Temps



Naixem per a viure, per això el capital més important que tenim és el temps, és tan curt el nostre pas per aquest planeta que és una pèssima idea no gaudir a cada passa i a cada instant, amb el favor d'una ment que no té límits i un cor que pot estimar molt més del que suposam.

Facundo Cabral
(22 de maig de 1937- 9 de juliol de 2011)

    7 silenci(s):

    • onatge | 10 de juliol de 2011 a les 20:05

      Avui a la teva entrada no li calen paraules. Només una abraçada!

      Des del far silenci.
      onatge

    • Joan Abellaneda | 10 de juliol de 2011 a les 20:15

      és magnífic aquest pensament i una gran sort que poguem gaudir d'ell. Les persones van passant però la seva empremta sempre queda

      Un gran blog Cati, ets una gran blogger, el fas amè i variat

      et felicito
      una abraçada amiga i silenciosa
      joan

    • garbi24 | 10 de juliol de 2011 a les 21:52

      sabem que hem d'esprémer cada minut, el que ens passa de vegades es que no ho fem prou bé

    • XeXu | 10 de juliol de 2011 a les 22:25

      És una idea que molts tenim al cap, i que és impossible no estar-hi d'acord, si deixem de banda que no tot si val per aprofitar el temps, però també està molt bé poder exposar-la d'aquesta manera tan acurada com diu el text.

    • Ventafocs | 11 de juliol de 2011 a les 12:58

      Simplement li volia fer un petit homenatge... les seves paraules romandran entre nosaltres per molt de temps. Et corresponc amb l'abraçada, onatge!

      Joan, em sembla que ets massa generós, però moltes gràcies... no saps com ho aprecio. Un silenci amic i agraït!

      Garbí, el que hem d'intentar evitar és que els minuts ens espremin a nosaltres. Així i tot, sembla que tu te'n desfàs prou bé, no?
      Una abraçadeta, sense esprémer...eh!

      Xexu, jo crec que és un aprenentatge més que no ens ensenyen a les escoles. No, no tot si val, simplement hem de veure el temps com un regal, tractar-lo com a tal i agrair-lo, amb tot el que això suposa. No cal fer grans coses, sinó gaudir de les coses senzilles que estan al nostre abast, i no és prou gran això? (i sé que a vegades difícil) Una abraçada Xexu, intemporal!

    • Pepe Farrés | 11 de juliol de 2011 a les 15:41

      Por desgracia ese tiempo, esos hilos del destino" que vigila la parca", aveces son más cortos de lo que nos creemos, de lo que deseamos.
      Pero eso no nos tiene que afligir, al contrario, nos tiene que hacer ver, lo importante y valiosa que es la vida.
      Me gusta el provervi que has puesto, en el esta la clave, todo es digno de ser vivido.
      Por que forma parte de nuestro tiempo "ese que vigila la parca".
      Salud.

    • Núria Pujolàs i Puigdomènech | 11 de juliol de 2011 a les 21:47

      Magnífica lliçó, Ventafocs!...una abraçada ben càlida!