La importància del silenci...

... per als indis americans!



“Nosaltres els indis sabem del silenci. No li tenim por. De fet, per a nosaltres és més poderós que les paraules.

Els nostres ancians foren educats en les maneres del silenci, i ells ens transmeteren aquest coneixement a nosaltres. Observa, escolta, i llavors actua, ens deien. Aquesta és la manera de viure desperts.

Observa als animals per a veure com tenen cura de les seves cries. Observa als ancians per a veure com es comporten. Observa a l’home blanc per a veure què vol. Sempre observa primer, amb el cor i la ment quiets i llavors, aprendràs. Quan hagis observat el suficient, llavors podràs actuar sense temor.

Amb vostès és el contrari. Vostès aprenen parlant. Premien als nins que parlen més a l’escola. A les seves festes tracten de parlar. A la feina sempre tenen reunions en les que tots interrompen a tots, i tots parlen cinc, deu o cent vegades. I ho anomenen “resoldre un problema”. Quan estan en una habitació i hi ha silenci, es posen nerviosos. Han d’emplenar l’espai amb sons. Així que parlen impulsivament, inclús abans de saber el que diran.

A la gent blanca li agrada discutir. Ni tan sols permeten que l’altre acabi una frase. Sempre interrompen. Per als indis això és molt irrespectuós i inclús estúpid. Si tu comences a parlar, jo no t’interrompré. T’escoltaré. Potser deixi d'escoltar-te si no m'agrada el que estàs dient. Quan acabis, prendré una decisió sobre el que has dit, però no et diré si no hi estic d’acord, a no ser que sigui important. Pel contrari, simplement em quedaré callat i m’allunyaré. M’has dit el que necessit saber. No hi ha res més a dir. Però això no és suficient per a la majoria de la gent blanca.

La gent hauria de pensar en les seves paraules com si fossin llavors. Les haurien de sembrar, i després deixar-les créixer en silenci. Els nostres ancians ens ensenyaren que la terra sempre ens està xerrant, però hem de mantenir el silenci per a escoltar-la.

Existeixen moltes veus a més de les nostres. Moltes veus”

Extractes del llibre “Neither Wolf nor Dog. On Forgotten Roads with an Indian Elder” per Kent Nerburn New World Library, 1994

17 silenci(s):

  • XeXu | 7 de gener de 2012 a les 22:47

    Entre poc i massa. Cap de les dues opcions em convenç. El silenci és important, però si pels indis és irrespectuós interrompre algú que parla, per nosaltres ho és que algú ens deixi d'escoltar i foti el camp. Hi ha gent per aquí que no entén que el silenci és tan important com les paraules i que s'ha de respectar i saber fer servir. Però no crec que ho sigui més. Cada cosa al seu temps. Els indis tenen ideologies molt bones, però no sempre tenen raó!

  • Ventafocs x | 7 de gener de 2012 a les 22:57

    És vera que totes les masses fan mal, així i tot jo no he entès que et deixin amb la paraula a la boca, la qual cosa és de molt mal gust. Si he de triar entre parlar per parlar i el silenci... no tenc cap dubte. No soporto les reunions on tothom diu la seva, però ningú escolta a ningú.
    Una forta abraçada, Xexu, sense més paraules!

  • Pakiba | 7 de gener de 2012 a les 23:47

    M'agrada el silenci i no aguanto a les personas que parlan per parlá.

  • Alyebard | 8 de gener de 2012 a les 2:15

    Només en el silenci, la paraula.. Necessitem dels dos. És l'ús que en fem el que el fa bo o dolent.

  • garbi24 | 8 de gener de 2012 a les 9:50

    hem d'aprendre a fer l'indi quan sigui necessari, però moltes vegades hem de ser home blanc per no ser menjats per les nostres mateixes costums.........Però si és cert que de vegades val més el que es calla que el que es diu

  • Jesús M. Tibau | 8 de gener de 2012 a les 10:35

    per tant, el millor comentari és el següent:

  • Jaume Pubill Gamisans | 8 de gener de 2012 a les 11:18

    Shhhhhhhhhhhhhhhh!!!!! Callo i escolto aquestes paraules tan sàvies que has escrit.
    Una abraçada

  • Elfreelang | 8 de gener de 2012 a les 12:39

    Interessant....tanmateix hi ha temps de silencis que no necessiten de paraules i temps de paraules que no necessiten silencis....donar valor a cada paraula i a cada silenci...Bon any de mots i bon any de silencis!

  • El porquet | 8 de gener de 2012 a les 15:19

    Mira imprimiré aquest text i el plantaré davant la porta de casa meva, així, el proper matí que les veïnes es posin a parlar, com cada dia fan, sobre les 10 del matí al replà de l'escala en un va i ve de xerrameca, a un nivell que el sento (i em molesta) des de l'habitació... potser així, aprendran que a certes hores d'un matí de cap de setmana, el silenci, és un valor preuat!

  • Dafne | 8 de gener de 2012 a les 17:07

    Les paraules i el silenci, necessàries en mesura. Trist quan parles i no et deixen; lamentable quan necessites les paraules i callen.
    L'equilibri és la clau!!!
    Avui entro en el teu blog, i necessito de les paraules per saludar-te i amb el teu permís anar-te seguint, ara ja no en silenci.
    Una abraçada!

  • Jordi Dorca | 9 de gener de 2012 a les 11:55

    Silenci doble avui. Acompanyat de les suaus petjades dels reis de veritat.

  • Joan Abellaneda | 9 de gener de 2012 a les 15:49

    com m'agradaria haver nascut a una tribu índia cati !!!

    que tinguis un bon començament d'any

    una abraçada, en silenci
    joan

  • jomateixa | 9 de gener de 2012 a les 16:04

    el silenci és preciós.
    Per aquest any, m'he fet el proposit de gaudir de més silencis.

  • onatge | 9 de gener de 2012 a les 22:49

    Hola Ventafocs, a mi personalment el silenci m'encanta, m'agrada molt. Tal com descrius tu, a la vida hi ha moltes veus... De fet el silenci és una de les meves contatns quan escric... Gaudir del silenci és un tresor. Hi ha gent que li té por...

    Des del far una abraçada en silenci.
    onatge

  • GEMMA | 10 de gener de 2012 a les 8:38

    M'ha encantat aquest escrit i aquesta pràctica.

    I és que a mi el silenci m'encanta.

    Gràcies per compartir aquesta joia.

    Petonet, ventafocs.


    (Moltes gràcies pel teu comentari, Gemma, ho he hagut de posar manual perquè no s'ha publicat... perdona)

  • Manuel | 12 de gener de 2012 a les 10:23

    Hola Cata!
    Me cuesta quedarme en silencio. Se que me conviene pero se me hace difícil quedarme en silencio.

  • Audrey | 17 de gener de 2012 a les 19:12

    Són tots dos necessaris, paraules i silenci, no són excloents, potser sí que el darrer no sempre és ben comprés. Em quedo amb la frase La gent hauria de pensar en les seves paraules com si fossin llavors, més d'un mal de cap ens estalviaríem. Sàvies paraules compartides!, gràcies.

    Abraçada!