La veu del silenci


La Riera de Rupit

La veu del silenci

Una veu em crida cap al silenci
i fa que a voltes em senti ermità
perdut per viaranys, clots i cingleres
deixo volar l'esperit en plena llibertat.

Quan surt el sol tresco per les muntanyes
flairant a ple pulmó l'olor del bruc i del pi.
Pensaments, amunt, volen pels aires.
Res més desitjo. Ja sóc feliç així.

Contemplo embadalit el vol de les aloses
i dos pardals que enamorats fan niu.
Que boniques són les flors, clavells i roses
i el jonc que blincadís es cria vora el riu.

El que el meu cor amb més tendresa crida
és la incertesa d'anar per nous camins,
i que em fa sentir amb l'ànima ben viva
i descobrir-ne els secrets que porta a dins.

Escolto el vent, amic, senyor poeta
o el silenci que apunta a un més enllà
i que em revelen amb veu dolça i neta:
el gran secret, amic, és ... ESTIMAR...



5 silenci(s):