Ensenyaràs



Ensenyaràs a volar...
però no volaran el teu vol.

Ensenyaràs a somiar...
però no somiaran els teus somnis.

Ensenyaràs a viure...
però no viuran la teva vida.

Ensenyaràs a cantar...
però no cantaran la teva cançó.

Ensenyaràs a pensar...
però no pensaran com tu

Però sabràs
que cada vegada que ells volin, somiïn,
visquin, cantin i pensin...
Estarà en ells la llavor
del camí ensenyat i après!

Mare Teresa de Calcuta

10 silenci(s):

  • Carme | 18 de setembre de 2011 a les 23:33

    Unes paraules sàvies....

  • XeXu | 18 de setembre de 2011 a les 23:35

    La llavor està molt bé, però el que ensenya ha de tenir clar que el vol, el somni, la vida, el cant i el pensament no seran com el seu, ni voler que ho sigui. Ha d'ensenyar a que trobin el seu propi.

  • Ventafocs | 18 de setembre de 2011 a les 23:48

    La Mare Teresa ens deixà uns escrits esplèndids. Que tenguis molt bona setmana, Carme!

    Els infants necessiten un guia, però ells han d'anar trobant el seu rumb i això no ho hem d'oblidar mai. Amb aquest poema he pensat sobretot en els fills, els hem d'ajudar tant com puguem, però han de viure la seva vida... Bona setmana, Xexu!!

  • Pep | 19 de setembre de 2011 a les 0:25

    Les paraules de la Mare Teresa són d'una saviesa immensa i et recomano (si és que no ho has fet ja)visitar la seva obra si algun dia viatges.
    No has de ser creient per arribar a entendre el seu llegat.

    Molt ben trobat l'escrit i crec que serveix per el fills i per tothom a qui estimis.

  • garbi24 | 19 de setembre de 2011 a les 18:10

    la llavor es molt important, però encara ho es més el lloc on es planta i com es cuida....Tu ets bona plantadora, em fa l'efecte...;)

  • Ventafocs | 19 de setembre de 2011 a les 19:48

    Pep, m'encantaria visitar la seva obra. Segurament en alguns seus no hi estaria totalment d'acord, però m'agradaria tenir moltes de les seves virtuts. Tens raó que aquest text serveix per a tots els que estimem.
    Una abraçada des de Mallorca!

    Garbí, ja poden ser bones les llavors si no tenen aigua i nutrients a bastament! No sé si sóc bona plantadora o no, ja t'ho diré de qui una guarda d'anys.
    Una abraçadeta amb una mica d'aigua i bona terra!

  • Audrey | 20 de setembre de 2011 a les 0:01

    Encertades paraules!, una llavor que cal regar i mimar, guiar sense imposicions, ha de ser díficil i fascinant alhora.

    Abraçada!

  • Gregori Samsa | 20 de setembre de 2011 a les 14:56

    Cert, l'important en l'ensenyament és saber transmetre

    Ara, en la meva edat provecta, recordo més les actituds i posats dels meus profes de la infantesa, que allò que em varen ensenyar.

    O al menys a mi m'ho sembla.

  • Galionar | 20 de setembre de 2011 a les 22:16

    L'essència d'aquestes paraules és justametn la que hauríem de tenir present amb els nostres fills adolescents; entendre que els hem d'ensenyar a viure però que no viuran la nostra vida sinó la seva, i que tampoc no pensaran com nosaltres...I els conflictes que ens provoca, tot plegat!
    Una abraçada.

  • carina | 20 de setembre de 2011 a les 22:37

    De vegades, sovint, tinc la sensació que llenço llavors en una terra erma i plena de sal... Tant de bo tinguis raó