
 que afectaran profundament a la teva vida.

I de vegades les coses succeeixen de tal forma
 que pot semblar horrible, dolorosa i injusta al principi,
però en la reflexió, 
descobreixes que sense superar aquests obstacles
mai te n'hauries adonat del teu potencial, 
força, força de voluntat, o de la capacitat del teu cor.

Tot passa per una raó.
Res succeeix per casualitat o per mitjà de la bona sort.
Malaltia, lesió, l'amor, moments perduts de grandesa veritable,
i de pura estupidesa, 
tot passa per provar els límits de la teva ànima.

Sense aquestes petites proves, siguin quines siguin,
la vida seria com una camí ben empedrat, 
recte i pla que no ens dur enlloc.
Seria segur i còmode,
però avorrit i sense cap sentit ni un.

La gent que coneixes que afecta la teva vida,
i els èxits i les caigudes que experimentes,
ajuden a crear el que ets
i amb qui et tornes.

Inclús de les males experiències es pot aprendre.
De fet, són probablement les  més commovedores i importants.
 Si algú et fereix, et traeix o trenca el cor, perdona'l,
perquè t’han ajudat a aprendre sobre la confiança i la importància de ser caut quan obris el teu cor.

Si algú t'estima,
estima’l sense condicions,
No només perquè t’estima, sinó perquè en certa manera,
t’està ensenyant a estimar 
i a com obrir el teu cor i els teus ulls a les coses.

Fes que cada dia compti.
Aprecia cada moment 
i aprofita't d'aquests moments tot el que et sigui possible.
Perquè es possible que mai siguis capaç d'experimentar-los de nou.

Parla amb gent amb la que mai has parlat abans,
 i escolta-la de veres.
 Camina per les petjades d'un estrany
 i aprendràs coses que mai hagueres pensat.

Deixa't enamorar, allibera’t,
i fixa la teva mirada cap amunt.
Mantén el cap ben alt perquè
tens tot el dret a fer-ho.

T’has de dir a tu mateix que ets un gran individu
i t'ho has de creure,
 perquè si no creus en tu mateix,
 serà difícil que als altres creguin en tu.

Autor desconegut
Traducció Ventafocs

Things Happen For a Reason



Sometimes people come into your life 
and you know right away that they were meant to be there,
to serve some sort of purpose, teach you a lesson, 
or to help you figure out who you are or who you want to become. 

You never know who these people may be.
 Possibly your roommate or neighbour, 
professor or long lost friend, lover, or even a complete stranger.
but when you lock eyes with them, you know at that very moment
they will affect your life in some profound way.

And sometimes things happen to you
that may seem horrible, painful, and unfair at first, 
but in reflection you find that without overcoming those obstacles 
you would have never realized your potential, strength, willpower, or heart.

Everything happens for a reason. 
Nothing happens by chance or by means of good luck. 
Illness, injury, love, lost moments of true greatness, 
and sheer stupidity all occur to test the limits of your soul.

Without these small tests, whatever they may be, 
life would be like a smoothly paved, straight, flat road to nowhere. 
It would be safe and comfortable,
but dull and utterly pointless. 

The people you meet who affect your life, 
and the success and downfalls you experience, 
help to create who you 
are and who you become.

Even the bad experiences can be learned from. 
In fact, they are probably the most poignant and important ones.
If someone hurts you, betrays you, 
or breaks your heart forgive them, 
for they have helped you learn about trust and the importance of being cautious to when you open your heart. 

If someone loves you, 
love them back unconditionally, 
Not only because they love you, but because in a way, 
they are teaching you to love 
and how to open your heart and eyes to things.

Make every day count. 
Appreciate every moment and take from those moments 
everything that you possibly can 
for you may never be able to experience it again. 

Talk to people that you have never talked to before,
and actually listen.
Walk the footsteps of a stranger
and you'll learn things you never know.

Let yourself fall in love, break free, 
and set your sights high. 
Hold your head up because 
you have every right to. 

Tell yourself you are a great individual 
and believe in yourself,
for if you don't believe in yourself,
it will be hard for others to believe in you. 

Unknown author



Jo bes, tu beses, ell besa,...


En aquest món virtual la gràcia està en escurçar les distàncies (i en el no virtual també, però ara no ve al cas). I quina és la millor manera de fer-ho que besant. Després de fer un estudi gens seriós i espontani m'han sortit totes aquestes formes de besar, això si... per adir-se al bloc, he de dir que totes elles són ben silencioses. Aquí van:

:-* (la simple) 

:* (encara més simple) 

;-* (... amb aclucada d'ull inclosa) 

:-X (+ gran) 

:-(I) (enorme) 

:-{} (sense paraules) 

:-@ (francès) 

;@ (francès intens, més que res perquè no es veu el nas) 

:-)~ (aquest deu ser pecat i tot) 

:-)~~(-: (i aquest ja no en parlem) 

X (clàssic) 

X0 (abraçada inclosa) 

Muah (onomatopeic) 

B7 (la meva versió preferida...i si és molt intens, B8

Ki6 (me l’acab d’inventar) 

I si no et convencen cap de les versions, pots dir 

UN PETÓ, UN BES 
o 
UNA BESADA 

(la meva, per descomptat, ben gran)



amb totes i cada una de les lletres, perquè quedi ben clar i català.

Pos música

Ràdio apagada. No m'agrada quan condueisc. No m'agrada quan condueisc i he d'aclarir idees, és a dir, pràcticament sempre. 
Sent l'olor de matinada, de terra mullada, de records,...ha plogut tota la nit. Hauria d'haver anat a cercar cargols enlloc d'anar a fer feina, com quan era petita. Ja no sóc petita.
Algú s'ha passat el matí pintant núvols blancs, d'aquells que semblen de cotó. Contrasten vivament amb el blau del fons i a poc a poc te n'adones que el cor se't va eixamplant.
Gotes de pluja s'escolen pel vidre. Em saluden, innocents, sense fer gaire renou, com per no destorbar-me i fer-me companyia. I les mir, i em miren. Però es comencen a acumular i no em queda més remei que posar en marxa el maleït aparell que va dreta a esquerra, sense decidir-se. No el culpo.
He de canviar els eixugaparabrises... o de cotxe, o potser la manera de veure les coses.  I el cotxe m'ha de durar tot el que sigui possible. Llavors està ben clar que he de canviar els eixugaparabrises i  de manera de veure les coses.
Em queden vint quilòmetres de pensaments. Gir cap a l'esquerra i una pinzellada de colors em crida l'atenció. Quasi veig la mà que la dibuixa, ja que així com m'hi vaig acostant s'arqueja subtilment...  Em xiuxiueja belles paraules, paraules de colors. Em queda poquet per arribar, però encara pos música.

31-10-12
Ventafocs