Chop Suey

Chop Suey, Edward Hopper, 1929
La meva germana i jo ens assemblem molt, només que ella és una mica més gran, més alta, més prima, més guapa, més... més de tot. De fet, potser no ens assemblem tant, però a mi m'agrada pensar que sí.
Ella va estudiar medicina. Record quan el meu pare se li omplia la boca d'orgull quan ho mencionava, i us puc ben assegurar que ho feia cada pic que en tenia ocasió. Inevitablement a mi m'afectava, i  el pare, que em coneixia, de vegades hi afegia... i la petita és mestra! Massa tard. Massa tard per tantes coses!
Cada nit em passa el mateix. Estam assegudes en un bar, a la taula de devora la finestra. És un bar acollidor. Càlid. Ella, com sempre, moníssima. Té les galtes rosades, els ulls brillants, els llavis molt ben perfilats i una expressió especialment dolça. No puc deixar de mirar-la. Jo vaig vestida quasi igual, llevat de la bufanda de colorins que m'havia regalat feia temps.
Intent parlar-li. No em sent. Vull cridar, vull que m'escolti, però res, no hi ha manera. Me n'adono que tenc tantes coses a dir-li. Coses que sempre li he volgut dir i mai no m'he atrevit. Que estic molt enfadada perquè em va deixar, que tota la responsabilitat em va caure damunt, que m'hagués pogut avisar, que no tenia dret a fer-ho, i que ... i que a pesar de tot, encara l'estim.
Un renou fort em desperta. Estic suada i em costa respirar. A poc a poc torno a la consciència. Només ha estat un malson. Un altre.
La tia Aina ens vendrà a veure demà. Na Joana i na Maria ja frissen de veure els seus cosinets. M'hauré d'aixecar prest per anar a buscar-los a l'areoport. Convé que miri de dormir una estona.


Una aportació a Relats Conjunts

12 silenci(s):