La virtut de la llengua

trabalenguasAvui he tornat a la llengua, però no l'embarbussarem gaire, simplement us mostraré un petit conte.
El deixeble va anar a visitar el mestre en el moment de la mort
- Deixa'm en herència una mica de la teva saviesa - li va demanar.
El savi va obrir la boca i va demanar al jove que se la mirés per dins i va dir:
- Tinc llengua?
- Segur - va respondre el deixeble
- I les dents, tinc encara dents?
- No - va replicar el deixeble -. No veig les dents.
- I saps per què la llengua dura més que les dents? Perquè és flexible. Les dents, en canvi, cauen abans perquè són dures i inflexibles. Així que acabes d'aprendre l'únic que val la pena aprendre.
Bruno Ferrero
No sé si és l’únic que val la pena aprendre, però és una bona lliçó.

Embarbussaments

travallengua
Els embarbussaments o “travallengües” són els exercicis en forma de jocs lingüístics que la gent ha anat construint per tal de treballar o “fer equivocar” de forma espontània i agradable els principals fonemes de la llengua. Això els converteix en una eina molt útil en l’àmbit escolar.
M’agrada jugar amb la llengua (no sigueu mal pensats), amb els mots i els seus sons, i  gaudir de la seva riquesa. Així que us proposo un seguit d’embarbussaments per exercitar-la, voleu jugar amb mi?

Aquí van:

- Catrina i Bertrina trinxen trenta doctrines a la trona.
- En cap cap cap el que cap en aquest cap.
- En quin tinter té tinta en Toni?

Altres exemples que també trobem amb un caire entre ingenu i maliciós són:

- Es coloms des metge volen  per damunt es parral del rei.
- Foc en anglès, és carbó encès.
- Codonys collia la tia Maria.
- Dalt per, dalt per, dalt per.

I aquí n’hi van uns una mica més maliciosos.

- De genollons genollons, collia collia, de genollons genollons, collia codonys; de genollades, codonyades, i a amb els dits codonys collits.
- A l’horta del Senyor me n’entri; en entrar cotó collí, al redó collí cotó, i en sortir cotó collí.
- Sota del pont n’hi ha una nina, que renta un davantal de cotolina, que la flor trau que la flor tria, que la flor tria que la flor trau.

Esper que us hàgiu quedat amb la llengua totalment destravada.
Una abraçada embarbussada!!

La vida és...

arbre de la vida

La vida és una oportunitat: aprofita-la.
La vida és bellesa: admira-la.
La vida és beatitud: assaboreix-la.
La vida és un somni: fes-lo realitat.
La vida és un repte: afronta'l.
La vida és un deure: compleix-lo.
La vida és un joc: juga'l.
La vida és preciosa: tingues cura d’ella.
La vida és riquesa: conserva-la.
La vida és amor: gaudeix-la.
La vida és un misteri: desvetlla'l.
La vida és una promesa: compleix-la.
La vida és tristesa: supera-la.
La vida és un himne: accepta'l.
La vida és una tragèdia: domina-la
La vida és una aventura: viu-la
La vida és felicitat: mereix-la.
La vida és la vida: defensa-la.
Mare Teresa de Calcuta
La vida és com nosaltres volem que sigui. Podem quedar-nos mirant les ombres, o bé deixar que la llum ens il·lumini.


La vida és...
L’encens m’obre els epitelis tendríssims.
La vida no és una partida de dominó.
La vida és... –per cert, sabeu què és la vida-.
Viure és respirar i sentir, i arribar
tard a la flama final?
Hi deu haver tants sentits de viure la vida
com maneres d’entendre-la.
al joier de la vida, la joia dels dies viscuts.
Hem compartit l’orgasme de la paraula.
Hem vestit els dies despullats.
La vida i l’amor han sembrat anyades
a la nostra pell, i ara, ni rosa ni clavell.
Núvols sense pluja al capçal de la companyia.


Sense senyal


M'afegeixo a la protesta també

Alegries de xocolata

Denise Bailey cuinera
Era divendres capvespre. Sa mare solia elegir aquest dia per cuinar, com si es volgués desfer de totes ses càrregues de sa setmana. És notava que cuinar la relaxava i a na Mariona li encantava aquest moment. Semblava que tot desaparegués, que es món es detingués només per elles.
Na Mariona observava encisada com sa mare anava mesclant els ingredients, un a un, amb tendresa.
- Un tassó de somriures, un pessic d’il·lusió, una culleradeta d’esperança, dos-cents grams de dolçor, i molt molt d’amor.- la mare, còmplice, li feia sa mitja – què hi manca?
- La xocolata, mare!! I na Mariona li posava ses escapçadures amb delicadesa i decisió. - Ummm!
- Recorda, tot en sa justa mesura, ni més ni manco…
Una vegada posades dins el forn, na Mariona no les perdia de vista.
- Mare, mare!! Ja són cuites!!

 
participació a la iniciativa del blog Contes divers

Carta oberta a Alejandro Sanz


Bucejant una mica per la xarxa m'he topat amb aquesta carta de Lucas Sánchez dirigida a Alejandro Sanz (aquí).  Val la pena llegir-la, és realment interessant.

Carta Abierta a Alejandro Sanz
21 Jan. 2011

Hola Alejandro,
Hace muchos días que ando dándole vueltas a la ley Sinde, a los derechos de autor, y leyendo tus desafortunados tweets. Ahora que tengo las tres cosas juntitas, me gustaría cometarte algunas cosas.
Soy científico, joven investigador del Centro Nacional de Biotecnología y actualmente “Visiting Assistant in Research” en la Yale School of Medicine, en New Haven, Conneticcut.
Trabajo en el desarrollo de vacunas para el tercer mundo, centrando mis esfuerzos en la Leishmaniasis, una enfermedad olvidada que mata e incapacita en África, Asia y Sudamérica. Y aunque no lo sepas (y muchas personas no lo saben) es esa enfermedad que hace que miles de pobres niños tengan el vientre hinchado y mueran. La misma que hace que sus padres no puedan trabajar. Entre nosotros, ese tipo de enfermedades que hace que el tercer mundo siga siendo tercer mundo.
Cuando consigo que mi trabajo funcione, tras muchísimas horas de laboratorio, intento publicar mis resultados. ¿Sabes lo que pasa cuando lo hago? Que la revista se queda con todos mis derechos de autor. CON TODOS. Si quiero, no sé, poner una figura de mi trabajo en algún otro formato, tengo que pedir permiso. Por mi figura. Por mi trabajo. Y te hablo de figuras en blanco y negro. En color no podemos pagarlas.
¿Sabes por qué? Porque PAGO POR PUBLICAR. Sí, en serio, lo hacemos. Mi laboratorio tiene que pagar para poder difundir los avances científicos que puedan curar a esos niños o a sus padres en el futuro. PAGO POR PUBLICAR y tengo que pedir permiso por mi figura, por mi trabajo.
Ahora podrías meter en 140 caracteres que luchar por mis derechos no me impide que tu lo hagas por los tuyos, yo seguiría leyendo.
Desde que el hombre es hombre, desde que el ser humano es humano, ha demostrado que necesita expresar sus sentimientos. Y de ahí surgió el arte. También, al mismo tiempo, surgieron las preguntas de qué hacía aquí. Los famosos “de dónde vengo, quién soy, y a dónde voy”.
Y es que las dos cosas, ciencia y arte, son humanas, pero no por ello profesiones.
Mira, no sé, 100 o 200 años atrás. El arte lo hacía el que podía permitírselo. Y la ciencia también. Hasta Darwin descubrió el origen de las especies en un tour por el mundo, en el que vio que los pinzones de unas islas tenían los picos más grandes que otros. La gran revolución científica vino de un viaje de alguien que pudo permitírselo.
Ahora, industria mediante, los artistas cobran por entretener y los científicos cobran por descubrir cosas. Una maravilla para los que no somos de familias ricas y queremos hacer ciencia o arte.
Yo me he quejado y mucho de mi falta de derechos. De intentar defender lo que ahora, para mí, es más que un reconocido trabajo. Y también creo cosas.
La diferencia es que yo con un salario tengo. Y lucho por un salario digno. QUE ME PAGUEN POR MI TRABAJO. No creo que tenga sentido que me paguen tiempo después por mis logros. Te recuerdo que lo que yo quiero es una vacuna para la enfermedad en la que trabajo. Y pagar mis facturas. No quiero ningún rendimiento extra que no me merezco. No quiero derechos de autor, quiero que mis avances sigan derechos a conseguir su objetivo.
Entiendo que quieras que te paguen por tu trabajo. O que defiendas tu caché en los escenarios.Y supongo que debes negociar lo que te paga una discográfica por grabar un nuevo disco. Pero cobrar también impuestos sobre los CD´s , discos duros, lo-que-sea que la S.G.A.E quiera inventar para sangrar al ciudadano medio, perdóname muy mucho, pero yo, lo veo excesivo. Intentar lanzar una ley que te permita cobrar más de lo que te toca porque la industria que a ti te trata bien se está muriendo, lo siento, pero no. Limitar las libertades individuales para maximizar vuestro beneficio no es justo.
¿Sabes por qué tengo un blog de divulgación científica? Para que el mundo vea que la ciencia es importante. Para que posiblemente en el futuro sea una profesión digna. Yo no busco hacerme rico. Yo no quiero recortar libertades. Yo lucho por cambiar la industria que hace que mi actual profesión me obligue a tener otra con la que, juntas, poder pagar las facturas.
Y por favor, no vuelvas a comparar los derechos a recibir medicamentos de los niños pobres con el derecho a declarar culpable de piratería a diestro y siniestro. Que ya lleváis demasiado tiempo cobrando por ello. Renovaos o morid. Pero no creo que debas compararte con los que de verdad mueren aunque de vez en cuando reciban tu dinero.

Atentamente,
Lucas Sánchez.

Estim

Amigos

Estim a la gent que viu al meu voltant.

Estim l’alegria i per això la trob

al meu costat. Estim l’amistat

i per això recull estrelles.
Phil Bosmans

Saviesa intemporal

buynothingoutline

Sòcrates, com a bon filòsof que era, creia que la persona sàvia viuria instintivament d’una manera frugal. Ell mateix ni tan sols duia sabates. Això no obstant, una vegada i una altra cedia a l'encís de la plaça del mercat i solia anar-hi per a veure les mercaderies que s'hi oferien. Quan un amic li va preguntar la raó perquè ho feia. Sòcrates li va dir:

- “M'encanta anar-hi per a descobrir sense quantes coses sóc perfectament feliç”.

L'espiritualitat no consisteix en saber allò que vols,
sinó en comprendre allò que no necessites.

Quan el teu fill...

amor_familiar
Quan el teu fill...

Et busqui amb la seva mirada, mira'l.

T’estengui els seus braços, abraça'l.

Et busqui amb la seva boca, besa'l.

Et vulgui parlar, escolta'l.

Se senti desemparat, empara'l.

Se senti sol, acompanya'l.

Et demani que el deixis, deixa'l.

Et demani tornar, rep-lo.

Se senti trist, consola'l.

Estigui fent un esforç, anima'l.

Estigui fracassant, protegeix-lo.

Vagi perdent tota esperança, encoratja'l.
Arnaldo Rascovsky
(n. Córdoba (Argentina) 1907 - Buenos Aires 1995),
metge, pediatra i psicoanalista)

Endevina Endevinalla 6

animated_thinking_cap

M’agraden les endevinalles,

no hi ha cap motiu concret,

tan sols explic aquest fet,

abans que em peguin les rialles.


I aquí us dic aquesta,

que m’ha cridat l’atenció,

a veure si obriu la testa,

i en trobeu la solució:


Com que és moreno el meu pare,

jo sóc morena també,

i encara que sembli estrany,

per fer-me m’han de desfer.

Na Laia Somiatruites

Alessia Girasole
Na Laia no se n’adonava i tornava al seu gronxador preferit. El seu cor es movia al ritme del seu somni i s'abstreia de tot el que l’envoltava.
Li passava als llocs més insospitats. De cop i volta, es quedava immòbil, encisada amb els seus pensaments i amb un somriure dibuixat als llavis. De tant en quant obria i tancava els ulls o amollava un sospir profund que la solia delatar.
No hi mancaven les roselles, la seva flor preferida. Eren vermelles, com les seves galtes i els seus pètals delicats es movien al compàs del gronxador.
Tampoc es deixava les abelles, pensava que donaven més versemblança al seu somni. És el meu somni! Es deia algun cop, com donant-se permís per somiar el què volgués.
De sobte va dir en veu alta: Tres-centes quaranta-quatre! I es sentí una bona riallada.
- 7 X 7! - repetí la mestra.
Estava comptant estrelles…

participació a la iniciativa del blog Contes divers

Dir, fer

poesia_infantil

A Roman Jakobson

Entre el que veig i dic,

Entre el que dic i call,

Entre el que call i somii

Entre el que somii i oblid

La poesia.

Es rellisca entre el sí i el no:

diu

el que call,

calla

el que dic,

somia

el que oblid.

No és un dir:

és un fer.

És un fer

que és un dir.

La poesia 

es diu i es sent:

és real,

es dissipa.

Així és més real?

Idea palpable,

paraula

impalpable:

la poesia 

va i ve

entre el que és

i el que no és

Teixeix reflexes i els desteixeix.

La poesia

sembra ulls en les pàgines

sembra paraules en els ulls.

Els ulls parlen

les paraules miren,

les mirades pensen.

Escoltar els pensaments,

veure el que diem

tocar

el cos

de la idea.

Els ulls

es tanquen

Les paraules s’obrin.

Octavio Paz (1914-1998) Mèxic