Cap d'any



El cap d'any fa olor de compres,
enhorabones i postals
amb vots de renovació.
I jo que sé de l'altre món
que demana vida als portals,
em dono a fer una cançó.

La gent llueix estar d'acord,
meravellosament tot
sembla afí en celebrar.
Uns festegen els seus milions,
uns altres la camiseta neta
i n’hi ha qui no sap què és brindar.

La meva cançó no és del cel,
els estels, la lluna,
perquè a tu te la lliuro
que no en tens cap.

La meva cançó no és tan sols
de qui pugui escoltar-la,
perquè de vegades el sord
porta més per estimar-la.

Tenir no és signe de malvat
i no tenir tampoc és prova
que acompanyi la virtut.
Però el que neix ben parat,
a procurar-se el que anhela
no ha d'invertir salut.

Per això cant a qui no escolta,
a qui no deixen escoltar-me,
a qui ja mai em va escoltar,
a qui en la seva quotidiana lluita
em dóna raons per estimar-li,
a aquell qui ningú li va cantar.

Silvio Rodríguez

3 silenci(s):