Inspiració

Tardor, Giuseppe Arcimboldo, 1573

Fa unes dues setmanes que estic cercant la inspiració darrera aquesta imatge. De fet l'he buscada per davant, per darrera i per ambdos costats, però no hi hagut manera. 
He de reconèixer que Arcimboldo va tenir un gran mèrit, escollint cada una de les parts i disposant-les en el lloc més adient .  La patata, el nap, el codony i la magrana. La figa, el raïm, el bolet i també la pastanaga. El rave, la pera i, per descomptat, la carbassa. Sens dubte una  composició original i sorprenent, mes he de confessar que no m'ha arribat al cor. Em sembla que la seva extravagància no em permet arrencar les paraules de la tela que l'empara.
He intentat apropar-me a cada un dels seus elements, observant-los de prop,  palpejant-los un a un, memoritzant la seva textura i olorant-los com es pugui olorar el més car dels perfums. No m'he oblidat d'assaborir-los, com si es tractassin de la menja més exquisida que us pugueu imaginar. 
Ha estat inútil. La  mescla de sensacions obtinguda ha estat igualment estranya i poc satisfactòria per a l'afer en qüestió. A l'únic que m'ha inspirat és a un bon àpat de diumenge.

Us hi apuntau? (a l'àpat, vull dir...) 

Una aportació a Relats Conjunts

6 silenci(s):