U i SET

pau
Us explicaré un conte molt curt, inventat per un pare que viatjava molt i cada vespre trucava per telèfon a la seva filla per explicar-li una història abans d’anar a dormir:
“He conegut un noiet que era set noiets.
Vivia a Roma, es deia Paolo i el seu pare era tramviaire.
Però també vivia a París, es deia Jean i el seu pare treballava en una fàbrica d’automòbils.
Però també vivia a Berlín i es deia Kurt, i el seu pare feia de professor de violoncel.
Però vivia també vivia a Moscou, es deia Iuri, com Gafarin, i el seu pare feia de paleta i estudiava matemàtiques.
Però també vivia també a Nova York, es deia Jimmy i el seu pare tenia una gasolinera.
Quants n’he dit fins ara? Cinc. Me’n falten dos:
L’un es deia Txú, vivia a Xang-hai i el seu pare era pescador; l’últim es deia Pablo, vivia a Buenos Aires i el seu pare feia de pintor de parets.
Paolo, Jean, kurt, Iuru, Jimmy, Txú i Pablo eren set, però eren tanmateix el mateix noiet que tenia vuit anys, que ja sabia llegir i escriure i anava en bicicleta sense posar les mans al manillar.
En Paolo tenia el cabell negre, en Jean ros i en Kurt castany, però eren el mateix noiet. En Pablo anava al cinema en castellà i Jimmy en anglès, però eren el mateix noiet, i reien en la mateixa llengua.
Ara han crescut tots set, i ja no podran fer-se la guerra, perquè tots set són un sol home.”
Gianni Rodari
I és que, a ben segur, la pau del món la fem entre totes les persones. Tots riem, plorem, estimem… en la mateixa llengua.

Aquest conte forma part de l’antologia de: Rodari, G (1983), Contes per telèfon. L’he trobat en un llibre que es diu Fem les Paus. Mediació 3-6 anys (ceac Educació Infantil), una proposta pedagògica, eminentment pràctica, adreçada a aprofitar els conflictes que de manera natural sorgeixen en l’entorn proper. Una eina bastant interessant, sobretot com a mestra.

Poema de les mans

amasar harina

A les mans duc amor,
duc dolor,
duc bondat.
A les mans duc perfum,
duc la llum,
duc pecat.
A les mans porto el pes,
porto el bes,
porto el plor.
A les mans porto el fang,
porto sang,
porto flor.
A les mans toco espills,
toco els fills,
toco neu.
A les mans toco el jorn,
toco el torn,
toco arreu.
A les mans sent el mal,
sent la sal,
sent lo brut.
A les mans sent el sol,
sent el vol,
sent virtut.
A les mans tinc camí,
tinc el hui,
tinc dema.
A les mans tinc el vers,
tinc revers,
tinc el pa.
A les mans soc un foc,
soc un poc,
son un ric.
A les mans soc amant,
soc constant,
soc amic.
A les mans sempre l’or,
sempre el cor,
sempre el be.
A les mans sempre actiu,
sempre viu,
sempre fe.
Si a les mans tot ho puc,
tot ho duc,
tot té avanç,
a les mans... tot per Deu,
tot jo en creu,
tot... ¡A MANS!
Pedro Delmonte Hurtado
València (1928-2004)

Fins a mil!

el-amor-de-una-madre

L’altra dia, anant amb la meva filla, vaig mantenir una conversa amb ella que no crec que se m’oblidi mai:

Mariona: Mamà, t’estim!

Jo: M’estimes?

Mariona: Sii!! T’estim fins a mil! (alegre i convençuda)

Es va fer un silenci, la seva expressió va canviar…

Mariona: Mil és molt, no? (amb un to molt seriós)

Jo: És moltíiiiiiiissim!!!

Mariona: Idò jo t’estim fins a miiiil!! (somrient un altre cop)

Jo: I jo fins a mil i tornar! (amb el cor eixamplat i ple de joia)


Una abraçada fins a 1000!

Un poc de sal

bo_novelty
Novelty of Life by Bill O'Neil


M’han enviat aquestes definicions i jo no sé per on partir, que m'ajudeu?

Segons els metges és una malaltia, perquè un sempre acaba al llit. 

Segons els advocats és una injustícia, perquè sempre n’hi ha un a dalt i l’altre a baix.

Segons els arquitectes és una errada, perquè la zona d’entreteniment està a baix del clavegueró. 

Segons els polítics és la democràcia perfecta, perquè tots els participants gaudeixen per igual. 

Segons els economistes és una mala inversió, perquè és més el que entra que el que surt.

Segons els matemàtics és l’equació matemàtica perfecta, perquè la incògnita eleva al membre a la seva màxima potència, el tanca entre parèntesis, li extreu el factor comú i el redueix a la seva mínima expressió. 

PD. Està permesa la imaginació, el sentit comú, el sisè sentit (i el primer),  el sentit de l’humor i alguns pensaments in-purs.

Frase del dia



La poesia, al cap i a la fi, deu tenir aquesta funció terapèutica:
superar les agressions de la vida a cops de paraules.


Guillem Viladot (Agramunt, Urgell 1922-Barcelona 1999)




Minimàlia

Bon dia, bon any, que siguis feliç

my_precious_friend
My Precious Friend by Sarah Ramos

FILASTROFA DE LES PARAULES

Filastrofa dels mots que ara aprendràs:

el qui en vulgui algun que faci un pas.

Tinc de paraules la testa ben plena,

com per exemple "lluna" o "la balena".

També n'hi ha algunes d'un xic complicades

com ara "aritmètica" o bé "maltempsades".

Però les més boniques les tinc dins del cor,

sento com bateguen: són "mama" i "amor".

També per als amics en tinc més de sis:

"Bon dia, bon any, que siguis feliç",

paraules boniques i paraules bones

que valen per tota mena de persones.

La que és més malvada de tota la Terra

és una paraula que odio:"la guerra".

Per poder esborrar-la sense compassió

tots hem de dur gomes, i com més, millor.

Gianni Rodari

(Versió catalana de Miquel Martí i Pol)

Gràcies

Afegeix els teus propis motius i maneres de donar les gràcies.

Moltes Gràcies!!

Silenci

1577208_the_hide_fairy_by_cathydelanssay
Il.lustració de Cathy Delanssay

M’atreu el silenci.  Què ho fa? Hi deu haver tantes raons! Potser perquè és difícil de trobar. S’amaga, és fugisser, fràgil i a voltes tant valent!

Estim el silenci, amant intocable de les nits fredes. Enyorat i desitjat. En ell em trob a mi mateixa. M'escolt i em sent, hi sent! Entro en la consciència del que és llunyà i del més proper, del profund i de l’obvietat, del passat i del present.

Amic, mon amic, el silenci, pura bellesa ingràvida. Amic dels somnis i reparador dels dubtes, embolcall dels pensaments. Tresor de l’ànima.

Shhhhhh!

Tots tenim caires!


En els seus contes, Jérôme Ruillier, reflecteix de forma sorprenent i suggestiva els valors de l'amistat i la multiculturalitat enfront dels prejudicis i la xenofòbia. Utilitza "Personatges esquemàtics creats amb cartolines i simples trames de colors que són capaços de transmetre les claus de la convivència"
El primer cop que vaig veure aquest conte vaig pensar que era una eina molt útil a dins l'aula per a transmetre aquests valors tant importants. Com que el vaig trobar en format vídeo, ho vaig cercar en format de presentació de diapositives per a poder traduir-ho al català (qüestió de principis), li vaig posar música i el vaig tornar a pujar a la xarxa. És a dir, el m'he mirat per tots els caires.  Al final de tot el procés he arribat a la conclusió que  no sé si el que vol transmetre és tant clar com voldria (això em passa per donar tantes voltes a les coses) i he estat a punt de no posar-ho al blog.
M'explico:
Voleu dir que a la realitat hi ha tants rodonets i un sol quadradet?
Voleu dir que la millor manera de resoldre un problema és canviant la porta? I si després ens arriba un pentàgon? Hem de fer tantes portes com persones?
Els caires poden representar qualsevol tipus de diferències (físiques, psíquiques, culturals). Si parlàssim de persones amb alguna discapacitat, no és vera que tots i cada un de nosaltres en tenim alguna?
És important, des del meu punt de vista, ser conscient de la pròpia vàlua i ser capaç d'admetre les pròpies limitacions (quasi res), a partir d'aquí podrem i hem d'acceptar les dels altres. 
Pot ser hem de fer una porta per la que hi pugui entrar tothom.

Endevina Endevinalla 5

besos

Fa temps que no he posat una endevinalla i avui he decidit posar-ne una. A veure si us animeu!
L’un creu ésser superior,
l’altre inferior es creu,
sense dir-se res s’estimen
i es besen per tot arreu.
Us envio una besadeta enigmàtica!

Amor amb humor


Sé que el vídeo no és per llogar-hi cadires, però a mi m'ha fet treure un somriure i m'ha fet pensar amb una dita de n'Antonio Gala que m'agrada molt:

"L'amor més indiscutible és el que no respecte les normes discutibles: 

ni de posició,
ni de família,
ni de raça,
ni de religions,
ni d'edat, 
ni de sexe."
Potser haurem d'afegir... ni d'espècie.

Un cop de mà

Coloured_Hands

Arrel d’un poema sobre les mans que vaig llegir a l'escola, he començat a pensar en totes les expressions que es refereixen a aquesta part del cos, i la veritat és que n’hi ha a mans plenes. He fet mans i mànigues per trobar-lo a la xarxa, i no hi ha hagut manera. Potser no hi tenc la mà trencada, però amb la mà al cor us dic que hi he passat una bona estona.

A vegades tenim tantes coses en les que pensar que no sabem ni on tenim la mà dreta. No sempre ens adonem quan necessitem un cop de mà, que no és el mateix que ens descarreguin la mà. Com us podeu suposar, no m’agraden les persones amb les mans-falagueres. De primera mà sé que arribar a les mans no ens dur enlloc. El millor és posar-se en mans d’algú de confiança. El que no hem de fer és quedar-nos amb les mans creuades.

És important tenir sempre les mans netes i, sobretot, lliures, però això ,a vegades, no està en les nostres mans. A voltes cal rentar-nos les mans en alguns assumptes, si no volem tenir-les brutes.  Així i tot, només solem deixar de la mà alguns assumptes sinó  no tenim prou mans per  dur-los a bon port. 

A mans besades us he escrit aquestes paraules, i posaria la mà al foc que m’he deixat moltes expressions, però certament esper que no us hàgiu quedat amb les mans buides.

Un pensament

looking-for-the-herd_by-ursula-vernonl-full-size
Úrsula Vernon


La felicitat no depèn de l’"altura" a la que hem aconseguit arribar en la nostra vida…

Juguetes

children_playing
Què feliç ets, nin, assegut a la pols,

gaudint tot el matí amb una branqueta rompuda!

Somric quan et veig jugar amb aquest trosset de fusta.

Estic ocupat fent comptes,

i em passo hores i hores sumant xifres.

Potser em mires de cua d’ull i penses:

«¡Quina necessitat de perdre el capvespre amb un joc com aquest!»

Nin, els bastons i les coques de fang

ja no m’entretenen; he oblidat el teu art.

Persegueixo entreteniments costosos

i acaramullo or i plata.

Tu jugues amb el cor alegre amb tot el que trobes.

Jo dedico les meves forces i el meu temps

a la conquesta de coses que mai podré obtenir.

En el meu fràgil esquif pretenc creuar el mar de l’ambició,

i arribo a oblidar que també la meva feina és només un joc.

Rabindranath Tagore

No deixem que els nins perdin l’art de jugar amb el cor.

No oblidem que, ja no només la feina, sinó la mateixa vida, és un joc.

Juguem?

 

Nit de Reis (2)


Ulls plens de llum
alegre desmesura
somnis desperts

Nit de Reis (1)

Noche estrella

Els ulls li brillaven i el cor li bategava amb força. Ho notava. No parlava, però amb els llavis mig oberts i la seva mirada sobraven les paraules.
M’abraçava, com si em volgués transmetre la seva alegria. Jo, contagiada, sentia com el  meu cor creixia d’emoció. Els estels n’eren testimonis.
Ni ella ni jo gosàvem moure’ns, per no espantar la màgia. De sobte digué:
– Mira, mira, són aquí!

Un poder irresistible

Us vull mostrar un vídeo revelador, ple d'humanitat. Esper que us agradi:


Sí, amics, parlo del poder irresistible de les abraçades. Una abraçada dóna força, augmenta l'autoestima,  ens omple de somriures, d'alegria i d'energia positiva, cura,... tant a qui les dóna com a qui les rep.
Abraçar-se és una experiència increïble, però no parlo d'abraçades qualsevol, sinó d'aquelles que es donen amb el cor. Darrera cada abraçada hi ha tot una sèrie d'emocions que són difícils transmetre amb paraules.... i a més, són gratuïtes!
Tenc unes ganes d'abraçar immenses! Us n'envio una de ben grossa!

Cortina de fum?

cortina de humo

No, no, jo no fum. Però,

 US HEU ADONAT QUE

TOT HA PUJAT

DE MALA MANERA?

Jo confesso

20081127233218-premi-poesia

Fa uns vuit mesos que estic amb el bloc. Hi ha dies que tenc clar el que publicaré i d’altres que no li tenc tant. El darrer mes de l’any ha estat el que he fet menys entrades, i és que no és fàcil anar publicant assíduament, admiro als blogaires que ho fan. 

Molts cops he dit que no tenc cap pretensió en fer aquest bloc, però me n’adono que no és del tot cert. M’enriqueix moltíssim, més del que m’hagués pogut imaginar i m’omple en molts sentits.

Arribar fins aquí és com un somni i en certs moments pas pena de no saber oferir-vos el que espereu trobar. Però no hi puc fer gaire, simplement  seguir essent jo mateixa i gaudir del bloc per tal que vosaltres també ho pugueu fer. Seguiré somiant, si m’ho permeteu, amb la vostra companyia. 

I ja que estam en confessions, he decidit fer una llista amb alguns dels desitjos per aquest any, no trobeu que ja és ben hora?

  • Vull riure més, molt més, i amb ganes.
  • Vull obrir-me més a la gent, confiar  amb els que m’envolten, vull córrer el risc.
  • No vull angoixar-me pel que és innecessari.
  • Vull ajudar a qui ho pugui fer i deixar-me ajudar (a vegades les dues coses són difícils)
  • Vull agrair totes les coses bones que rebi i les no tant bones, perquè elles també succeeixen per algun motiu, encara que no sempre el pugui veure al primer cop d’ull.
  • Vull estimar molt i vull aprendre a deixar-me estimar.
  • Vull mimar-me dia a dia, encara que sigui per uns segons.
  • Vull mirar i veure.
  • Vull gaudir de cada moment.
  • Vull somiar amb els ulls oberts.
Sé que per aconseguir el que volem no basta només en desitjar-ho però, no creieu que és un bon començament?


* Darrerament sóc un poquet repetitiva. Igual dic el mateix amb paraules diferents. A vegades un necessita dir-se les coses moltes vegades per acabar-se-les de creure. Aniré fent.

Aixequem la mirada

Up1
Il·lustració de Sam Weber

Les flors il·luminaran el teu jardí,
però llevat que obris la finestra
mai gaudiràs de la seva fragància.

Els ocells tornaran a la primavera,
però si segueixes tancat en el teu soterrani
ni tan sols sabràs que l’hivern ja ha passat.

El sol sortirà sens dubte demà,
però si no aixeques la mirada al cel
els seus raigs mai il·luminaran el teu rostre.

Si romans quiet, massa quiet,
deixes de ser un home i  et tornes una estàtua,
i llavors la vida deixa de fluir a través teu.
Martha Morris