Vents de tardor


"Núvols i fulles" (C. Osorio)

Sóc com arbre de tardor
Que va perdent ses fulles
I a cada fulla, un sospir
I a cada sospir, una llàgrima
Despullant-me d’il·lusions
Tal com passa la jornada. 
Les arrels em donen vida
I alhora em son presó
No sempre trob la saó
Ni la llum per ma ferida.
I entre engronsada i engronsada
Em deix dur pel mateix vent
I em demano, tota innocent
Si hi haurà noves primaveres
Ventafocs

El vent m'ha dit que n'hi haurà... 

9 silenci(s):