Desiderata (poema)


Camina plàcid entre el renou i la pressa i recorda
quina pau es pot trobar en el silenci.

Quan sigui possible i sense rendir-te, 
mantén bones relacions amb totes les persones. 
Enuncia la teva veritat d'una manera serena i clara 
i escolta als altres, fins i tot al maldestre i ignorant, 
també ells tenen la seva pròpia història. 

Esquiva a les persones renoueres i agressives, 
ja que són un empípol per a l'esperit. 
Si et compares amb els altres, et tornaràs 
va i amargat, 
ja que sempre hi haurà persones 
més grans i més petites que tu. 

Gaudeix dels teus èxits el mateix que dels teus plans. 
Mantén l'interès en la teva pròpia carrera 
per humil que sigui, 
ella és un veritable tresor 
en el fortuït canviar dels temps. 

Sigues caut en els teus negocis 
ja que el món està ple d'enganys, 
mes no deixis que això et torni cec 
per a la virtut que existeix. 
Hi ha moltes persones que s'esforcen 
per aconseguir nobles ideals. 

La vida està plena d'heroisme. 
Sigues sincer amb tu mateix, 
especialment no fingeixis l'afecte. 
I no siguis cínic en l'amor, 
ja que enmig de totes les arideses i desenganys, 
és perenne com l'herba. 

Acata dòcilment el consell dels anys 
abandonant amb gràcia les coses de la joventut. 
Conrea la fermesa de l'esperit, 
perquè et protegeixi en les adversitats sobtades. 
Molts temors neixen de la fatiga i la solitud. 
Sobre una sana disciplina, sigues benigne amb tu mateix. 

Tu ets una criatura de l'univers. 
No menys que les plantes i els estels, 
tens dret a existir. 
I tant si ho tens clar com no, 
indubtablement l'univers va com ha d'anar. 

Per això has d'estar en pau amb Déu 
sigui quina sigui la teva idea d'Ell. 
I siguin quins siguin els teus treballs i aspiracions, 
conserva la pau amb la teva ànima 
en la bulliciosa confusió de la vida. 
A pesar de tota la seva farsa, penalitats i somnis fallits, 
el món encara és bell. 

Sigues caut, esforça't per ser feliç!


L'origen d'aquest poema és incert, alguns diuen que és un anònim del segle XVI trobat en un monestir, per altra part, d'altres afirmen que l'autor és Max Ehramn (1872-1945), un advocat i filòsof de Harvard.
traducció de Ventafocs

2 silenci(s):