Feliç Any Nou!


Compartirem misteris i desigs
d'arrel molt noble i secreta, en l'espai
de temps que algú permetrà que visquem.
Compartirem projectes i neguits,
plaers i dols amb dignitat extrema,
l'aigua i la set, l'amor i el desamor.

Tot això junt, i més, ha de donar-nos

l'aplom secret, la claredat volguda.

Miquel Martí Pol
 (fragment del poema "Ara mateix")


Molt Feliç Any 2012!
xin xin!!!

El camí de la pau

Alegria d'una al·loteta davant el sol. Joan Miró

La Pau és a cada passa.
Aquest lluent sol roig és el meu cor.
Cada flor somriu amb mi.
Què verds i frescs són aquests camps.
Què càlida és la brisa.
La Pau és a cada passa.
Segueix la infinita senda de l'alegria.
Thich Nhat Hanh

Emocions

Amor

Ahir era el darrer dia de classe. Sóc tutora d'un grup d'un cicle superior de Formació Professional. Per acomiadar-nos vam fer una festeta i una espècie d'amic invisible, sense regals, només paraules... quasi res.
Sempre m'agaf les alabances amb pinces, és un petit defecte (entre d'altres) que tenc. Però ahir em vaig permetre el luxe d'emocionar-me i avui he tengut ganes de compartir-ho.


L'escrit anava acompanyat de la paraula "Amor" escrita en xinès i de la frase de n'Eleanor Roosevelt següent:
 "Dar amor, constituye en sí, dar educación."
Ja us podeu imaginar com em sent i la força que m'ha donat com a mestra.

Moltes gràcies, des del fons de la meva ànima!!!!

Bon Nadal!


Bones Festes i moltes moltes gràcies per acompanyar-me!

Una besada...


La breu paraula


A vegades el silenci
és la paraula justa
la que encén els llums,
la que millor s'escolta
la que plau o es sofreix
carregada de mil·lenis,
la que otorga bellesa
la flor del pensament.


És en aquest moment
de la clara harmonia,
de la millor tristesa,
de la sencera alegria.
És el gran fonament
que ronda a la grandesa:
la teva paraula i la meva
habiten el silenci.

Per això la paraula

ha de ser pronunciada
com una cerimònia
amb aire de campanes,
una festa de l'ànima,
fanal del pensament,
perquè fou generada
pel millor silenci.


 Hamlet Lima Quintana.

Sachi

Child of the Universe by Josephine Wall

Poc després del naixement del seu germà, la petita Sachi començà a demanar als seus pares que la deixaren sola amb el nou bebè. Com que ells temien que, igual que la majoria d'infants de quatre anys, la petita estàs gelosa i volgués fer mal al seu germà, li digueren que no. Però Sachi no es mostrava gens gelosa. Era bona al·lota amb el bebè i demanava cada vegada amb més urgència que la deixaren tota sola amb ell. Finalment, els pares decidiren accedir-hi.

Joiosa, la nina entrà a l'habitació del seu germanet i tancà la porta, que tot just es va obrir una micona, tan sols per permetre als encuriosits pares observar-la i escoltar-la.

Llavors pogueren veure com la petita Sachi s'acostava silenciosament al seu nou germà i, apropant el seu rostre al d'ell, li va dir en veu baixa:

_ Bebè, conta'm com és Déu, que jo ja estic començant a oblida-me.

Dan Millman

I l'amor?



Innocència?

Avui al matí el meu fill s'ha aixecat tot content i ha anat a veure el seu pare, que mirava la marató del programa "Punto Pelota" del canal Intereconomia. 
Son Pare li ha explicat que es tracta d'un programa que dura 24 hores seguides parlant del clàssic Barça-Madrid. 

El petit, com aquell qui res li amolla:

- I han estat tota la nit desperts només per un partit de futbol? Tanta sort que els del Barça han anat a dormir!!  No podran veure el partit aquests!!




Arròs i flors



Em demanes per què compro arròs i flors?

Compro arròs per viure i flors per a tenir alguna cosa 


per a la qual viure.
Confuci


Una abraçadeta i una flor!

Arranca... alegries!


“Tu vius sempre en els teus actes. Amb la punta dels teus dits prems el món, li arranques aurores, triomfs, colors, alegries: és la teva música. La vida és el que tu toques.” 
Pedro Salines

Bona setmana!

Inspiració

Tardor, Giuseppe Arcimboldo, 1573

Fa unes dues setmanes que estic cercant la inspiració darrera aquesta imatge. De fet l'he buscada per davant, per darrera i per ambdos costats, però no hi hagut manera. 
He de reconèixer que Arcimboldo va tenir un gran mèrit, escollint cada una de les parts i disposant-les en el lloc més adient .  La patata, el nap, el codony i la magrana. La figa, el raïm, el bolet i també la pastanaga. El rave, la pera i, per descomptat, la carbassa. Sens dubte una  composició original i sorprenent, mes he de confessar que no m'ha arribat al cor. Em sembla que la seva extravagància no em permet arrencar les paraules de la tela que l'empara.
He intentat apropar-me a cada un dels seus elements, observant-los de prop,  palpejant-los un a un, memoritzant la seva textura i olorant-los com es pugui olorar el més car dels perfums. No m'he oblidat d'assaborir-los, com si es tractassin de la menja més exquisida que us pugueu imaginar. 
Ha estat inútil. La  mescla de sensacions obtinguda ha estat igualment estranya i poc satisfactòria per a l'afer en qüestió. A l'únic que m'ha inspirat és a un bon àpat de diumenge.

Us hi apuntau? (a l'àpat, vull dir...) 

Una aportació a Relats Conjunts