Pos música

Ràdio apagada. No m'agrada quan condueisc. No m'agrada quan condueisc i he d'aclarir idees, és a dir, pràcticament sempre. 
Sent l'olor de matinada, de terra mullada, de records,...ha plogut tota la nit. Hauria d'haver anat a cercar cargols enlloc d'anar a fer feina, com quan era petita. Ja no sóc petita.
Algú s'ha passat el matí pintant núvols blancs, d'aquells que semblen de cotó. Contrasten vivament amb el blau del fons i a poc a poc te n'adones que el cor se't va eixamplant.
Gotes de pluja s'escolen pel vidre. Em saluden, innocents, sense fer gaire renou, com per no destorbar-me i fer-me companyia. I les mir, i em miren. Però es comencen a acumular i no em queda més remei que posar en marxa el maleït aparell que va dreta a esquerra, sense decidir-se. No el culpo.
He de canviar els eixugaparabrises... o de cotxe, o potser la manera de veure les coses.  I el cotxe m'ha de durar tot el que sigui possible. Llavors està ben clar que he de canviar els eixugaparabrises i  de manera de veure les coses.
Em queden vint quilòmetres de pensaments. Gir cap a l'esquerra i una pinzellada de colors em crida l'atenció. Quasi veig la mà que la dibuixa, ja que així com m'hi vaig acostant s'arqueja subtilment...  Em xiuxiueja belles paraules, paraules de colors. Em queda poquet per arribar, però encara pos música.

31-10-12
Ventafocs


8 silenci(s):

  • joan gasull | 1 de novembre de 2012 a les 20:02

    està bé que encara t'hagi sobrat temps per posar música, senyal que tot el cap ja estava ben endreçat.

  • Pep | 1 de novembre de 2012 a les 21:18

    Espero que tinguis moltes pinzellades de colors.
    I molta música i molts núvols de colors..

  • Ventafocs | 1 de novembre de 2012 a les 23:15

    No sé si estava ben endreçat, Joan...crec que el meu el tenc difícil d'endreçar, però sí que l'he despistat una mica. Una abraçadeta, i que hagis tengut un bon dia de Tots Sants!

    Moltes gràcies, Pep! Una abraçada plena de música i colors tota per tu!!

  • XeXu | 2 de novembre de 2012 a les 0:01

    Jo sempre vaig intranquil al volant, i per això no penso massa. Per contra, sempre hi porto musiqueta, que em fa molta companyia. Ara hi tinc el nou treball d'Antònia Font, gent de la teva terra. M'encanten, i m'encanta el 'Vostè és aquí'. Ah, també he de canviar el neteja-parabrises. El que tinc està fatal i em ratlla el vidre.

  • Joan Abellaneda | 2 de novembre de 2012 a les 17:24

    en primer lloc t'he de dir que has escrit amb els sentiments tot el relat i descrius poquet a poquet com les cabòries comencen a desfer-se a mida que et deixes abraçar per les meravelles que se't posen al davant dels ulls... és així com hem de viure, o si més no intentar-ho cati, fora cabòries !!!

    abraçades des de mataró
    joan

  • Ventafocs | 2 de novembre de 2012 a les 17:29

    Jo crec, Xexu, que no pos gaire música al cotxe, sobretot quan vaig sola, perquè és dels poc moments que puc estar realment en silenci i dedicar-ho a pensar. El problema del eixugaparabrises és que només hi penses quan plou. Que tenguis un molt bona cap de setmana!!!!

  • Ventafocs | 2 de novembre de 2012 a les 17:33

    Ai, Joan, és el que intento cada dia, i és cert que és el que he intentat mostrar, però hi ha dies que costa més que els altres.
    Una abraçadeta mallorquina!!

  • Petit Príncep | 3 de novembre de 2012 a les 21:39

    Que bonic i poètic aquest text que has escrit! I què bé descrius la situació en que et trobes! Tots ens hem trobat amb situacions semblants i em sembla que ho entenem... El que succeeix és que no ho sabem dir tant bé com tu!