Dos ocells


Two Birds Espy by Trent Burleson

Dos ocells estaven molt feliços sobre un mateix salze. Un d'ells es recolzava en una branca en la punta més alta del salze; l'altre estava més avall, en unes branques baixes.
Després d'una estona, l'ocell que estava en la branca més alta, per trencar el gel va dir:
- Oh, que boniques són aquestes fulles tan verdes!
L'ocell que estava davall s'ho va prendre com una provocació i li va contestar de mala manera: 
- Però que estàs cec o què? No veus que són blanques? 
I el de dalt, molt molest, va contestar: 
- Tu sí que ets cec! Són verdes! 
I l'altre, des de baix, amb el bec cap amunt, va respondre: 
- T'aposto les plomes de la cua a que són blanques. Tu no entens res, tros d'ase. 
L'ocell de dalt notava que se li encenia la sang, i sense pensar-s'ho dues vegades es precipità sobre el seu adversari per donar-li una lliçó. 
L'altre no es va moure. Quan van estar a prop l'un de l'altre, amb les plomes garratibades per la ira, van tenir l'encert de mirar els dos cap amunt, en la mateixa direcció, abans de començar la baralla. 
L'ocell que havia vingut de dalt es va sorprendre: 
- Oh, que estrany! Fixa't que les fulles són blanques! 
I va convidar al seu company: 
- Vine fins a dalt on era jo abans. 
Varen volar fins la branca més alta del salze i aquesta vegada varen dir els dos a cor: 
- Fixa't que les fulles són verdes! 

Herminio Otero

6 silenci(s):

  • Sintu | 25 de juliol de 2012 a les 22:16

    Realment molt interessant!!!

  • Drapaire de mots | 25 de juliol de 2012 a les 23:46

    Ai! aquesta mania de voler sempre la raó... quantes discussions evitaríem amb una mica d'empatia.

  • XeXu | 26 de juliol de 2012 a les 0:41

    És el que no em canso mai de repetir (sense tanta metàfora, val a dir), i que em sembla tan difícil de saber complir, sempre hi ha tantes visions de les coses com persones implicades, com a mínim, així que abans de tancar-nos en banda o posicionar-nos a favor o en contra d'algú, cal que sapiguem les altres versions també. Savis els ocells, encara que una mica esparverats, almenys van saber-se aturar a temps.

  • Joan Abellaneda | 26 de juliol de 2012 a les 11:48

    una lliçó cati, com es nota que ets mestra !!
    per cert des de mataró les fulles es veuen de color "verd fosc"
    abraçades
    joan

  • Ventafocs | 26 de juliol de 2012 a les 19:10

    Moltes vegades no ens en temem que estam discutint el mateix des de postures diferents i ens costa posar-nos en el punt de vista dels altres. Ja sabeu que sempre trio cosetes per reflexionar.

    Sintu, me n'alegro molt de veure't per aquí... ja veus que no es va perdre cap comentari, han arribat a sortir tots. Moltes gràcies!!

    Drapaire de mots, sí que és important la empatia!!! Moltes gràcies pels comentaris que em deixes!!

    Xexu!! Què tal les vacances? Ja saps que a mi m'agrada jugar amb les paraules... però no et creguis, les coses clares i la xocolata... M'agrada veure't per aquí...

    Uff, Joan... per ensenyar als altres primer un s'ha de redreçar a sí mateix i potser és aquesta la meva intenció. Em sembla que les fulles de per Mallorca no són gaire diferents de les de Mataró... si venc ja t'ho confirmaré, ;-)

    Abraçadetes de colors per tots!!

  • Núria Pujolàs i Puigdomènech | 27 de juliol de 2012 a les 17:53

    Bonic, bonic...Gràcies per compartir-lo!