Jo elogio, tu elogies, ell elogia, elogiem?

Illustration by Janet Broxon
Potser passi que, un cop cada segle, la lloança faci malbé a un home o ho faci insofrible, però és segur que un cop cada minut una cosa digna i generosa mor per manca d'elogi. 
Jonh Masefield.


6 silenci(s):

  • Galionar | 10 de novembre de 2012 a les 16:15

    Doncs haurem d'intentar no estalviar els elogis, Ventafocs, i així intentar reduir l'estadística.
    Una abraçada!

  • pons007 | 10 de novembre de 2012 a les 16:40

    Jo soc d'elogiar poc. Ara bé, quan elogio i es amb autèntica raó.

  • XeXu | 10 de novembre de 2012 a les 21:38

    Un cop més, no estic d'acord amb la màxima. Primer perquè a mi m'agrada dir les coses que no estan bé, com estic fent ara amb aquest comentari, i com que faig això, també m'agrada elogiar i no callar-me les coses destacables de les persones. Una cosa per l'altra, si només critiqués seria injust. Si només elogiés, seria un ensabonador professional.

    I en segon lloc, em sembla que no és tan inusual que els elogis reiterats a algunes persones fan pujar els fums de mala manera i espatllen a aquella persona que fa les coses bé. El primer pas per demostrar que s'és bo en una cosa és no creure-s'ho mai, o almenys pensar que encara queda molt per aprendre.

  • Joan Abellaneda | 11 de novembre de 2012 a les 11:06

    UNA FRASE BEN BONICA VENTAFOCS, I TAN CERTA !!

    una abraçadeta plena d'elogis, per tu

    joan

  • Ventafocs | 11 de novembre de 2012 a les 18:22

    L'elogi, què complicat arribar a un equilibri!...i és que a vegades poc és molt, i massa no és res. Moltes gràcies per ser-hi!! Una abraçada molt forta!!

  • Pakiba | 12 de novembre de 2012 a les 17:39

    Tindriam que ferla serví més aquesta paraula.