Primeres pluges de tardor


El temps no perdona. Hem anat deixant els aires càlids de l'estiu i donat pas a les primeres pluges de la tardor. Les fulles caduques es comencen a esgrogueir, i seguim aquí, fent camí. Un camí que a voltes ens dur per indrets estrets o que ens allunya del que el nostre cor desitja. 
Aquest temps m'he deixat dur una mica, fluint silenciosament entre la realitat, acceptant el que ha vingut i adaptant-m'hi el millor possible. Aprenent, com sempre.  
I ara estic aquí, mirant d'escriure unes paraules per intentar reprendre el que vaig deixar ja fa uns mesos. He de reconèixer que ni tan sols vaig poder fer un post d'acomiadament, costa acomiadar-se... em perdonau? Ho vaig intentar, i sembla que m'arrenquessin un no sé què de no sé on, i jo no volia que hi hagués res definitiu, almenys encara no.
Els motius? Per poder donar abast a tot plegat, per pensar, per escoltar els meus propis silencis,... Sincerament, no sé si he acabat de revitalitzar-me,  però vull provar de tornar a espargir emocions i pensaments, i si puc, algun somriure. A poc a poc i amb bona lletra, tal com ragi i el temps m'ho permeti. 

I voltros, m'ho permeteu? 

Us envio una forta abraçada!!!



12 silenci(s):

  • Sintu | 20 d’octubre de 2012 a les 21:14

    Estic segur que ho aconseguiràs.
    Una forta a-barça-da!!!!

  • José María Souza Costa | 20 d’octubre de 2012 a les 21:32

    Invitación

    Yo soy brasileño, y tengo un blog, muy simple.
    Estoy lhe invitando a visitar-me, y se posible, seguimos juntos por ellos.
    Fuerza, Alegría y Amizad.
    Ven acá, y, deja un comentario

    http://www.josemariacosta.com


  • Drapaire de mots | 20 d’octubre de 2012 a les 21:34

    Ja t'esperàvem.
    Recuperat del tot, posa les coses al seu lloc, i mica en mica omple del color de les paraules el teu bloc.

    Una aferradeta.

  • Pep | 20 d’octubre de 2012 a les 23:14

    Només faltaria, jo mateix també he estat molt temps sense escriure, sense poder expresar els meus sentiments o comentar el que aquell moment em passa pel cap, però un blog és com un diari, com parlar per tu i qui et volgui llegir, és com obrir una finestra a la nostra ment o ànima.
    Des de la meva humil casa, et dono la benvinguda i no deixis mai d'escriure, m'agrada com ho fas i crec que a molta gent també.
    No deixaré mai de treure el cap per la teva finestra.
    Un petó, i sisplau, no deixis d'escriure.

  • Jaume Pubill Gamisans | 21 d’octubre de 2012 a les 1:34

    Ja saps que tots t'esperàvem. Tens moltes coses a dir i a compartir. Pren-te el temps que calgui, però segueix.
    Una abraçada

  • Quadern de mots | 21 d’octubre de 2012 a les 8:31

    Ara, aquí al Vallès, plou.

    Ben tornada!

    (jo també faig parades de tant en tant, em són necessàries per poder continuar)

  • joan gasull | 21 d’octubre de 2012 a les 9:17

    doncs no...jo no et deixo.....jo t'obligo a que ho facis...;), ja se't trobava a faltar i potser ara amb la caiguda de les fulles ( altrement anomenat follaje) tornaran els teus apunts

  • :) | 21 d’octubre de 2012 a les 10:59

    Viu el "ara" i fes allò que et vingui més de gust... desitjo que sigui escriure :)
    Endavant, sempre endavant.
    Un fort petó.

  • Joan Abellaneda | 21 d’octubre de 2012 a les 11:33

    JA SAPS QUE ME N'ALEGRO MOLT CATI DE TORNAR-TE A VEURE PER AQUÍ, COM MOLTS HAN DIT JA T'ESPERÀVEM FEIA TEMPS ! :-)

    gràcies per seguir compartint
    una abraçadeta

    joan

  • XeXu | 21 d’octubre de 2012 a les 13:08

    No he tingut mai la sensació de que no hi fossis, que haguessis marxat. De tant en tant pensava que feia dies que no deies res, però ja se sap, el temps, la manca d'inspiració, potser un moment dedicat a altres coses, hi ha molts motius per deixar el blog i els blogaires una mica de banda. Però no passa res, perquè aquí estem i estarem, sempre que et vingui de gust passar. Ara, si decideixes marxar de veritat, no ho facis sense dir res, ni que sigui un comiat petit. Desaparèixer sense dir res pot portar a malentesos.

  • Galionar | 21 d’octubre de 2012 a les 19:53

    Molt contenta de retrobar-te al blog, bonica! Com bé dius, tu mateixa aniras sabent quan et convé publicar o no. Ja saps que aquí hi ha una bona colla d'amics que t'esperen, però que també respecten els teus silencis.
    Una abraçada!

  • Ventafocs | 21 d’octubre de 2012 a les 22:14

    Moltes gràcies, Sintu! Farem el que podrem... A-barça-deta!!

    José María Souza Costa, quedem convidats! Salutacions!

    Drapaire de mots, moltes gràcies també! B7s!

    Pep, entre uns i els altres m'heu emocionat de veres! Moltes gràcies!

    Jaume, ho tornem a intentar... Abraçadeta ben forta! Gràcies!!

    Joan, ordres són ordres! Moltes gràcies!

    :) Un besadeta somrient!

    Joan A! Jo també me n'alegro de tornar, esper fer-ho bé! Abraçadeta agraïda!

    Potser per mi ha estat més llarg que per voltros. No me n'aniré sense dir res, t'ho prometo. Moltes gràcies, Xexu!! Abraçadeta!!

    Galionar, jo me n'estic alegrant cada cop més!!! Moltes gràcies, guapa! Una abraçada!!!

    Que tingueu una molt bona setmana!!!