Gent necessària


Gent necessària

Hi ha gent que només dient una paraula
Encén les il·lusions i els rosers.
Que només somrient entre els ulls
Ens convida a viatjar per altres llocs.
Ens fa recórrer tota la màgia.
Hi ha gent que només donant la mà
Trenca la solitud, para la taula, 
Serveix l'olla, col·loca les garlandes
I només empunyant una guitarra
Fa una simfonia d'anar per casa.
Hi ha gent que només obrint la boca
Arriba fins als límits de l'ànima,
Alimenta una flor, inventa somnis,
Fa cantar el vi dins les alfàbies... 
I després es queda com si res.
Hi ha qui se'n va de nuvi amb la vida
Desterrant una mort solitària,
Doncs sap que just al devora
Hi ha gent que és així, tan necessària!!

Hamlet Lima Quintana
Poeta argentí (1923 - 2002)
traducció pròpia

GENTE NECESARIA

Hay gente que con solo decir una palabra
Enciende las ilusiones y los rosales.
Que con solo sonreír entre los ojos
Nos invita a viajar por otra zona.
Nos hace recorrer toda la magia.
Hay gente que con solo dar la mano
Rompe la soledad, pone la mesa,
Sirve el puchero, coloca las guirnaldas
Y con solo empuñar una guitarra
Hace una sinfonía de entre casa.
Hay gente que con solo abrir la boca
Llega hasta los limites del alma,
Alimenta una flor, inventa sueños,
Hace cantar el vino en las tinajas...
Y después se queda como si nada.
Hay quien se va de novio con la vida
Desterrando una muerte solitaria,
Pues sabe que a la vuelta de la esquina,
Hay gente que es así, tan necesaria !!!!!

6 silenci(s):