Sóc platja

"Us convid a experimentar-vos com una platja extensa en la qual mansament acaben trencant totes les ones, en la qual es van dissolent de manera natural, sense necessitat de sortir a combatre-les, a subjectar-les, a controlar-les, a eliminar-les. 
Quan no les acceptes tal com vénen i intentes subjectar-les, és quan més et poden embolicar. El mateix ocorre amb aquestes emocions, ansietat, ràbia, tristesa, que et fan passar moments difícils i que de vegades tractes, sense aconseguir-ho, de combatre, d'eliminar. Vas a imaginar que són ones que vénen a la platja de la teva vida i que et parlen dels moments difícils pels quals estàs passant, del conflicte que estàs experimentant. Són senyals que ets sensible i que el conflicte t'està afectant. Deixa-les que trobin mansament el seu lloc a la teva platja per poder gestionar-les millor”
“Acceptar com la platja accepta les ones” 
(Linehan, 1993; Wilson y Luciano, 2002)


Sóc platja


Sóc platja,

densa i animosa.

Terra d'ones,

dòcilment dissoltes

de forma natural,

quasi divina.

No les combat

ni les subjecto.

No les condemno

ni les evito.

Es desfan a poc a poc,

ben dintre meu,

com ho fan les emocions

dins un cor sensible.


                            Ventafocs

6 silenci(s):