Xocolata

En vista de les circumstàncies, avui he decidit deixar els maldecaps dins el forn, i mirau què ha sortit...




Us ve de gust un somriure...
 de xocolata? 

N'estotjaré un per voltros, però no us despisteu, que per aquí hi ha molt de llépols!

Tancant cercles

 
"Sempre és precís saber quan s’acaba una etapa de la vida. Si insisteixes en romandre en ella més enllà del temps necessari, perds l’alegria i el sentit de la resta. Tancant cercles, o tancant portes, o tancant capítols, com li vulguis nomenar. El més important és poder tancar-los, i deixar anar moments de la vida que es van clausurant."
Paulo Coelho

I perquè és tan difícil tancar cercles, sobretot d'allò que ens ha fet créixer, que ens ha fet somriure, que ens ha aportat tantes coses i en el que també hi hem invertit una gran part de nosaltres mateixos. Perquè tot és tant difícil?
I alhora tant fàcil... Perquè sempre hi ha aquella veueta que xiuxiueja el que està bé, que et diu que has de passar pàgina, que has de seguir el teu camí, que no t'has d'encadenar al passat, al que no et deixa avançar, al que et rovega, i al que ja no encaixa amb el teu nou jo. Sí, aquest jo que canvia cada dia, que madura, que s'expandeix, que veu i sent les coses a cada moment com si tornàs néixer un pic i un altre.
Idò sí, anirem tancant els cercles que siguin necessaris per anar avançant. I... serà el que Déu vulgui!

Treure el cap


Quan les coses no van bé, 
quan les coses es posen difícils, 
quan surten dies grisos que torben els somriures... 
sempre hi ha un foratet
per on entra la llum,
que ens il.lumina el camí 
i ens porta a l'alegria.

Vaig treure la foto la setmana passada quan tornava a casa. Ja sé que no es veu gaire bé, però em va agradar veure la finestreta blava enmig de tanta grisó.
A què fa ganes de treure-hi el cap?

Bona setmana! A seguir!

Entre els núvols



Entre els núvols
passegen els sospirs,
mentre l'ànima  s'ennuega
dins una pluja d'esperances.
Sobren els neguits.
El vent esborra les petjades,
tornant s'aire salobre,
ple de certeses
i altres menudències.
Ventafocs 

Pintant la música

Llàgrimes de Giulietta

MUSIC PAINTING - Glocal Sound - Matteo Negrin from Smile Lab on Vimeo.


  "En el començament estava la Naturalesa... Llavors alguna cosa va succeir... i es va fer més gran... i més gran. Tractaren de coexistir... però no fou tant fàcil. Deixa el teu cotxe... sembra un arbre. Detinguem l'escalfament global... Gaudeix de la Natura!" 

 Un vídeo ple de poesia!


Sense por


Allà jeu, estoicament,
la Tramuntana,
abraçada per la neu
i les mirades.
I jo, amb coratgia,
m'abraço al fred
i a les paraules.
Ventafocs

A força de nits

A força de nits
m'estimo la vida
i d'ella en vaig fent
la millor amiga,
a cop de veritats,
a cop de mentides,
un poc em fa mal,
un poc em fascina.

A força de nits
invento les albes
que cada matí
desvetllen la plana,
i espero el seu crit
que em digui "és ara",
per ser al seu costat
si serveixo encara.

I mentre, aprenc
el preu d'un anhel,
l'espasme del plor,
l'alfabet del crit,
i així faig del temps
el meu aliat
que cada segon m'acosta al demà.

A força de nits
envejo el nou dia,
malgrat els botxins
de raons i de vides.
No oblideu cap nom:
caldrà fer memòria
per no repetir
el pas d'una història. 

 Lluís Llach