Sigueu Feliços!!!


Bon cap de setmana!!!

Afegit 5 minuts més tard...

(m'ha sortit de l'ànima, i tanta sort que el nostre estimat Xexu m'ha deixat el comentari, que si no demà ja no aniria a la feina... ui ui ui com estam!!!!)

Bé, que tingueu un bon dia!!!

Sóc platja

"Us convid a experimentar-vos com una platja extensa en la qual mansament acaben trencant totes les ones, en la qual es van dissolent de manera natural, sense necessitat de sortir a combatre-les, a subjectar-les, a controlar-les, a eliminar-les. 
Quan no les acceptes tal com vénen i intentes subjectar-les, és quan més et poden embolicar. El mateix ocorre amb aquestes emocions, ansietat, ràbia, tristesa, que et fan passar moments difícils i que de vegades tractes, sense aconseguir-ho, de combatre, d'eliminar. Vas a imaginar que són ones que vénen a la platja de la teva vida i que et parlen dels moments difícils pels quals estàs passant, del conflicte que estàs experimentant. Són senyals que ets sensible i que el conflicte t'està afectant. Deixa-les que trobin mansament el seu lloc a la teva platja per poder gestionar-les millor”
“Acceptar com la platja accepta les ones” 
(Linehan, 1993; Wilson y Luciano, 2002)


Sóc platja


Sóc platja,

densa i animosa.

Terra d'ones,

dòcilment dissoltes

de forma natural,

quasi divina.

No les combat

ni les subjecto.

No les condemno

ni les evito.

Es desfan a poc a poc,

ben dintre meu,

com ho fan les emocions

dins un cor sensible.


                            Ventafocs

Regal de primavera

Il·lustració de Laura Fernández Arquisola


Vaig començar la setmana amb aquest petit regal de primavera, un texte preciós aromatitzat amb unes fulles de llorer. Deia així:


Déu, parla'm!

i l'ocell va cantar.

Però l'home no ho va sentir.

Després l'home, ho va demanar més fort:

- Déu, parla'm!,

i un raig va creuar el cel.

Però l'home no ho va sentir.

L'home va mirar al seu al voltant i va dir:

- Déu, permet que et vegi!

i un estel es va il·luminar amb gran resplendor,

però l'home no el va veure.

Llavors l'home va cridar:

- Déu, mostra'm un miracle!

i en aquest minut va néixer un bebè.

Però l'home mirava a l'altre costat.

Després l'home demanà a crits, en desesperació:

- Toca'm Déu i fes-me saber que estàs aquí!

Dit això, Déu baixà i va tocar a l'home, però aquest va espantar a la

papallona que volava ala seu voltant i va continuar caminant.


No et perdis una benedicció només perquè 

no ve embolicada de la manera en què tu esperaves.


L'actitud ho és tot!!!

Els amics són àngels que aixequen els nostres peus de la terra,

quan les nostres ales han oblidat com volar.



Moltes gràcies, Carme, per aquest petit gran regal!

El mirall

Albert Ràfols Casamada. Mirall

La vida m'ha ensenyat que la gent és amable, si jo sóc amable;

que les persones estan tristes, si jo estic trista;

que tots em volen, si jo els vull;

que tots són dolents, si jo els odiï;

que hi ha cares somrients, si jo els somric;

que hi ha cares amargues, si jo estic amargat;

que el món està feliç, si jo sóc feliç;

que la gent està enfadada, si jo sóc jo ho estic;

que les persones són agraïdes, si jo sóc agraït!!..

La vida és com un mirall:

Si somric, el mirall em retorna el somriure!!...

O sigui, que l'actitud que prengui enfront de la vida,

és la mateixa que la vida,

prendrà davant meu!!..

"EL QUE VULGUI SER ESTIMAT, QUE

 ESTIMI"!!!.... 

Mahatma Gandhi

Por?


Només tenc

por a la por

de no tenir-te.

Ventafocs

PREMI LIEBSTER


He començat la setmana rebent un premi, no està malament, eh?  Es tracta del premi Liebster, una iniciativa que consisteix en premiar de forma simbòlica a cinc blogs, o millor dit, als seus blogaires, reconeixent així, el seu treball i el seu esforç. 


Sincerament, no sé si el mereixo, però vos he de dir que m'ha fet molta il·lusió. Moltes gràcies, Joan Abellaneda, del blog 2012, Esquitxos d'una vida, amic i company blogaire. Moltes gràcies per haver pensat en mi i haver-me regalat aquesta ditada de mel que transforma un dia qualsevol en un de molt especial.
 L'emoció d'haver rebut el premi tot d'una es va transformar en una mica d'inquietud (no estic molt avesada a rebre premis), tot passant per il.lusió un altre cop i tornant acabar en la responsabilitat que ara m'havia tocat a mi, repartir el premi a cinc blogaires més. Només cinc. Cinc en tota la blogosfera, uff... quasi res. Hi ha molts blogs que s'ho mereixen i em sap molt de greu no poder fer la llista més llarga, però només en puc triar cinc. 

N'elegiré cinc dels que sento més a prop:


Amb ells m'enriqueixo, reflexion, creisc, m'emocion, sent i... el meu cor somriu. Moltes gràcies per tot el que compartiu!

Us paso les normes que heu de seguir si us animeu a continuar la cadena. No vull que us sentiu obligats a seguir-la, em conform en què sigueu conscients que vos he donat el premi amb molt d'afecte.

Normes:

1. Copiar i enganxar el premi al bloc, i enllaçar al blocaire que t’ho va atorgar.
2. Nominar als teus 5 blocs preferits (han de tenir menys de 200 seguidors) i deixar un comentari en els seus blocs per fer-los saber que van rebre el guardó.
3. Esperar que aquests blocaires passin el guardó a altres 5 blogs.


Si no sou dels nomenats, per favor, no m'ho tingueu en compte. Us envio una abraçada molt forta no menys valuosa.

Ventafocs

Gronxador de vida


Amic i amat. Gronxador de sentiments, de somnis, de patiments, d'il·lusions. Testimoni de les meves follies, dels meus crits emmudits, del foc de l'amor i del desamor. 
Venc a tu, innocent, defugint de mi mateixa, i a voltes sols puc refredar l'enuig de la impotència.
Roman callada, esperant que algú es quedi escoltant el meu no res. Paraules al vent. Paraules no dites, però tan intenses. Tu sí que m'entens. M'escoltes silent i amb paciència.
I en aquell precís moment m'oblido de la solitud, del passat, i del que vindrà. M'oblido, i  m'encomano a Déu. Silenci. Ell tampoc diu res. No gosa a dir res. I així i tot, no em sento del tot sola. Em deixo acaronar per l'oratge, mentre tu jugues amb el meu cos quasi inert. I somric. Veig el present. Tu, jo, i el vent. Res més. Silenci.

Ventafocs

Una aportació a Relats Conjunts

Si jo pogués...


Si jo pogués deixar-vos algun regal, deixaria accés al sentiment d'estimar la vida dels éssers humans.

La consciència d'aprendre tot el que va ser ensenyat pels temps que van passar per recordar els errors que van ser comesos i que no es repetiran mai.
La capacitat d'escollir nous rumbs.

Els deixaria, si pogués, el respecte per allò que és indispensable: 
                   A més del pa, el treball.
                   A més del treball, l'acció. 

I, si tot faltés, un secret:


El de buscar a l'interior d'un mateix la resposta 
i la força per trobar la sortida...


Mahatma Gandhi


Un és el pres...



Tot depèn de la llum,
de la manera d'il·luminar les coses...
Tot depèn de la forma,
dels contorns,
de les interpolacions i
dels dubtes.
Tot també depèn
que el temps ens marqui,
que els espais ens donin els titulars.
El veritable problema és triar entre
perseguir les ombres
o resignar-se a ser el perseguit.
Un estrany “To be or not to be”
en aquest gairebé ser
en aquest gairebé no ser.
Sortir des de les ombres
o fer les ombres perdurables.
I en l'última etapa de l'abisme
després d'alliberar als altres,
a tots els que són els altres,
recordar,
sense urgències,
que un és el pres.
I a partir d'aquí...
alliberar-se.

 Hamlet Llima Quintana

Buit




 Buit

Et cerc entre els llençols

I només trob paraules

Et cerc entre les paraules

I només trob el buit

Obro els ulls

I el buit és dintre meu.
Ventafocs

El meu moment...


Somriu