Regal de primavera

Il·lustració de Laura Fernández Arquisola


Vaig començar la setmana amb aquest petit regal de primavera, un texte preciós aromatitzat amb unes fulles de llorer. Deia així:


Déu, parla'm!

i l'ocell va cantar.

Però l'home no ho va sentir.

Després l'home, ho va demanar més fort:

- Déu, parla'm!,

i un raig va creuar el cel.

Però l'home no ho va sentir.

L'home va mirar al seu al voltant i va dir:

- Déu, permet que et vegi!

i un estel es va il·luminar amb gran resplendor,

però l'home no el va veure.

Llavors l'home va cridar:

- Déu, mostra'm un miracle!

i en aquest minut va néixer un bebè.

Però l'home mirava a l'altre costat.

Després l'home demanà a crits, en desesperació:

- Toca'm Déu i fes-me saber que estàs aquí!

Dit això, Déu baixà i va tocar a l'home, però aquest va espantar a la

papallona que volava ala seu voltant i va continuar caminant.


No et perdis una benedicció només perquè 

no ve embolicada de la manera en què tu esperaves.


L'actitud ho és tot!!!

Els amics són àngels que aixequen els nostres peus de la terra,

quan les nostres ales han oblidat com volar.



Moltes gràcies, Carme, per aquest petit gran regal!

5 silenci(s):

  • El porquet | 23 de maig de 2012 a les 22:32

    Hauríem de valorar molt més els petits miracles que tenim cada dia al nostre voltant, oi? De tant a prop que els tenim i tant que els veien no els fem ni cas.

  • Pep | 23 de maig de 2012 a les 23:20

    Un dia que anava caminant tot sol per un país molt pobre, molt pobre, de sobte es van apropar un grup de nens tot cridant i rient, alçant els braços i les mans.
    Al arribar al meu costat uns es van tirar sobre meu, altres enganxats a les meves cames, altres m'estiraven de les mans. Aquells nens et juro que eren molt pobres, però vaig veure un miracle, vaig veure el seu somriure,i vaig pensar que els àngels existien. I no sóc creient però crec en les persones.
    Bona nit,

  • Joan Abellaneda | 25 de maig de 2012 a les 18:56

    un regal compartit, igual que el teu contacte amable i els teus comentaris

    una abraçada ventafocs i fins aviat
    joan

  • Drapaire de mots | 29 de maig de 2012 a les 23:56

    Ja fa temps que l'havia llegit, però m'agrada que m'hagis refrescat la memòria. M'he vist reflectida en la imatge de l'home; sempre esperant, sense adonar-me que les coses importants són moltes vegades les més senzilles. (I que Déu es manifesta de moltes maneres i amb senzillesa) Bona nit ventafocs. Somia amb els àngels.