Els infants

Edats
Il.lustració de Mariona Cabassa

Els infants
saben coses
que els grans
ja han oblidat.
Els infants
veuen coses
que els grans
ja han esborrat.
Els infants
es fan grans.
Els infants veuen músiques,
els infants senten llums.
Els infants no sedassen
amb el sentit comú.
Els infants es belluguen
dins un cercle virtuós
de miracle en miracle
amb besllums de colors.
Els infants són esponges,
per això és que van xops
de totes les bellumes,
de totes les colors.
Totes les rampes tresquen
el seu nervi central,
il·luminades,
brunzen ses venes i ses carns.
Es mouen dins la boira
humida de la por,
pels caps dels dits hi tenen
ulls rodons de cargol.

Saben treure alegria
d'un esclató de cor. 
S'enfonsen, suren, neden
dins el safreig del món.
Anys i panys
per aprendre
i altres tants
per desaprendre.
La vida és així
teixir i desteixir.

Fullana i Hada d´Efak, Guillem (Guillem d´Efak)

10 silenci(s):

  • garbi24 | 10 de maig de 2011 a les 22:15

    potser ens cal aprendre d'ells per ser un xic més feliços

  • Ventafocs | 10 de maig de 2011 a les 22:25

    N'estic convençuda garbí, simplement cal observar-los, escoltar-los, i fins i tot imitar-los. Els infants ens donen autèntiques lliçons de vida.
    Una abraçadona!

  • Thera | 10 de maig de 2011 a les 23:11

    Què fariem sense ells... són l'alegria de cada dia, el que ens fa tirar endavant. I tant que n'aprenem d'ells, molt més del que ens pensem...

    Tens un blog molt bonic, jo t'acabo de descobrir, però crec que de tant en tant treure el caparró per aquí. Ben trobada!

  • Miquel Sureda i Jaén | 10 de maig de 2011 a les 23:40

    Era tan gran, aquest morenet de pell... Un manacorí com cal.

  • Vida | 11 de maig de 2011 a les 7:44

    M'ha encantat això de "pels caps dels dits hi tenen ulls rodons de caragol"...

  • Quadern de mots | 11 de maig de 2011 a les 8:07

    Jo a vegades tinc rampells.
    Rampells d'infant, i em deixo anar i ric i somio desperta i canto i salto i faig tonteries i estic molt contenta i, ... carrego piles que tanta falta em fa.
    Fins aviat.

  • LA MAR | 11 de maig de 2011 a les 15:36

    la infància pot ser l'etapa més maravellosa de la vida, els adults tenim molt a aprendre dels infants

  • Ventafocs | 11 de maig de 2011 a les 22:38

    Estic amb tu Thera, són l'alegria i els que ens donen força. Benvinguda al blog i moltes gràcies pel comentari.
    Una abraçadeta!

    Miquel, a mi m'agrada molt el Guillem d'Efak... un gran poeta!

    Vida... jo vaig intentar imaginar-me'ls

    Quadern de mots, benvinguts siguin aquests rampells d'infant, i que durin!!

    La Mar, no sempre és l'etapa més meravellosa, però ho hauria de ser.

    Una abraçada d'infant!

  • Joan Abellaneda | 12 de maig de 2011 a les 12:51

    els infants son espontanis i això és el que els adults en gran part perdem.Hem de ser exedmple pels menuts però també hem de ser humils i veure le coses que fan i a les quals nosaltres sense adonar-nos em anat renunciant

    gràcies per seguir-me pel blog, celebro que t'hagi agradat el meu relat dels amants
    una abraçada
    joan

  • jomateixa | 12 de maig de 2011 a les 16:33

    la infància és la millor època, ens caldria recordar-la més sovint i intentar ser una mica com ells.