La nostra pròpia cançó


La cançó de la teva ànima

Quan una dona de certa tribu d'Àfrica 
sap que està embarassada,
s'interna en la selva amb altres dones 
i juntes resen i mediten
fins que apareix la cançó del nen. 
Saben que cada ànima té la seva pròpia vibració
que expressa la seva particularitat, unicitat i propòsit.
Les dones entonen la cançó i la canten en veu alta.
Després retornen a la tribu 
i la hi ensenyen a tots els altres. 
Quan neix el nen, 
la comunitat s'ajunta 
i li canten la seva cançó. 
Després, 
quan el nen comença la seva educació, 
el poble s'ajunta i li canta la seva cançó.
Quan s'inicia com a adult, 
la gent s'ajunta novament i canta. 
Quan arriba el moment del seu casament, 
la persona escolta la seva cançó. 
Finalment, 
quan l'ànima està a punt d'anar-se'n d'aquest món, 
la família i els amics s'apropen al seu llit 
i igual que per al seu naixement, 
li canten la seva cançó 
per acompanyar-ho en la transició.

En aquesta tribu d'Àfrica 
hi ha una altra ocasió en la qual 
els pobladors canten la cançó. 
Si en algun moment durant la seva vida, 
la persona comet un crim 
o un acte social aberrant, 
la porten al centre del poblat
i la gent de la comunitat forma un cercle al seu al voltant. 
Llavors li canten la seva cançó. 
La tribu reconeix que 
la correcció per a les conductes antisocials 
no és el càstig; 
és l'amor 
i el record de la seva veritable identitat. 

Quan reconeixem la nostra pròpia cançó 
ja no tenim desitjos 
ni necessitat de fer res 
que pugui fer mal als altres. 

Els teus amics coneixen la teva cançó 
i te la canten quan l'oblides. 
Aquells que t'estimen 
no poden ser enganyats pels errors que comets 
o les fosques imatges que mostres als altres. 
Ells recorden la teva bellesa 
quan et sents lleig; 
la teva totalitat quan et sents trencat per dins; 
la teva innocència quan et sents culpable 
i el teu propòsit quan estàs confós. 

No necessit una garantia signada per saber que la sang de les meves venes és de la terra i bufa la meva ànima com el vent, refresca el meu cor com la pluja i neteja la meva ment com el fum del foc sagrat.


Tolba Phanem
Poetessa africana.

4 silenci(s):