L'art de cuinar...



Tota la nit ha plogut, la terra és més que humida i es respiren uns aires cada vegada més freds. Fa un dia de pilotes! 
No, no,... no vull expressar cap tipus de malestar ni tampoc cap entusiasme extraordinari. Bé, pot ser sí que és un dia extraordinari, però el que realment volia dir és que aquest matí em passaré el matí fent pilotes, mandonguilles o mondonguilles, com vulgueu.
Julivert, ceba, moraduix i all, tot ben picadet, menut menut, i amb un parell d'ous, a remanar-ho tot ben remanat. Tal com feia la padrina. Jo no n'hi vaig veure fer, però me la m'imagino perfectament.
Espècies: sal i preba bo, les de tota la vida, sense complicacions, ...
Les carns assaonades prenen textura. S'entremesclen amb les mans, amarant-se de tots els sabors i, de tant en tant, un pessic als llavis. Uns llavis desitjosos per provar la menjua. 
I ara, amb paciència i amb tendresa, les mans cobertes de farina comencen a donar-lis forma.  Amb uns moviments quasi inconscients, però ben mesurats, una a una, sense pressa, sense pausa.
Ja només queda coure-les i, per descomptat, tastar-les...  bon profit!

11 silenci(s):