Les meves cinc capsetes de colors


Les meves cinc capsetes de colors

Quan sent un nuu a l'estómac
m'estir a terra i obro
les meves capsetes de colors.

Obro la capsa vermella i deix que saltin
a terra totes les emocions que
guard allà: ira, enuig, fúria, còlera,
irritació, frustració, por, impotència,
ràbia, fàstic, vergonya ...
Obro la meva capsa negra i d'ella surten,
apagades, la soledat, la tristesa,
la desesperança, l'abandonament, la pena,
l'angoixa, el pesar ...
Obro la meva capsa verda i em trob,
florents, l'esperança, la fe,
la il·lusió, la curiositat, el consol,
la confiança, la compassió ...
Obro la capsa groga i sorgeixen paraules
brillants com el sol: amistat,
amor, tendresa, alegria, felicitat ...

Obro la capsa blava i, sense fer renou, es
despleguen la humilitat, la gratitud,
la serenitat, la calma, la pau ...

Juc amb elles, deix que es barregin,
les agrup, les pos en ordre, les mir
i les remir. Després decidesc amb
quines em vull quedar.

Avui he escollit tres paraules:

verd-confiança

groc-amor 

blau-calma

Les altres les he tornat
a les seves capsetes. 

Per cert ... el nuu ja no hi és.

"La vida viene a cuento"
Jaume Soler i Mercè Conangla
(Ed. RBA)

I voltros, ja heu escollit les vostres? En tot cas, que tots els nuus s'hagin desfet... 

Bon cap de setmana!

Ecologia emocional

Mercè Conangla i Jaume Soler



Una abraçada i un somriure ben ecològic!!!


Primeres pluges de tardor


El temps no perdona. Hem anat deixant els aires càlids de l'estiu i donat pas a les primeres pluges de la tardor. Les fulles caduques es comencen a esgrogueir, i seguim aquí, fent camí. Un camí que a voltes ens dur per indrets estrets o que ens allunya del que el nostre cor desitja. 
Aquest temps m'he deixat dur una mica, fluint silenciosament entre la realitat, acceptant el que ha vingut i adaptant-m'hi el millor possible. Aprenent, com sempre.  
I ara estic aquí, mirant d'escriure unes paraules per intentar reprendre el que vaig deixar ja fa uns mesos. He de reconèixer que ni tan sols vaig poder fer un post d'acomiadament, costa acomiadar-se... em perdonau? Ho vaig intentar, i sembla que m'arrenquessin un no sé què de no sé on, i jo no volia que hi hagués res definitiu, almenys encara no.
Els motius? Per poder donar abast a tot plegat, per pensar, per escoltar els meus propis silencis,... Sincerament, no sé si he acabat de revitalitzar-me,  però vull provar de tornar a espargir emocions i pensaments, i si puc, algun somriure. A poc a poc i amb bona lletra, tal com ragi i el temps m'ho permeti. 

I voltros, m'ho permeteu? 

Us envio una forta abraçada!!!