Parla’ns dels infants…

Mare i fill
Mare i fill
1905. Gouache. Col·lecció Privada. París. França.
Pablo Ruiz Picasso

Una dona que portava un infant abraçat al seu pit digué: "Parla’ns dels infants".
I ell digué:
El vostres infants no són els vostres infants.
Són els fills i les filles del deler de la vida per ella mateixa.
Vénen a través de vosaltres, però no de vosaltres.
Els podeu donar el vostre amor, però no els vostres pensa­ments.
Car ells tenen els seus propis pensaments.
Vosaltres podeu formar els seus cossos, però no les seves ànimes.
Car les seves ànimes viuen en la casa del demà i vosaltres no les podeu visitar ni tan sols en els vostres somnis.
Podeu lluitar per ser com ells, però mai proveu de fer-los a ells semblants a vosaltres.
Car la vida no torna mai endarrere ni pot deturar-se en l' ahir.
Vosaltres sou els arcs amb els quals els infants són llançats com sagetes vivents.
L'Arquer, Déu, veu el fitó sobre el camí de l'infinit, i us doblega amb la seva força perquè les seves sagetes vagin ràpides i lluny.
Deixeu-vos encorbar joiosament per la mà de l'Arquer. Perquè Ell, Déu, estima tant l'arc estable com la sageta que vola.
El Profeta. Kalhil Gibran

Ignorància

ignorància
Un paraigües contra la ignorància: el llibre.
Il·lustració d'André Letria.

Cinc coses revelen la ignorància d’un home:

Quan entra en còlera per causes trivials; 

Quan parla inútilment quan no deu; 

Quan es fa el generós fora de lloc; 

Quan desconfia de tot el món sense cap raó;

Quan és incapaç de distingir entre amics i enemics…
Confuci

Ànima nua

Autor desconegut


Sóc una ànima nua en aquests versos,
ànima nua que angoixada i sola
va deixant els seus pètals dispersos.

Ànima que pot ser una rosella,
que pot ser un lliri, una viola,
una selva, un penyal, i una poncella.

Ànima que com el vent vaga inquieta
i brama quan està sobre els mars,
i dorm dolçament en la clivella.

Ànima que adora en sos altars,
Déus que no baixen a encegar-la;
ànima que no coneix bardissars.

Ànima que fora fàcil dominar-la
amb només un cor que es partís
per a la seva sang càlida regar-la

Ànima que quan està en primavera
diu a l’hivern que demora: torna,
caigui ta neu sobre l’armentera.

Ànima que quan neva es desfà
en tristeses, clamant per les roses
amb què la primavera ens embolca.

Ànima que a estones amolla papallones
a camp obert, sense fixar distància,
i els diu libeu sobre les coses.

Ànima que ha de morir d’una fragància,
d’un sospir, d’un vers en què es prega,
sense perdre, si es pot, l’elegància.

Ànima que res sap i tot ho nega
i negant el que és bo el bé propicia
perquè és negant com més s’entrega,

Ànima que sol haver com a delícia
palpar les ànimes, menysprear l'empremta,
i sentir en la mà una carícia.

Ànima que sempre disconforme d’ella,
com els vents vaga, corre i gira;
ànima que sagna i sense cessar delira
per ser el vaixell en marxa de l’estrella


Alfonsina Storni
(29 de Maig de 1892 - 25 d' Octubre de 1938)
Argentina

M'agrada Muro

Lo millor bocí del plat siga per a qui t’ha engendrat


Enregistrat el 9 d'abril. Cançó "Tiranga de cançons", de Cucorba. Gràcies a la participació de més de 1.000 persones, pertanyents a totes les associacions de Muro. Organitzat per l'Obra Cultural Balear de Muro. 
Muro m'agrada! I a tu?

Un dolç…

robiols-mallorca-01

Mitja lluna,

de cabells d’àngel farcida.

Ous, sucre i saïm,

suc de taronja,

farina fina.

Un pessic de canyella,

i oli d’oliva.

Dolçor als llavis,

mos d’alegria.

Aquesta seria una descripció més o menys poètica d’un dolç mallorquí típic de Setmana Santa, tot i que actualment els pots trobar a les pastisseries durant tot l’any. Alguns ja haureu endevinat que estic xerrant dels RUBIOLS.
Tenen forma semicircular i es poden farcir de brossat, cabell d’àngel, crema pastissera (els més tradicionals) i confitura de fruites diverses o fins i tot de crema de xocolata (els més moderns). Us dono la recepta de’n Xesc Bonnin, treta del seu llibre “Les millors receptes de la nostra vella cuina de Mallorca”, que us recoman amb fervor si us agrada la cuina tradicional de la nostra illa.

Ingredients:
200 gr de saïm

100 c/c d’oli d’oliva refinat

el suc d’una taronja així com la seva ratlladura 

un tasseta de les de cafè de llet

un pessic de canyella 

2 vermells d’ou batudes amb la llet

Entre 350 o 400 gr de farina fluixa de rebosteria

1/4 kg de sucre en pols batut enèrgicament amb els vermells

Preparació:

Es mescla tot alhora en un recipient. s’uneix amb la mà i es veu que la pasta està a punt quan les parets del recipient es queden netes.
Aquesta massa no s’ha de treballar molt, tot i que s’han d’unir molt bé els components procurant que no sigui dura, com més fluixa és, més difícil de treballar, però tendrà molta més qualitat pel paladar.
Amb les mans es fan unes bolletes d’uns 80gr. Una vegada fetes, es col·loquen damunt trossos de paper antiadherent, i amb l’ajut d’un aprimador s’aplana la pasta fins que tengui  1/2cm de gruix. Es posa el farcit elegit i es tanca el rubiol de manera que quedi com una mitja lluna. Es fan uns ornaments de tancament amb una forqueta per la part on s’ha unit, retallant després la pasta que sobra. Els rubiols  es depositen damunt una llauna de forn, prèviament untada d'oli o saïm. S’han d’enfornar fins que quedin daurats, uns 20 o 25 minuts.
Es mengen freds a temperatura ambient lleugerament ensucrats amb canyella mesclada amb sucre en pols.

Bon profit!!! 
Ah! No us oblideu fer-los amb molt d’amor!

Porta'm a la Lluna


"Els poetes sovint utilitzen massa paraules per dir el que és simple

Es necessita el pensament, i temps i la rima, per fer un poema cantar

Amb música i paraules he estat jugant

Per tu he escrit una cançó

Per assegurar-me que entens el que dic

La traduiré així com vaig avançant


Porta'm a la Lluna

Deixa'm jugar entre les estrelles

Deixa'm veure com és la primavera

a Júpiter i Mart

En altres paraules, agafa'm la mà

En altres paraules, vida, besa'm


Omple el meu cor amb càntics

Deixa'm cantar per sempre més

Ets tot el que anhelava

Tot el que admir i ador

En altres paraules, per favor sigues vertadera

En altres paraules, t'estim"


......



Pels éssers que estimen

Pels éssers estimats

Per la VIDA, 

que també cal estimar,

que aquesta et permeti somiar, 

jugar amb les estrelles.

Que la vida mai et deixi d'agafar la mà.

Per tu...

Xinereus

xinereus 
Aquestes figures de vesta llarga i capulla que surten a les processons de Setmana Santa quasi tenen tantes denominacions com pobles hi ha a Mallorca. Bé, ja sé que és una “mica” exagerat, però és sorprenent la riquesa lèxica existent a les Balears per anomenar-los.
A Muro, el meu poble natal, els penitents són coneguts com  “xinereus”,  tot i que també he sentit en algun lloc “cinereu”, “cirineu”, “cerineu”; Xirineos, a Pollença i Binissalem; cucues (cuculles) a Santa Margalida i cucuies a Porreres, Petra, Vilafranca, Santanyí,…; jueus a Artà; jodios (pronunciat en català) a Sa Pobla i Búger; carepunats a Sant Llorenç des Cardassar; caperutxes a Palma, Marratxí,…; careputxa a Mancor de la Vall, Campos, Llucmajor; carepulles a Alcúdia, Inca, Lloseta, Montuïri; capirotes a Ciutadella; encapironat a Felanitx; campinorats, , capirutxos , cariputxos,…  Com és possible que uns personatges tan uniformats rebin tantes designacions?
A Balears els confrares reparteixen confits, un dolç fet de sucre endurit farcit amb un bessó d’ametlla. Abans eren grossos, però he de dir que els confits són cada vegada més petits i  sense ametlla, i que molts ja els han substituït per caramels.
Simplement afegir que passeu una molt bona Setmana Santa!!! Us envio un confit ben gros (amb ametlla)!!!

Miralls

L'alter_mirall 
"Els miralls s'ho haurien de pensar dues vegades abans de retornar una imatge."
Jean Cocteau

Pot ser ens mirem massa en els altres per veure’ns a nosaltres mateixos.

Aires de primavera

Els primers dies de primavera
1922-1923. Tinta i aquarel·la·la sobre paper. 21.5 x 15,5 cm. Col·lecció de Ramón Estalella. Madrid. Espanya.
Salvador Dalí

Avui és el primer dia que m’he assegut davall la morera. Les seves fulles ja comencen a fer ombra un altre cop. Ho necessitava. Necessitava desconnectar de tot, o de quasi tot… no puc evadir-me dels meus pensaments i/o sentiments, em segueixen, a vegades em persegueixen, quasi sempre em persegueixen.
M’he allargat a l’hamaca, deixant-me estimar per la natura, a l’ombra de les fulles tendres, permetent que  el ventijol m’acaronés la cara. L’aire era una mica fred pel meu gust.
He aclucat els ulls per escoltar els renous que m’envoltaven: el cant dels ocells, el xiuxiueig de les fulles, algun picarol llunyà acompanyat pel seu bel (potser no era tant llunyà, però sona millor) i, per descomptat la moixeta,  que s’ha acostat miolant a jugar amb la meva sabata. M’ha tret un somriure. 
Però llavors també he percebut el ploriqueig de la cussa, a la meva esquena. A vegades només sentim el que volem sentir, ignorant la resta, o… només sentim el que hem après a sentir. La cussa semblava que percebés el batec del meu cor. Potser volia que m’hi acostés i l'abracés, feia només uns minuts que havia vist com feia cas a la moixeta, o simplement em volia dir… jo també hi sóc!

Realitats

flora en el penyal
“Flora en el Penyal”
1940 Oli i tremp. Marc original. 90 x 70 cm. Kunstmuseum. Berna.
Paul Klee
“Cada vida és un punt de vista sobre l’univers. En rigor, el que ella veu, una altra no ho pot veure. Cada individu –persona, poble, època – és un òrgan insubstituïble per a la conquesta de la veritat… La realitat, com un paisatge, té infinites perspectives, totes elles igualment verídiques i autèntiques. L'única perspectiva falsa és aquella que pretén ser única
José Otega y Gasset
"La Doctrina del Punto de Vista"
El Tema de Nuestro Tiempo
 
A vegades ens costa acceptar l’existència d’altres realitats

Amor a mort


Si dins l'amor ens cal morir una mica
i dins la mort trobem nostre conhort,
¿quina cosa serà més dolça i rica:
morir en l'amor o reposar en la mort?
Josep M. López-Picó (Barcelona 1886-1959)