La felicitat mai se'n va


Hapiness Like a Butterfly, by Elzbieta Mozyro
La felicitat no té contraposat perquè mai és perd.
Pot estar enfosquida, però mai se'n va... perquè tu ets felicitat. La felicitat és la teva essència, el teu estat natural... i, per això, quan alguna cosa s'interposa, l'enfosqueix, i sofreixes per por a perdre-la. Et sents malament perquè ansies allò que ets. És l'afecció a les coses que creus que et proporcionen felicitat el que et fa sofrir. No has d'affeccionar-te a res, ni a cap persona, ni a la teva mare, perquè l'afecció és por, i la por és un impediment per a estimar.
El responsable dels teus enfadaments ets tu, doncs encara que l'altre hagi provocat el conflicte, l'afecció i no el conflicte, és el que et fa sofrir.
És la por a la imatge, que l'altre hagi pogut fer de tu, por a perdre el seu amor, por a haver de reconèixer que és una imatge la que dius estimar, i por a que la teva imatge, la que tu somies que ell tengui de tu es trenqui.
Tot temps és un impediment per a que l'amor sorgeixi.
I la por no és innata, sinó apresa.
La por és provocada pel que no existeix.
Tens por perquè et sents amenaçat per alguna cosa que ha registrat la memòria.
Tot fet que has viscut amb angoixes per unes idees que et ficaren queda registrat dintre teu i surt com una alarma en cada situació que t'ho recorda.
No és la nova situació la que l'emplena d'inseguretat, sinó el record d'altres situacions, que et contaren o que has viscut anteriorment amb una angoixa que no has sabut resoldre.
Si desperts a això, i pots observar-ho clarament recordant el seu origen, la por no es tornarà a produir, perquè eliminaràs el record.

Anthony de Mello

1 silenci(s):