Somriures? No!


RIALLADES !!!

Què portes dintre?


En una ocasió en la que MARTIN LUTHER KING es trobava a punt de donar una de les seves famoses conferències sobre els DRETS HUMANS, va veure que un nin petit de raça negra es trobava davant del seu auditori. Sentint-se sorprès, va preguntar a un dels seus ajudants i li van indicar que l'al·lotet havia estat el primer en arribar al lloc. 

Quan va acabar el seu discurs, van deixar anar centenars de GLOBUS de diferents colors rumb al cel i el petit estava abstret contemplant-los. King s'acosta al nin i després d'abraçar-lo el pujà a coll i l'infant, mirant-lo a la cara, li preguntà: 

- Senyor, els globus NEGRES també van al CEL

Martin Luther el mirà dolçament i li contestà: 

- Els globus no volen cap al cel pel COLOR que tinguin, sinó pel que porten DINTRE



He trobat el conte al Facebook, a la pàgina de "En Cos i Ànima"

Escolta el teu cor


Què! Ara com estàs?
plantada per la teva història acabada,
i davant teu
l'enorme costa amunt.
Et sents una mica sola,
sense ningú que s'assegui a escoltar-te,
que comprengui la teva situació.

No t'has de rendir,
i segueix essent tu,
persegueix el teu destí,
ja que tot aquest dolor que està dins
mai ha d'interferir en el teu camí.


Descobriràs així
que la teva història tota i cada minut
et pertanyen només a tu.


Mes si t'has quedat 
navegant sense raons
al mar dels teus perquès,
mira't, escolta en silenci,
el teu cor et bufarà les paraules,
mira dins de tu mateixa i llavors
prova si arribes
on et porta la teva ànima.


És difícil decidir-se,
què és el correcte,
què s'ha de fer,
sí es té el cap en una altra part.
El teu orgull que t'atrapa,
les nits que el dolor et destapa
tota la por a equivocar-te.


Si et tornes a sentir
perseguint les estrelles,
mai has de renunciar.
Creu en tu, escolta en silenci,
el teu cor et curarà les ferides,
mira dins de tu mateixa i llavors
prova a volar on el dolor no et segueixi.


No t'enganyarà, si escoltes atenta,
obre els braços i és possible que toquis
cada mà, cada somni que tenguis,
cada un de nosaltres t'espera
amb el seu cor.


Cada vegada que dubtes i que no surts,
prova a escoltar, el teu cor sí que en sap.
Tu, tu prova a escoltar,
el teu, el teu, el teu cor sí que en sap,
el teu, el teu, el teu cor sí que en sap.

Una cançó de Laura Pausini


Per cert, ha arribat la fresqueta!

M'acompanyau?




L'esperança tan dolça
tan polida tan trista
la promesa tan lleu
no em serveix

no em serveix tan mansa
l'esperança

la ràbia tan submisa
tan feble tan humil
el furor tan prudent
no em serveix

no em serveix tan sàvia
tanta ràbia

el crit tan exacte
si el temps ho permet
udol tan pulcre
no em serveix

no em serveix tan bo
tant de tro

el coratge tan dòcil
la bravura tan fada
la intrepidesa tan lenta
no em serveix

no em serveix tan freda
la gosadia

si em serveix la vida
que és vida fins a morir-se
el cor alerta
si em serveix

em serveix quan avança
la confiança

em serveix la teva mirada
que és generosa i ferma
i el teu silenci franc
si em serveix

em serveix la mesura
de la teva vida

em serveix el teu futur
que és un present lliure
i la teva lluita de sempre
si em serveix

em serveix la teva batalla
sense medalla

em serveix la modèstia
del teu orgull possible
i la mà segura
si em serveix

em serveix el teu camí
company.

Mario Benedetti
(traducció de na Ventafocs)

Cor


... empedreït


Per senyes...

SIGNS 

Qui decideix?



Dos amics es van reunir per anar a dinar i abans un d'ells va passar pel quiosc a comprar el diari. Aquest va  saludar amablement al venedor. El quiosquer, en canvi va respondre amb mals modals i li va llançar el diari de mala manera. El comprador li va somriure amablement i pausadament li va desitjar un bon dia, donant-li les gràcies pel seu servei.
Els dos amics van continuar el camí i quan ja estaven allunyats del quiosc, l'altre amic li va dir:
- Escolta,  aquest home sempre et tracta així?
- Sí, per desgràcia - li va dir l'amic
- I tu sempre et mostres amb ell tan educat i amable?
- Sí, així és.
- I em vols dir, per què tu ets tan amable amb ell, quan ell és tan antipàtic amb tu?
- L'amic li va contestar: és ben fàcil. Perquè jo no vull que sigui ell qui decideixi com m'he de comportar jo.


De vegades sembla que tots els camins es tanquen,
que la nit és eterna,
que l'hivern ha congelat els cors,
que no existeixen més roses,
que el teu destí són les llàgrimes,
que no hi ha sinó solitud per a tu,
que han desaparegut les estrelles,
que el somriure es va apagar sobre la terra,
que els dies són curts i plujosos,
que les nits són interminables i sense lluna,
que no hi ha cap espai per als teus peus,
que no hi ha sortida al carrer de la teva vida,
que la indiferència i la desil·lusió
empresonen el teu cor ...

Però tot i llavors pots confiar
que tu ets un camí etern i obert,
que tu ets un dia lluminós,
que en la teva ànima no hi ha estacions,
només n'hi ha en la teva ment,
que fins al desert
més àrid i sec hi ha una flor,
que les llàgrimes, com l'aigua,
donen vida i fecunditat,
que tu ets el millor amic de tu mateix,
que la teva ànima és un cel
ple de llum i d'estrelles,
que dins de tu el rostre de la vida somriu,
que en tu està el sol radiant,
només és de nit si li dónes l'esquena,
que el món és ample i no aliè,
sinó teu, perquè tu ets el món,
que nord, sud, est i oest
són punts per la teva elecció,
que tu ets amor ple.

Tingues confiança perquè encara que la teva ment
et parli de portes tancades i de solitud,
aquest és un engany temporal i passatger.
Tu estàs destinat a ser llum
per a molts que necessiten
de la teva llum i del teu amor.
No et quedis tancat en el teu racó.

Darío Lostado

Pens que...




Quan una altra persona et fa patir, és perquè pateix profundament dintre seu, i el seu sofriment s'està estenent. Aquesta persona no necessita cap càstig, el que necessita és ajuda. Aquest és el missatge que està enviant.


                                                                                                Thich Nhat Hanh