Acarona'm


Acarona'm

Vinc a Tu perquè m'acaronis


abans de començar el dia.


Que els teus ulls es posin 


un moment sobre els meus ulls. 


Que acudeixi al meu treball sabent


que m'acompanyes, Amic meu.


Posa la teva música en mi


mentre travesso el desert del soroll!


Que el centelleig del teu Amor


besi els cims dels meus pensaments


i es detingui a la vall de la vida,


on madura la collita.
 

R. Tagore

Sé i no sé...


La nina i l'estrella de Loreto Pinedo Ried

“No sé d'on venc, però sé que sempre he estat aquí

No sé qui sóc però sé que el que sóc és el que l'altre és

No sé on estic, però sé que aquest lloc no té límits

No sé on vaig, però sé que a tota hora, algú m'acompanya

No sé com és la meva meta, però sé que per conèixer-la m’he d’arribar

No sé què és el que cerc, però sé que el que cerc, em cerca

No sé el que puc rebre, però sé agrair el que m'han donat.”

Alejandro Jodorowsky


No sé on vaig ni sé d'on vinc
 
 el cas és que poc m'importa 
 
 oberta tinc sempre la porta
 
per si ve algun amic. 
 
(m. banús)
 
No la tanquis, mon amic

que de tant en tant jo hi entraré

i amb delit escoltaré

els batecs dels teus silencis.

(ventafocs)

Ets més fort ara!



Riu, encara que et sentis  malament o massa cansat o esgotat.

Somriu, encara que estiguis tractant de no plorar i les llàgrimes t’estiguin cegant.

Canta, encara que la gent t’estigui clavant la mirada i et digui que la teva veu és espantosa. 

Confia, encara que el teu cor et demani que no ho facis.

Intenta-ho, encara que el pensament no li doni sentit al que veus.

Fes beneitures, encara que se’n riguin de tu.  

Besa, encara que els altres t’estiguin mirant.

Dorm, encara que tinguis por del que els teus somnis puguin dur.

Corre, encara que sentis que no pots córrer més.

I, sempre, recorda, encara que els records et pessiguin el cor. Perquè el dolor de tota la teva experiència és el que et fa ser la persona que ets ara mateix. I sense la teva experiència ets una pàgina en blanc, un quadern buit, un poema perdut. El que et fa valent és la teva voluntat de sobreviure a aquesta  tremenda vida i mantenir el cap ben alt al dia següent. Llavors, no visquis la vida amb por. Ets més fort ara, després de tota la porqueria passada, del que ho havies estat mai abans de començar.

 Alysha Speer

Que tingueu bona setmana, rient, confiant,

no deixant d'intentar-ho, fent les beneitures

que calguin, besant, dormint, corrent i 

recordant la vostra fortalesa!

Quan vas deixar de...?

 
En moltes societats xamàniques, si acudies a un xaman o a un remeier, afligit pel desànim, descoratjament o depressió, et feia una d'aquestes quatre preguntes:

Quan vas deixar de ballar?
Quan vas deixar de cantar?
Quan vas deixar d'embadalir-te pels contes?
Quan vas deixar de trobar consol en el dolç territori del silenci?

Quan deixem de ballar, de cantar, de sentir-nos encisats pels contes, o de trobar consol en el silenci, llavors és quan hem experimentat la pèrdua de l'ànima.

Ballar, cantar, explicar contes i el silenci són els quatre bàlsams remeiers universals.

Paraules de l'antropòloga Angeles Arrien, en el pròleg del llibre "Mapes per l'Èxtasis" de Gabrielle Roth 
 
Té el seu punt de raó, no? Cantem, ballem, contem contes i trobem consol en el silenci i, per descomptat, també en les paraules.
 

Amb les ales de l'ànima


Departure of the Winged Ship by Vladimir Kush


Amb les ales de l'ànima

Amb les ales de l'ànima 
desplegades al vent,
desentranyo l'essència 
de la meva existència 
sense defalliment, 
i em dic que puc 
com en una constant 
i em mor de por, 
però segueixo endavant.

Amb les ales de l'ànima 
desplegades al vent, 
perquè aprecio la vida 
en la justa mesura 
a l'amor... el reinvent, 
i en viure cada instant 
i en gaudir cada intent, 
sé que tenc el més gran, 
amb les ales de l'ànima 
desplegades al vent. 

Amb les ales de l'ànima 
desplegades al vent, 
més enllà de sorpreses 
m'aixeco entre runes 
sense perdre l'alè 
i me'n vaig de les ombres 
amb algun filament 
i pujo a l'estora 
amb la màgia d'un conte. 

Amb les ales de l'ànima 
desplegades al vent, 
atresor l'humà 
quan tendeixo les mans 
a favor de la trobada 
per la cosa més pura, 
amb la qual m'aliment 
pel meu pa de tendresa, 
amb les ales de l'ànima 
desplegades al vent. 

Amb les ales de l'ànima 
desplegades al vent, 
davant cada notícia 
d'estupor, d'injustícia, 
em dessagno per dins 
i em dol la gent, 
el seu dolor, 
les seves ferides, 
perquè així solament 
interpreto la vida. 

Amb les ales de l'ànima 
desplegades al vent, 
més enllà de la història, 
de les vides sens glòria, 
sense honor ni sustent 
guardaré de qui escriu 
el seu millor pensament 
vull estimar a qui viu 
amb les ales de l'ànima 
desplegades al vent, 
al vent, 
  al vent... 


Eladia Blázquez
traducció de Ventafocs (original)

vull estimar a qui viu
amb les ales de l'ànima
desplegades al vent



Hi ha lletres de cançons per les que val la pena tornar... 
una abraçadeta!