Aquest Nadal

 
Per Paolo Domeniconi
No, no m'acab d'oblidar del bloc, tot i que reconec que estic recorrent nous camins. Així i tot, és un bon moment per treure una mà i saludar-vos i dir-vos que us passegeu dins els meus pensaments, i que tenia ganes d'enviar-vos una grapada ben grossa de bons desitjos per tots vosaltres.
El Nadal es tenyeix de llums, d'il·lusions, d'emocions intenses. És l'època en la que ens hem d'oblidar dels problemes, de les nostres pedres en el camí. Una època en la que hem de somriure, i mirar cap al cel i dir, sóc aquí,  i seguir cap endavant amb esperit renovat, com si res... 
Atura't Ventafocs! Com si res, has dit? Bé, potser no com si res, potser necessitem més força que mai, potser les pedres se'ns han fet molt grosses, potser... potser hem de cercar la nostra pròpia llum ben al mig del nostres cors per seguir fent camí.
Somriure i veure les coses amb altres ulls no és senzill, però no és impossible. I sé que teniu raó. Per què al Nadal? Per què ara? 
I ...per què no? 
El cas és que us anim a cercar la vostra pròpia llum, a trobar la vostra força. Us anim a sortir a camí al que desitjau, amb fe, amb esperança, sense por... i que estimeu el que sou, el que feis, el que us envolta. La resta es farà sol.

Rialles, besades, abraçades... a dojo per tots vosaltres! 
Ventafocs


Aquest Nadal

Aquest Nadal
No vull que em compreu joguines
No vull  roba ni torrons,
Ni pastissos ni bombons

El que vull
no ho venen a les botigues:

Vull rialles i petons!
Montse Ginesta

                                              


Bon Nadal!



A cops d'aire



A cops d'aire
m'arrabassen ses fulles
I mentre el cor es despulla
esper el fred, resignat

Ventafocs

Acosta't

De Tomasz Alen Kopera
Un dia el mestre va demanar: 

- Per què crida la gent quan està enfadada?.
Els monjos van pensar 
- Perquè perdem la calma - va dir un d'ells, per això cridam.
- Però per què cridar quan l'altra persona està al teu costat?
Ningú va dir res, al final el mestre va dir:
- Quan dues persones estan enfadades, els seus cors s'allunyen molt. Per cobrir aquesta distància han de cridar, per poder escoltar-se. Quan més enfadats estiguin, més allunyats estaran, i més fort hauran de cridar per escoltar-se un a l'altre.
Després el mestre va demanar: 
- Què passa quan dues persones s'enamoren?.
- Es parlen suaument, perquè els seus cors estan molt a prop. La distància entre ells és molt petita. 

Quan discuteixin no deixin que els seus cors s'allunyin, no diguin paraules que els distanciïn més, ja que arribarà un dia en què la distància sigui tanta que no podran trobar el camí de retorn.

Meher Bava

Viu ja!



Laura Pausini y Andrea Bocelli



Capsa de colors,
de les emocions, dels tresors,
de les angoixes i de les pors.
Dels silencis i dels renous.

Sinceritat i confiança.
Han vengut a mi,
com si volguessin ser descobertes
o d'alguna manera
deixar-se tocar pel meu enteniment.

Sinceritat,
sinceritat cap a un mateix,
cap als altres.
Difícil de trobar,
potser oblidada,
pot ser només per descobrir.
Màgica.

Parlant de cor a cor
i amb el propi cor.
Obrir-te sense por.
Acompanyada de tacte,
discreció, oportunitat,
discerniment i humilitat.

Confiança,
obrir-te confiant en l'altre,
confiant en tu mateix,
ni et jutges ni et jutgen.
obertura bidireccional

I elles dues,
lligades de la mà
donant-se, acollint-se,
s'equilibren.



Ventafocs

La cançó de la teva ànima

Quan una dona de certa tribu d'Àfrica 
sap que està embarassada,
s'interna en la selva amb altres dones 
i juntes resen i mediten
fins que apareix la cançó del nen. 
Saben que cada ànima té la seva pròpia vibració
que expressa la seva particularitat, unicitat i propòsit.
Les dones entonen la cançó i la canten en veu alta.
Després retornen a la tribu 
i la hi ensenyen a tots els altres. 
Quan neix el nen, 
la comunitat s'ajunta 
i li canten la seva cançó. 
Després, 
quan el nen comença la seva educació, 
el poble s'ajunta i li canta la seva cançó.
Quan s'inicia com a adult, 
la gent s'ajunta novament i canta. 
Quan arriba el moment del seu casament, 
la persona escolta la seva cançó. 
Finalment, 
quan l'ànima està a punt d'anar-se'n d'aquest món, 
la família i els amics s'apropen al seu llit 
i igual que per al seu naixement, 
li canten la seva cançó 
per acompanyar-ho en la transició.

En aquesta tribu d'Àfrica 
hi ha una altra ocasió en la qual 
els pobladors canten la cançó. 
Si en algun moment durant la seva vida, 
la persona comet un crim 
o un acte social aberrant, 
la porten al centre del poblat
i la gent de la comunitat forma un cercle al seu al voltant. 
Llavors li canten la seva cançó. 
La tribu reconeix que 
la correcció per a les conductes antisocials 
no és el càstig; 
és l'amor 
i el record de la seva veritable identitat. 

Quan reconeixem la nostra pròpia cançó 
ja no tenim desitjos 
ni necessitat de fer res 
que pugui fer mal als altres. 

Els teus amics coneixen la teva cançó 
i te la canten quan l'oblides. 
Aquells que t'estimen 
no poden ser enganyats pels errors que comets 
o les fosques imatges que mostres als altres. 
Ells recorden la teva bellesa 
quan et sents lleig; 
la teva totalitat quan et sents trencat per dins; 
la teva innocència quan et sents culpable 
i el teu propòsit quan estàs confós. 

No necessit una garantia signada per saber que la sang de les meves venes és de la terra i bufa la meva ànima com el vent, refresca el meu cor com la pluja i neteja la meva ment com el fum del foc sagrat.


Tolba Phanem
Poetessa africana.

Sense paraules



Escolta un sol silenci 
Un silenci com el Sol
Un silenci pràcticament emmudit
Escolta el batec poruc
d'un cor que ha perdut son gemec 
I amb la seva veu ofegada 
Sense paraules
Crida vida dintre de la vida mateixa 
Crida somriures, llum i jocs a l'ànima
Sense paraules

Ventafocs
Illustration by Janet Broxon
Potser passi que, un cop cada segle, la lloança faci malbé a un home o ho faci insofrible, però és segur que un cop cada minut una cosa digna i generosa mor per manca d'elogi. 
Jonh Masefield.


Little Galaxie by Leslie Allen
Les coses succeeixen per una raó

De vegades la gent ve a la teva vida
i saps immediatament que estan destinats a ser-hi,
 per servir a algun tipus de propòsit, ensenyar-te una lliçó,
o per ajudar-te a determinar qui ets o qui vols arribar a ser.

Mai se sap qui poden ser aquestes persones. 
És possible que el teu company d'habitació, o el veïnat,
el professor o un amic perdut de fa molt de temps, un amant, 
o fins i tot un complet desconegut.
 Però quan creues els ulls amb elles, 
 en aquell precís moment ja saps
 que afectaran profundament a la teva vida.

I de vegades les coses succeeixen de tal forma
 que pot semblar horrible, dolorosa i injusta al principi,
però en la reflexió, 
descobreixes que sense superar aquests obstacles
mai te n'hauries adonat del teu potencial, 
força, força de voluntat, o de la capacitat del teu cor.

Tot passa per una raó.
Res succeeix per casualitat o per mitjà de la bona sort.
Malaltia, lesió, l'amor, moments perduts de grandesa veritable,
i de pura estupidesa, 
tot passa per provar els límits de la teva ànima.

Sense aquestes petites proves, siguin quines siguin,
la vida seria com una camí ben empedrat, 
recte i pla que no ens dur enlloc.
Seria segur i còmode,
però avorrit i sense cap sentit ni un.

La gent que coneixes que afecta la teva vida,
i els èxits i les caigudes que experimentes,
ajuden a crear el que ets
i amb qui et tornes.

Inclús de les males experiències es pot aprendre.
De fet, són probablement les  més commovedores i importants.
 Si algú et fereix, et traeix o trenca el cor, perdona'l,
perquè t’han ajudat a aprendre sobre la confiança i la importància de ser caut quan obris el teu cor.

Si algú t'estima,
estima’l sense condicions,
No només perquè t’estima, sinó perquè en certa manera,
t’està ensenyant a estimar 
i a com obrir el teu cor i els teus ulls a les coses.

Fes que cada dia compti.
Aprecia cada moment 
i aprofita't d'aquests moments tot el que et sigui possible.
Perquè es possible que mai siguis capaç d'experimentar-los de nou.

Parla amb gent amb la que mai has parlat abans,
 i escolta-la de veres.
 Camina per les petjades d'un estrany
 i aprendràs coses que mai hagueres pensat.

Deixa't enamorar, allibera’t,
i fixa la teva mirada cap amunt.
Mantén el cap ben alt perquè
tens tot el dret a fer-ho.

T’has de dir a tu mateix que ets un gran individu
i t'ho has de creure,
 perquè si no creus en tu mateix,
 serà difícil que als altres creguin en tu.

Autor desconegut
Traducció Ventafocs

Things Happen For a Reason



Sometimes people come into your life 
and you know right away that they were meant to be there,
to serve some sort of purpose, teach you a lesson, 
or to help you figure out who you are or who you want to become. 

You never know who these people may be.
 Possibly your roommate or neighbour, 
professor or long lost friend, lover, or even a complete stranger.
but when you lock eyes with them, you know at that very moment
they will affect your life in some profound way.

And sometimes things happen to you
that may seem horrible, painful, and unfair at first, 
but in reflection you find that without overcoming those obstacles 
you would have never realized your potential, strength, willpower, or heart.

Everything happens for a reason. 
Nothing happens by chance or by means of good luck. 
Illness, injury, love, lost moments of true greatness, 
and sheer stupidity all occur to test the limits of your soul.

Without these small tests, whatever they may be, 
life would be like a smoothly paved, straight, flat road to nowhere. 
It would be safe and comfortable,
but dull and utterly pointless. 

The people you meet who affect your life, 
and the success and downfalls you experience, 
help to create who you 
are and who you become.

Even the bad experiences can be learned from. 
In fact, they are probably the most poignant and important ones.
If someone hurts you, betrays you, 
or breaks your heart forgive them, 
for they have helped you learn about trust and the importance of being cautious to when you open your heart. 

If someone loves you, 
love them back unconditionally, 
Not only because they love you, but because in a way, 
they are teaching you to love 
and how to open your heart and eyes to things.

Make every day count. 
Appreciate every moment and take from those moments 
everything that you possibly can 
for you may never be able to experience it again. 

Talk to people that you have never talked to before,
and actually listen.
Walk the footsteps of a stranger
and you'll learn things you never know.

Let yourself fall in love, break free, 
and set your sights high. 
Hold your head up because 
you have every right to. 

Tell yourself you are a great individual 
and believe in yourself,
for if you don't believe in yourself,
it will be hard for others to believe in you. 

Unknown author



Jo bes, tu beses, ell besa,...


En aquest món virtual la gràcia està en escurçar les distàncies (i en el no virtual també, però ara no ve al cas). I quina és la millor manera de fer-ho que besant. Després de fer un estudi gens seriós i espontani m'han sortit totes aquestes formes de besar, això si... per adir-se al bloc, he de dir que totes elles són ben silencioses. Aquí van:

:-* (la simple) 

:* (encara més simple) 

;-* (... amb aclucada d'ull inclosa) 

:-X (+ gran) 

:-(I) (enorme) 

:-{} (sense paraules) 

:-@ (francès) 

;@ (francès intens, més que res perquè no es veu el nas) 

:-)~ (aquest deu ser pecat i tot) 

:-)~~(-: (i aquest ja no en parlem) 

X (clàssic) 

X0 (abraçada inclosa) 

Muah (onomatopeic) 

B7 (la meva versió preferida...i si és molt intens, B8

Ki6 (me l’acab d’inventar) 

I si no et convencen cap de les versions, pots dir 

UN PETÓ, UN BES 
o 
UNA BESADA 

(la meva, per descomptat, ben gran)



amb totes i cada una de les lletres, perquè quedi ben clar i català.

Pos música

Ràdio apagada. No m'agrada quan condueisc. No m'agrada quan condueisc i he d'aclarir idees, és a dir, pràcticament sempre. 
Sent l'olor de matinada, de terra mullada, de records,...ha plogut tota la nit. Hauria d'haver anat a cercar cargols enlloc d'anar a fer feina, com quan era petita. Ja no sóc petita.
Algú s'ha passat el matí pintant núvols blancs, d'aquells que semblen de cotó. Contrasten vivament amb el blau del fons i a poc a poc te n'adones que el cor se't va eixamplant.
Gotes de pluja s'escolen pel vidre. Em saluden, innocents, sense fer gaire renou, com per no destorbar-me i fer-me companyia. I les mir, i em miren. Però es comencen a acumular i no em queda més remei que posar en marxa el maleït aparell que va dreta a esquerra, sense decidir-se. No el culpo.
He de canviar els eixugaparabrises... o de cotxe, o potser la manera de veure les coses.  I el cotxe m'ha de durar tot el que sigui possible. Llavors està ben clar que he de canviar els eixugaparabrises i  de manera de veure les coses.
Em queden vint quilòmetres de pensaments. Gir cap a l'esquerra i una pinzellada de colors em crida l'atenció. Quasi veig la mà que la dibuixa, ja que així com m'hi vaig acostant s'arqueja subtilment...  Em xiuxiueja belles paraules, paraules de colors. Em queda poquet per arribar, però encara pos música.

31-10-12
Ventafocs


Les meves cinc capsetes de colors


Les meves cinc capsetes de colors

Quan sent un nuu a l'estómac
m'estir a terra i obro
les meves capsetes de colors.

Obro la capsa vermella i deix que saltin
a terra totes les emocions que
guard allà: ira, enuig, fúria, còlera,
irritació, frustració, por, impotència,
ràbia, fàstic, vergonya ...
Obro la meva capsa negra i d'ella surten,
apagades, la soledat, la tristesa,
la desesperança, l'abandonament, la pena,
l'angoixa, el pesar ...
Obro la meva capsa verda i em trob,
florents, l'esperança, la fe,
la il·lusió, la curiositat, el consol,
la confiança, la compassió ...
Obro la capsa groga i sorgeixen paraules
brillants com el sol: amistat,
amor, tendresa, alegria, felicitat ...

Obro la capsa blava i, sense fer renou, es
despleguen la humilitat, la gratitud,
la serenitat, la calma, la pau ...

Juc amb elles, deix que es barregin,
les agrup, les pos en ordre, les mir
i les remir. Després decidesc amb
quines em vull quedar.

Avui he escollit tres paraules:

verd-confiança

groc-amor 

blau-calma

Les altres les he tornat
a les seves capsetes. 

Per cert ... el nuu ja no hi és.

"La vida viene a cuento"
Jaume Soler i Mercè Conangla
(Ed. RBA)

I voltros, ja heu escollit les vostres? En tot cas, que tots els nuus s'hagin desfet... 

Bon cap de setmana!

Ecologia emocional

Mercè Conangla i Jaume Soler



Una abraçada i un somriure ben ecològic!!!


Primeres pluges de tardor


El temps no perdona. Hem anat deixant els aires càlids de l'estiu i donat pas a les primeres pluges de la tardor. Les fulles caduques es comencen a esgrogueir, i seguim aquí, fent camí. Un camí que a voltes ens dur per indrets estrets o que ens allunya del que el nostre cor desitja. 
Aquest temps m'he deixat dur una mica, fluint silenciosament entre la realitat, acceptant el que ha vingut i adaptant-m'hi el millor possible. Aprenent, com sempre.  
I ara estic aquí, mirant d'escriure unes paraules per intentar reprendre el que vaig deixar ja fa uns mesos. He de reconèixer que ni tan sols vaig poder fer un post d'acomiadament, costa acomiadar-se... em perdonau? Ho vaig intentar, i sembla que m'arrenquessin un no sé què de no sé on, i jo no volia que hi hagués res definitiu, almenys encara no.
Els motius? Per poder donar abast a tot plegat, per pensar, per escoltar els meus propis silencis,... Sincerament, no sé si he acabat de revitalitzar-me,  però vull provar de tornar a espargir emocions i pensaments, i si puc, algun somriure. A poc a poc i amb bona lletra, tal com ragi i el temps m'ho permeti. 

I voltros, m'ho permeteu? 

Us envio una forta abraçada!!!



Amb bon humor...



Sense HUMOR no hi ha alegria, 
com sense ESPERANÇA no hi ha vida.

No ens oblidem de dur sempre amb nosaltres una cosa que no ens costa, ni ens pesa, ni ens obliga, ni ens condiciona, ni ens treu ni un àtom de llibertat: una cosa tan gratuïta, meravellosa i genuïna que sempre ens afavoreix i ens ajuda a superar qualsevol situació, en qualsevol moment i amb qualsevol persona; quelcom tan important, personal i irrepetible com és "el nostre sentit de l'humor".
Recuperar la Ilusión
Mª Jesús Álava Reyes

Que tingueu una molt bona setmana, 
amb molt d'humor... bon humor!!!! 

Somriures? No!


RIALLADES !!!

Què portes dintre?


En una ocasió en la que MARTIN LUTHER KING es trobava a punt de donar una de les seves famoses conferències sobre els DRETS HUMANS, va veure que un nin petit de raça negra es trobava davant del seu auditori. Sentint-se sorprès, va preguntar a un dels seus ajudants i li van indicar que l'al·lotet havia estat el primer en arribar al lloc. 

Quan va acabar el seu discurs, van deixar anar centenars de GLOBUS de diferents colors rumb al cel i el petit estava abstret contemplant-los. King s'acosta al nin i després d'abraçar-lo el pujà a coll i l'infant, mirant-lo a la cara, li preguntà: 

- Senyor, els globus NEGRES també van al CEL

Martin Luther el mirà dolçament i li contestà: 

- Els globus no volen cap al cel pel COLOR que tinguin, sinó pel que porten DINTRE



He trobat el conte al Facebook, a la pàgina de "En Cos i Ànima"

Escolta el teu cor


Què! Ara com estàs?
plantada per la teva història acabada,
i davant teu
l'enorme costa amunt.
Et sents una mica sola,
sense ningú que s'assegui a escoltar-te,
que comprengui la teva situació.

No t'has de rendir,
i segueix essent tu,
persegueix el teu destí,
ja que tot aquest dolor que està dins
mai ha d'interferir en el teu camí.


Descobriràs així
que la teva història tota i cada minut
et pertanyen només a tu.


Mes si t'has quedat 
navegant sense raons
al mar dels teus perquès,
mira't, escolta en silenci,
el teu cor et bufarà les paraules,
mira dins de tu mateixa i llavors
prova si arribes
on et porta la teva ànima.


És difícil decidir-se,
què és el correcte,
què s'ha de fer,
sí es té el cap en una altra part.
El teu orgull que t'atrapa,
les nits que el dolor et destapa
tota la por a equivocar-te.


Si et tornes a sentir
perseguint les estrelles,
mai has de renunciar.
Creu en tu, escolta en silenci,
el teu cor et curarà les ferides,
mira dins de tu mateixa i llavors
prova a volar on el dolor no et segueixi.


No t'enganyarà, si escoltes atenta,
obre els braços i és possible que toquis
cada mà, cada somni que tenguis,
cada un de nosaltres t'espera
amb el seu cor.


Cada vegada que dubtes i que no surts,
prova a escoltar, el teu cor sí que en sap.
Tu, tu prova a escoltar,
el teu, el teu, el teu cor sí que en sap,
el teu, el teu, el teu cor sí que en sap.

Una cançó de Laura Pausini


Per cert, ha arribat la fresqueta!

M'acompanyau?




L'esperança tan dolça
tan polida tan trista
la promesa tan lleu
no em serveix

no em serveix tan mansa
l'esperança

la ràbia tan submisa
tan feble tan humil
el furor tan prudent
no em serveix

no em serveix tan sàvia
tanta ràbia

el crit tan exacte
si el temps ho permet
udol tan pulcre
no em serveix

no em serveix tan bo
tant de tro

el coratge tan dòcil
la bravura tan fada
la intrepidesa tan lenta
no em serveix

no em serveix tan freda
la gosadia

si em serveix la vida
que és vida fins a morir-se
el cor alerta
si em serveix

em serveix quan avança
la confiança

em serveix la teva mirada
que és generosa i ferma
i el teu silenci franc
si em serveix

em serveix la mesura
de la teva vida

em serveix el teu futur
que és un present lliure
i la teva lluita de sempre
si em serveix

em serveix la teva batalla
sense medalla

em serveix la modèstia
del teu orgull possible
i la mà segura
si em serveix

em serveix el teu camí
company.

Mario Benedetti
(traducció de na Ventafocs)

Cor


... empedreït


Per senyes...

SIGNS 

Qui decideix?



Dos amics es van reunir per anar a dinar i abans un d'ells va passar pel quiosc a comprar el diari. Aquest va  saludar amablement al venedor. El quiosquer, en canvi va respondre amb mals modals i li va llançar el diari de mala manera. El comprador li va somriure amablement i pausadament li va desitjar un bon dia, donant-li les gràcies pel seu servei.
Els dos amics van continuar el camí i quan ja estaven allunyats del quiosc, l'altre amic li va dir:
- Escolta,  aquest home sempre et tracta així?
- Sí, per desgràcia - li va dir l'amic
- I tu sempre et mostres amb ell tan educat i amable?
- Sí, així és.
- I em vols dir, per què tu ets tan amable amb ell, quan ell és tan antipàtic amb tu?
- L'amic li va contestar: és ben fàcil. Perquè jo no vull que sigui ell qui decideixi com m'he de comportar jo.


De vegades sembla que tots els camins es tanquen,
que la nit és eterna,
que l'hivern ha congelat els cors,
que no existeixen més roses,
que el teu destí són les llàgrimes,
que no hi ha sinó solitud per a tu,
que han desaparegut les estrelles,
que el somriure es va apagar sobre la terra,
que els dies són curts i plujosos,
que les nits són interminables i sense lluna,
que no hi ha cap espai per als teus peus,
que no hi ha sortida al carrer de la teva vida,
que la indiferència i la desil·lusió
empresonen el teu cor ...

Però tot i llavors pots confiar
que tu ets un camí etern i obert,
que tu ets un dia lluminós,
que en la teva ànima no hi ha estacions,
només n'hi ha en la teva ment,
que fins al desert
més àrid i sec hi ha una flor,
que les llàgrimes, com l'aigua,
donen vida i fecunditat,
que tu ets el millor amic de tu mateix,
que la teva ànima és un cel
ple de llum i d'estrelles,
que dins de tu el rostre de la vida somriu,
que en tu està el sol radiant,
només és de nit si li dónes l'esquena,
que el món és ample i no aliè,
sinó teu, perquè tu ets el món,
que nord, sud, est i oest
són punts per la teva elecció,
que tu ets amor ple.

Tingues confiança perquè encara que la teva ment
et parli de portes tancades i de solitud,
aquest és un engany temporal i passatger.
Tu estàs destinat a ser llum
per a molts que necessiten
de la teva llum i del teu amor.
No et quedis tancat en el teu racó.

Darío Lostado

Pens que...




Quan una altra persona et fa patir, és perquè pateix profundament dintre seu, i el seu sofriment s'està estenent. Aquesta persona no necessita cap càstig, el que necessita és ajuda. Aquest és el missatge que està enviant.


                                                                                                Thich Nhat Hanh



Dos ocells


Two Birds Espy by Trent Burleson

Dos ocells estaven molt feliços sobre un mateix salze. Un d'ells es recolzava en una branca en la punta més alta del salze; l'altre estava més avall, en unes branques baixes.
Després d'una estona, l'ocell que estava en la branca més alta, per trencar el gel va dir:
- Oh, que boniques són aquestes fulles tan verdes!
L'ocell que estava davall s'ho va prendre com una provocació i li va contestar de mala manera: 
- Però que estàs cec o què? No veus que són blanques? 
I el de dalt, molt molest, va contestar: 
- Tu sí que ets cec! Són verdes! 
I l'altre, des de baix, amb el bec cap amunt, va respondre: 
- T'aposto les plomes de la cua a que són blanques. Tu no entens res, tros d'ase. 
L'ocell de dalt notava que se li encenia la sang, i sense pensar-s'ho dues vegades es precipità sobre el seu adversari per donar-li una lliçó. 
L'altre no es va moure. Quan van estar a prop l'un de l'altre, amb les plomes garratibades per la ira, van tenir l'encert de mirar els dos cap amunt, en la mateixa direcció, abans de començar la baralla. 
L'ocell que havia vingut de dalt es va sorprendre: 
- Oh, que estrany! Fixa't que les fulles són blanques! 
I va convidar al seu company: 
- Vine fins a dalt on era jo abans. 
Varen volar fins la branca més alta del salze i aquesta vegada varen dir els dos a cor: 
- Fixa't que les fulles són verdes! 

Herminio Otero