Tancant cercles

 
"Sempre és precís saber quan s’acaba una etapa de la vida. Si insisteixes en romandre en ella més enllà del temps necessari, perds l’alegria i el sentit de la resta. Tancant cercles, o tancant portes, o tancant capítols, com li vulguis nomenar. El més important és poder tancar-los, i deixar anar moments de la vida que es van clausurant."
Paulo Coelho

I perquè és tan difícil tancar cercles, sobretot d'allò que ens ha fet créixer, que ens ha fet somriure, que ens ha aportat tantes coses i en el que també hi hem invertit una gran part de nosaltres mateixos. Perquè tot és tant difícil?
I alhora tant fàcil... Perquè sempre hi ha aquella veueta que xiuxiueja el que està bé, que et diu que has de passar pàgina, que has de seguir el teu camí, que no t'has d'encadenar al passat, al que no et deixa avançar, al que et rovega, i al que ja no encaixa amb el teu nou jo. Sí, aquest jo que canvia cada dia, que madura, que s'expandeix, que veu i sent les coses a cada moment com si tornàs néixer un pic i un altre.
Idò sí, anirem tancant els cercles que siguin necessaris per anar avançant. I... serà el que Déu vulgui!

12 silenci(s):

  • joan gasull | 21 de febrer de 2012 a les 18:14

    no sóc de tancar cercles...prefereixo que restin oberts per si cal tornar entrar o bé poder-ne sortir.
    És qüestió de mobilitat

  • XeXu | 21 de febrer de 2012 a les 18:19

    Ja se sap, passar pàgina no és gens fàcil i el passat té unes propietats atractives que ens costa de deixar enrere. Mica en mica, és l'únic camí.

  • Rafael Meyerhofer | 21 de febrer de 2012 a les 19:13

    Molt difícil això de tancar cercles...no s'acaba mai de trobar el punt per ajuntar començament i final...el problema del "nou jo" es que nosaltres no sóm només el nou jo...també sóm el vell jo, res fàcil...però...

    Una fora abraçada.

  • Elfreelang | 21 de febrer de 2012 a les 22:02

    Jo de vegades els trenco i tot els cercles...no no hem de deixar coses pendents que ens encadenin..present i ara i aquí

  • Dafne | 22 de febrer de 2012 a les 22:34

    Per tancar cercles totalment m'haurien de fer un rentat de cervell, per més que ho vulgui fer, romanen en mi tants records d'aquells que ja no hi són, que ja avanço, però lentament. De vegades penso que ens han educat malament, i ara fem un aprenentatge a destemps, i això implica avançar amb més dificultats.

  • Joan fer | 23 de febrer de 2012 a les 13:58

    Quan arriba el moment de tancar un cercle, sigui perquè tu ho vulguis o no, sempre serà dolorós. Moltes coses deixes enrere que han fet que tu siguis tu. Però la vida és així, i allò de positiu que en té anar tancant-los el veuràs amb el temps, mentre et segueixis fent a tu mateixa. Molts ànims! Tot anirà bé, ja voràs... ;)

  • Ferran | 24 de febrer de 2012 a les 15:48

    Potser és qüestió de deixar els cercles el més tancats possible, sense oblidar mai deixar-hi una finestreta oberta, per si un cas...

  • marta | 24 de febrer de 2012 a les 18:33

    Jo si he tancat cercles, es molt dur però quan ho vaig decidir era per no tornar-los a obrir mai mes, però primer una ha d' estar molt convençuda perquè si es fa ben fet no hi ha marxa enrere.

  • Audrey | 25 de febrer de 2012 a les 12:06

    Sempre és difícil..., però a vegades és l'única manera d'avançar. Et quedda tot allò viscut, aprés, sentit...

    Abraçada!,

  • Ventafocs x | 25 de febrer de 2012 a les 17:59

    És difícil deixar coses que has viscut, però arriba un moment que hi ha coses del passat que no encaixen en el present, ja sigui perquè no t'ajuden a avançar o perquè ja han complert la seva funció. Deixar finestretes obertes fa que qualsevol record remogui tot el que un dur dedins, i... uff, quanta energia perduda. Supòs que el que em queda és l'acceptació del passat com a tal, i viure l'ara. Unes paraules màgiques i més que conegudes, però en absolut fàcils... requereixen molta pràctica. És cert que sóc com sóc gràcies al que he viscut, i fa un temps us diria que no m'agrada el que sóc, però ara... no estic tant malament, no? ;) Bé, al.lotets i al.lotetes, us agraeixo de nou els vostres comentaris, que m'han animat molt aquests dies! Anirem fent! B7s

  • Ona | 5 de març de 2012 a les 6:22

    Important, una vegada decidir, tancar el cercle, l'etapa...Però més important és tancarla bé, sense deixar dubtes!