Dos ocells


Two Birds Espy by Trent Burleson

Dos ocells estaven molt feliços sobre un mateix salze. Un d'ells es recolzava en una branca en la punta més alta del salze; l'altre estava més avall, en unes branques baixes.
Després d'una estona, l'ocell que estava en la branca més alta, per trencar el gel va dir:
- Oh, que boniques són aquestes fulles tan verdes!
L'ocell que estava davall s'ho va prendre com una provocació i li va contestar de mala manera: 
- Però que estàs cec o què? No veus que són blanques? 
I el de dalt, molt molest, va contestar: 
- Tu sí que ets cec! Són verdes! 
I l'altre, des de baix, amb el bec cap amunt, va respondre: 
- T'aposto les plomes de la cua a que són blanques. Tu no entens res, tros d'ase. 
L'ocell de dalt notava que se li encenia la sang, i sense pensar-s'ho dues vegades es precipità sobre el seu adversari per donar-li una lliçó. 
L'altre no es va moure. Quan van estar a prop l'un de l'altre, amb les plomes garratibades per la ira, van tenir l'encert de mirar els dos cap amunt, en la mateixa direcció, abans de començar la baralla. 
L'ocell que havia vingut de dalt es va sorprendre: 
- Oh, que estrany! Fixa't que les fulles són blanques! 
I va convidar al seu company: 
- Vine fins a dalt on era jo abans. 
Varen volar fins la branca més alta del salze i aquesta vegada varen dir els dos a cor: 
- Fixa't que les fulles són verdes! 

Herminio Otero

Aforismes




1
Quan el Tot davant teu s'ordena,
les coses apareixen 
tal com són.

2
Vent del karma: 
una tempesta de quietud

3
Com cada instant 
és únic,
li fem una picada d'ullet
a l'ara.

4
La il · lusió del perceptor 
rau
en la creença de repetir.

5
Sóc un ésser
que va cap al no ser
sent el que és.

6
Seure: 
experiència immediata
d'habitar en la quietud.

7
Què som? 
Un tot
ple de res.

8
Ser sense estar. 
Sota els peus nus.
Què apareix?

9
Mirall Preciós: 
en ell brillen per igual 
la llum de la Saviesa, 
les ombres de la ignorància.

10
Què és el Dharma?
El poder
de la transformació.

11
Una alosa va venir a visitar-me.
La casa era
oberta, neta i ordenada.

12
La mirada reposa 
allà on el blau 
limita amb el cel.

13
Som creadors
de silencis
plens de paraules.

14
La presència és la clau
de la llibertat.
Un mira
sense interpretar.


Denkô Mesa

Pròleg


Pròleg

El passat és un pròleg, 

Shakespeare afirmà. 

Un pròleg potser, 

o un relat exhaurit. 

No es pot obviar, 

ni canviar cap paraula, 

i així i tot cadascú, 

li dóna un sentit. 

Ens situa, ens imposa, 

o ens redreça la història. 

Ens deixa petjades, 

en la nostra memòria. 

I sabent que és oblit 

hi caiem tantes vegades... 

que el passat és present, 

i el present se’ns escapa. 


Ventafocs


Viu ara!


Una vegada se li demanà a un home, savi i expert en l'art de la meditació, com era possible que pogués concentrar-se en les seves moltes i diverses activitats.
Va respondre de forma simple, però amb contundència: 
"Quan estic dret, estic dret. 
Quan camin, camin.
 Quan estic assegut, estic assegut. 
Quan menj, menj. 
Quan xerr, xerr "
A això li van comentar els seus interlocutors: 
"Això també ho fem nosaltres! Què és el que fas més, tu? ".
Va tornar a dir-los :
"Quan estic dret, estic dret.
 Quan camin, camin. 
Quan estic assegut, estic assegut. 
Quan menj, menj. 
Quan xerr, xerr "
De nou li van dir: 
"Però nosaltres també fem tot això!"
Llavors ell els va interrompre: 
"No, vosaltres no feu res de tot això:
 quan estau asseguts ja us estau aixecant, 
quan estau drets ja estau corrent,
 i quan estau corrent la vostra ment ja és a la meta ... "

El xinès i l'arròs



Un home estava posant flors en la tomba de la seva esposa quan va veure a un home xinès posant un plat amb arròs a la tomba veïna. L'home es va dirigir al xinès i li va preguntar:

-"Disculpi senyor, de debò creu vostè que el difunt vindrà a menjar l'arròs?"


-"Sí", respon el xinès, "quan el seu vengui a ensumar les seves flors..."




En general, els homes jutgen més pels ulls que per la intel·ligència, doncs tots poden veure, però pocs comprenen el que veuen.

Nicolau Maquiavel (1469-1527)
Historiador, polític i teòric italià.

Trio


Una imatge

per a 

garbí24

Vull viure, vull sentir!




Sóc només una peça d'aquesta societat,
compleixo amb normes que l'instint em fa qüestionar,
i després miro als altres i començo a veure la llum brillar.
Vull canviar, és hora ja de despertar!


Vull viure, vull sentir!
Assaborir cada segon,
compartir-ho i ser feliç.
Hi ha tantes coses per aprendre,
tantes novetats per arribar.
La vida sempre suma i va seguint,
el que tens és el que dónes.


Creu-me, viuré cada segon,
mentre pugui estar aquí.
Ja vaig comprendre que la meva destinació és triar,
no tinc por, he decidit ser feliç.


Viuré,
mentre em quedi una mica d'aire,
no abandonaré.
Tinc tant a guanyar,
tinc ganes de créixer…
Viuré, viuré…


Vaig assumir que renunciar no és més que escollir,
equivocar-me és una bona forma d'aprendre.
Que si segueixo al cor no tinc res a perdre,
i a cada pas sorgeix una altra oportunitat.
I ara ja veus, no sóc qui vaig ser,
aquella trista i temorosa persona d'ahir,
he renascut per a tot, tinc ganes de viure,
ara guardo la meva energia per a aquell que cregui en mi.


No perdré ni un dia més queixant-me,
o a asseure'm a descansar,
i cada pas em permetrà avançar,
cap al futur, amb confiança i llibertat…


Viuré!!!


El sueño de Morfeo
Voy a vivir

L'ocell i la flor tornen!!!!


Mil·lèsima entrada de proves...


L'ocell és feliç perquè cantano canta perquè és feliç

Petit problema amb el blog...



Com podeu veure, o millor dit, com podeu no veure, a la dreta del blog m'ha quedat un buit d'informació, i tot el que tenia ha anat a baix de totes les entrades, sense més ni manco. He intentat arreglar-ho, però no hi ha manera. Quan vaig al disseny de pàgina, al format, em surt com sempre, però no puc posar-ho com abans. He canviat de plantilla però em passa el mateix.
Què us ha passat alguna cosa semblant? Algú de vosaltres ha amollat follets informàtics? Si algú de vosaltres té alguna idea serà molt benvinguda... moltes moltes moltes gràcies!!


... ostres, ostres, ostres,.... no em fa gens de gràcia



Són les 23:06. Després d'eliminar dues entrades i els respectius comentaris (no sabeu el greu que m'ha sabut) he aconseguit que les coses tornassin a la "normalitat". He intentat tornar a posar el poema d'ahir, però no hi ha hagut manera... demà més. 
Moltes gràcies a tots!!!