La casa de les paraules

Il.lustració de Gustavo Aimar

"A la casa de les paraules, somià Helena Villagra, hi acudien els poetes. Les paraules, guardades en vells flascons de vidre, esperaven als poetes i se'ls oferien, boges de ganes de ser triades: elles pregaven als poetes que les miressin, que les ensumassin, que les tocassin, que les llepassin. Els poetes obrien els flascons, provaven paraules amb el dit i llavors es llepaven els llavis o arrufaven el nas. Els poetes caminaven a la recerca de paraules que no coneixien, i també cercaven paraules que coneixien i havien perdut."

Eduardo Galeano
Libro del los abrazos


Un no sempre troba les paraules per expressar tot el que vol o necessita dir. Estaria bé disposar de la casa de les paraules per a pegar-hi una ullada, o simplement per perdre-s'hi una estona. Segurament hi trobaríem flascons grans, plens de contigut, i d'altres més petitons, quasi insubstancials... Potser hi trobaríem paraules mare, inspiradores, o qui sap, paraules imaginàries, d'aquelles que ajuden a expressar tot allò que és tan difícil de dir però que basta una mirada per fer-nos entendre. 
Seguiré somiant, i entre els somnis aniré cercant paraules per a què les pugueu mirar, tocar, acaronar, i tastar-les, llepant-vos els dits i ja em perdonareu si algun cop us fan arrufar el nas.

3 silenci(s):