Mitges Taronges


Avui us vull parlar de fruites. Fa uns dies que pel cap em ronda una qüestió, per què tota la vida, o almenys fins que l'has trobada, ens fan cercar la nostra mitja taronja? No sabeu la de coses que implica això? O és que cada un de nosaltres només som mitjos?
Ja em direu egoista, però jo no vaig de mitges taronges, jo tot ho vull ben sencer! Per compartir, per estimar, per fer camí, però sense dependre de ningú i, per descomptat, que ningú depengui de mi. 
I, seguint amb les meves cabòries, per què dimonis hem de buscar taronges?Per què no pomes o síndries que almenys tenen cor? I us assegur (amics valencians i algun altre solleric) que no tenc res en contra d'aquesta meravellosa fruita.  
Amics lectors, busqueu les fruites que us convenguin més, n'hi ha per a tots els gusts, però busqueu-les ben senceres. Algunes són més dolces i meloses, d'altres una mica més àcides. Algunes tenen molta polpa i d'altres més pela, però aneu en compte, n'hi ha que són molt apetitoses de vista, però molt poc gustoses. Així i tot, el més important és que no estiguin cucades.

Pregunta trampa, us agrada la macedònia?

9 silenci(s):

  • XeXu | 7 de setembre de 2011 a les 22:32

    Això de la mitja taronja és una expressió que sona antiga ja, hauria d'anar caient en desús. Però jo tinc amics que encara ho diuen, ves per on. Penso com tu, la imatge de ser mig no pot agradar a ningú. Siguem sencers i compartim la fruitera. Ser la meitat d'un conjunt, quin mal rotllo.

    La macedònia? Tu ets molt dolentota, eh!

  • garbi24 | 7 de setembre de 2011 a les 22:36

    les taronges son taronges, si ens agraden sempre les podem amanir amb el que els hi trobem a faltar....i degustar-les lentament, però mai partir-les.
    La macedònia.....? si, amb molta nata..;)

  • Carme | 7 de setembre de 2011 a les 22:54

    Res de mitges taronges... més que res perquè no existeixen.

    Quin arbre hi ha que faci mitges taronges?

    Res, res, no existeixen ni literals ni metafòriques.

    I la macedònia (amb trampa i tot) m'encanta. Sense nata, la meva si us plau. :)

  • onatge | 7 de setembre de 2011 a les 23:00

    M'encanta la macedonia... I com tu molt bé dius,el fruit no m'agrada a mitges. Les mitges a la merceria...

    Des del far una abraçada amb barretina.
    onatge

  • LA MAR | 7 de setembre de 2011 a les 23:06

    A mi les que m'agraden són les pomes de Randa (que tenen pels a cada banda)..... bromes apart, estic d'acord amb tu, no em sembla acceptable haver de trobar mitja taronja.
    Per cert les pomes de Porreres (les que tenen pels per ses voreres) són molt bones també.

    (perdó)

  • mar | 7 de setembre de 2011 a les 23:21

    a mi també m'encanta la macedònia!
    sola, sense amaniments...
    però de vegades costa de pair tanta varietat!
    ;)

    i les persones?
    també m'agraden ben senceretes, sí!

  • Gregori Samsa | 8 de setembre de 2011 a les 19:33

    Bona reflexió, jo me l'he feta alguna vegada.
    La meva última nòvia buscava un plàtan i, a poder ser, sencer
    jo feia el fet amb una figa..

    bona fruita

  • Jordi Dorca | 9 de setembre de 2011 a les 18:38

    M'apunto a la síndria. I que no estigui pollada.

  • Audrey | 10 de setembre de 2011 a les 10:44

    Bona reflexió que comparteixo!, em quedo amb les maduixes amb nata.

    Abraçada!