Gronxador de vida


Amic i amat. Gronxador de sentiments, de somnis, de patiments, d'il·lusions. Testimoni de les meves follies, dels meus crits emmudits, del foc de l'amor i del desamor. 
Venc a tu, innocent, defugint de mi mateixa, i a voltes sols puc refredar l'enuig de la impotència.
Roman callada, esperant que algú es quedi escoltant el meu no res. Paraules al vent. Paraules no dites, però tan intenses. Tu sí que m'entens. M'escoltes silent i amb paciència.
I en aquell precís moment m'oblido de la solitud, del passat, i del que vindrà. M'oblido, i  m'encomano a Déu. Silenci. Ell tampoc diu res. No gosa a dir res. I així i tot, no em sento del tot sola. Em deixo acaronar per l'oratge, mentre tu jugues amb el meu cos quasi inert. I somric. Veig el present. Tu, jo, i el vent. Res més. Silenci.

Ventafocs

Una aportació a Relats Conjunts

5 silenci(s):