Arribà el dia...


"I va arribar el dia en què el risc que corria 

per romandre ferma dins del capoll 

era més dolorós 

que el risc que corria per florir"

Anaïs Nin

6 silenci(s):

  • XeXu | 1 d’octubre de 2011 a les 11:35

    La veritat és que seria perfecte que així fos, que una força interior ens fes sortir de la crisàlide que ens empresona, però és que a dins s'hi està tan bé, que calen moltes coses per poder sortir-ne.

  • Carme | 1 d’octubre de 2011 a les 12:47

    És genial, que bé que funciona quan les coses són així. Aquesta eclosió de sortir d'una presó autoconstruida, quan la veus amb els propis ulls, en un mateix o en altres persones, és una de les coses més boniques de la vida.

    Bellíssimes paraules!

  • garbi24 | 1 d’octubre de 2011 a les 15:30

    Hem de seguir les forces naturals.....i quan toca florir s'ha de florir, encara que faci mal.

  • Audrey | 1 d’octubre de 2011 a les 23:32

    A vegades ens cal aquesta por-empenta que ens esperona, llàstima que no sempre hi és i la por que ens té reclosos.

  • carina | 2 d’octubre de 2011 a les 0:38

    Eclosionar, sortir sempre és positiu, val la pena córrer el risc.

  • Ventafocs | 2 d’octubre de 2011 a les 10:58

    A vegades no s'està tant bé com un es pensa, a pesar de la comoditat. El temps i les circumstàncies t'ensenyen que un s'ha de moure per aconseguir seguir somiant... i cal fugir de les comoditats i seguir camins més difícils, però que a la llarga t'omplen més. Moltes gràcies, Xexu, Carme, garbí24, Audrey i carina. per les vostres aportacions.
    Bona setmana!